Una nova i polèmica proposta sobre els talaiots
Amb permís del Rei En Jaume, els talaiots són la qüestió històrica més coneguda de les Balears. Es succeeixen cada any incomptables notícies sobre estudis i treballs, excavacions i restauracions, visites i conferències… L’estima pel monument cabdal de la prehistòria de Mallorca i Menorca és patent. Només un detall insignificant pertorba el panorama: s’ignora la funció dels talaiots, l’ús que es donava originalment a les torres megalítiques.
Aquest és el punt de partida del llibre Sobre els talaiots, premi Ciutat de Manacor 2020. El seu autor, Francesc Grimalt, és enginyer i treballa en la construcció i gestió d’infraestructures. Des del punt de partida del seu àmbit professional, en principi poc relacionat amb els estudis històrics, engega una reconstrucció del territori prehistòric de les Balears que li permet enquadrar els talaiots en el paisatge original en que s’alçaren, i proposar una sorprenent i polèmica hipòtesi.
El volum, publicat fa pocs mesos i objecte d’una creixent atenció per part de la comunitat acadèmica i el públic en general, avisa a la introducció que no té gaire pretensions de ser una proposta definitiva, tot i que l’exhaustivitat dels seus plantejaments a mesura que avancen els capítols ho contradiu. Respecte del mètode emprat, aquest combina el treball sobre el territori amb una notable revisió bibliogràfica, i alguna font realment sorprenent, com són les rondalles.
Sobre els talaiots és un llibre dissenyat gairebé com un setge medieval. Abans d’emetre la seva hipòtesi de per a què servien els talaiots l’autor dedica varis centenars de pàgines a descriure el context en que es varen crear els talaiots. Aquest procediment és peculiar però no gratuït, com es desvetlla avançat el volum.
Així el llibre comença amb un capítol descriptiu on es caracteritza la forma dels talaiots, especialment dels circulars més coneguts però també altres tipus. Es proposa que la seva funció essencial era servir de suport a una plataforma superior que era el que donava sentit al monument.
A continuació es ressegueixen les circumstàncies en què es varen poblar les Balears. Es considera que la colonització de l’illa va ser deguda a l’establiment de la ruta transmediterrània dels metalls, a l’ini de l’edat de Bronze, a fi de servir com a escala d’aprovisionament dels vaixells. Aquesta proposta servirà per relacionar posteriorment amb influències externes els canvis culturals que s’observen en les diferents etapes de la prehistòria balear.
En la resta de capítols l’autor segueix estrenyent el cercle de forma pacient i metòdica fins arribar a una proposta molt precisa i concreta sobre la funció dels talaiots. Sobre aquesta proposta, el més objectiu que es pot dir és que no deixa a ningú indiferent.
Tot i respectant l’aura de misteri que presenta el volum, es poden referir algunes propostes menors que en mostren el tarannà, eclèctic i especulatiu, en tots els sentits:
La primera és la caracterització dels blocs de pedra que formen els talaiots com a megàlits, i l’observació de que les murades dels poblats talaiòtics es varen construir desfent talaiots per reaprofitar aquests blocs. Nota finalment que aquests blocs en la percepció dels personatges de les rondalles havien estat desplaçats per dimonis.
La segona són els petits estoigs cilíndrics trobats en contexts funeraris prehistòrics, que fa pocs anys es va descobrir gràcies a una troballa excepcional a Menorca que mostrà que originalment contenien cabells de persona. Aquí proposa que eren talismans de familiars difunts, i ho lliga amb els cartutxos que contenen llavors de dimoni esmentats a les rondalles.
Per concloure, es tracta d’un volum desenfadat que defuig del rigor acadèmic, tant per bé com per mal, i que conté una enorme quantitat de propostes i hipòtesis. Es pot afirmar que el panorama que dibuixa de la prehistòria balear serà un referent pels treballs que es facin a partir d’ara, tant si és per reivindicar-lo apassionadament com per refutar-lo acarnissadament.