Premi per a una tesi doctoral que analitza el desgast emocional dels voluntaris en l’àmbit sociosanitari
La doctora Ana J. Cañas Lerma, professora ajudant del Departament de Filosofia i Treball Social i membre del grup de recerca en Conflicte, Canvi i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears, acaba de ser guardonada amb el premi a la millor tesi doctoral per l’European Association of Schools of Social Work (EASSW), que agrupa més de 300 institucions educatives europees en l’àmbit del Treball Social. El guardó li va ser lliurat en el marc del congrés European Conference on Social Work Education(ECSWE 2021), que va tenir lloc de manera virtual del 15 al 18 de juny.
L’European Association of Schools of Social Work (EASSW) atorga el premi a la millor tesi doctoral de Treball Social al seu estudi sobre l’impacte emocional que el voluntariat en l’àmbit sociosanitari genera sobre els voluntaris mateixos
La tesi doctoral d’Ana J. Cañas Lerma, defensada a la UIB el novembre de 2020, se centra en el voluntariat relacionat en l’àmbit sociosanitari. Aquest tipus de voluntariat s’emmarca en un escenari en què la malaltia, el dolor o el patiment són presents. Les persones voluntàries que decideixen implicar-se en aquest àmbit poden exercir, mitjançant la relació que brinden a qui pateix (ja sigui la persona afectada o un familiar), un efecte terapèutic que ajudi a pal·liar els sentiments de soledat o desassossec.
No obstant això, la tesi doctoral d’Ana J. Cañas posa el focus en els sentiments positius (satisfacció per compassió) i negatius (desgast per empatia) que l’establiment d’aquesta relació i l’exposició al malestar de l’altre poden generar en les persones voluntàries.
La tesi també cercava conèixer si existeix relació entre la satisfacció per compassió i el desgast per empatia i l’empatia (imprescindible per establir la relació d’ajuda), l’engagement o compromís, i les motivacions i l’autocura de les persones voluntàries en l’àmbit sociosanitari. En relació amb aquests objectius, la recerca aprofundeix en la vivència personal dels voluntaris.
Per fer-ho possible, es va comptar amb una mostra de voluntaris i voluntàries de l’àmbit sociosanitari de Mallorca (n =257). Les dades quantitatives que s’obtingueren dels participants s’ampliaren amb dades qualitatives recollides mitjançat dos grups de discussió. Els resultats obtinguts indicaren que la majoria de les persones voluntàries se situen en nivells elevats de satisfacció per compassió i nivells baixos o mitjans (21,4%) de desgast per empatia.
La satisfacció per compassió, l’empatia i l’engagement han obtingut relacions significatives positives, així com amb les motivacions per ser voluntari en aquest àmbit relacionades amb els valors, continuar aprenent i adquirint coneixements, i una millora del propi estat d’ànim. Així mateix, s’ha obtingut una relació significativa inversa entre el desgast per empatia i l’autocura i s’ha aprofundit en les pràctiques d’autocura que duen a terme les persones voluntàries.
Les troballes obtingudes avalen la necessitat de continuar ampliant coneixements respecte d’aquest fenomen, atès que té implicacions en la permanència de les persones voluntàries i, per tant, serà d’interès per a les entitats i els professionals que gestionen i coordinen els programes de voluntariat per promoure la participació ciutadana des d’aquest vessant.