Bàrbara Betlem: “La neula està més viva que mai”

Bàrbara Betlem és artesana i creadora de neules de Manacor, amb més de trenta anys d’experiència en el disseny i tall d’aquestes peces tradicionals mallorquines. Combinant el respecte per la tradició amb una mirada contemporània, Bàrbara ha sabut fusionar l’estil clàssic amb elements moderns, creant neules originals i delicades. Recentment ha publicat amb l’editorial Melicotó un llibre de neules per retallar, pensat tant per a iniciants com per a col·leccionistes, contribuint així a la preservació i difusió d’aquesta tradició cultural i artesanal.

Pregunta.- Com va començar el teu vincle amb les neules?
Resposta.- El meu vincle amb les neules ve de molt enrere, de quan era nina. Record que cada Nadal mirava enlluernada aquelles filigranes penjades i em demanava com era possible fer un treball tan delicat. Però en aquell temps no era gens fàcil accedir-hi: el món de les neules era molt hermètic, estava sobretot dins els convents, i no hi havia persones que et fessin de guia o que estiguessin disposades a ensenyar. Això va fer que jo mateixa comencés a investigar, a observar, a provar i a equivocar-me moltes vegades. He après com han après la majoria de neulers i neuleres: a força de curiositat, de paciència i de molta obstinació. I amb els anys aquesta fascinació inicial s’ha convertit en una dedicació constant que ja dura més de 30 anys.

Com neix la idea de publicar aquest llibre amb l’editorial Melicotó?
R.- Va sorgir gairebé de manera natural. Amb en Jaume, l’editor de Melicotó, ja havíem col·laborat en dos llibres previs, i ell coneixia bé la meva manera de treballar i la meva obsessió per la precisió. Un dia em va dir que li agradaria fer un recull exclusiu amb neules meves, un projecte que recollís peces creades expressament per a aquesta edició. D’entrada vaig sentir molta il·lusió, però també respecte, perquè sabia que no era una feina qualsevol. Darrere cada una de les 20 neules hi ha moltes hores de prova, de dibuix i de refinament. Tot està fet a mà, sense cap ajuda digital, i això comporta un procés lent però molt satisfactori. El resultat és un llibre que no només mostra les neules, sinó que recull el meu propi camí dins aquest ofici.

P.- Com vas decidir quins dissenys serien els 20 que formarien part del llibre?
R.- El criteri principal va ser mantenir l’essència de la neula tradicional mallorquina, que té unes característiques molt pròpies: simetries concretes, motius religiosos i naturals, figures costumistes… Però alhora volia aportar-hi un toc personal i contemporani. I aquí hi ha una part molt íntima del llibre: algunes neules estan inspirades en els dibuixos de brodats que feia la meva padrina Maria. Ella dibuixava els seus propis patrons i jo n’he adaptat alguns al llenguatge de la neula. D’aquesta manera, el llibre és també un homenatge a la meva família i a les generacions que m’han precedit. Cada peça té la seva història i crec que això es nota en el resultat final.

P.- Com mantens l’equilibri entre respecte per la tradició i innovació en els dissenys?
R.- És un equilibri molt delicat. D’una banda, és evident que les neules han evolucionat i avui la gent crea figures de tota mena: dimonis, animals moderns, logotips… La creativitat és benvinguda, però crec que no hem d’oblidar el sentit original de les neules, que naixen al Nadal i tenen un component simbòlic i espiritual. Per això hi ha coses que, per a mi, no hi encaixen. M’agrada que hi hagi modernitat, però sempre dins un respecte pel que som i pel que hem heretat. Intent sempre mantenir la idea de bellesa clàssica, de filigrana fina, de motius que tenen coherència amb la nostra cultura. Crear una neula és molt més que fer un dibuix retallat: és tenir en compte què representa, què vol transmetre i quin espai ocuparà.

P.- Quins han estat els principals reptes del procés creatiu del llibre?
R.- Dibuixar i retallar pot semblar senzill, però no ho és gens. Una neula ha de funcionar tant visualment com tècnicament: ha de ser bella, coherent i, sobretot, retallable. Hi ha dibuixos preciosos que, en el moment de retallar, no aguanten la delicadesa. Per això cada peça ha passat per diverses versions. El repte més gran és aconseguir que la neula sigui fidel al que vols expressar sense perdre l’equilibri estructural. També hi ha la responsabilitat de ser respectuosa amb la tradició i amb les persones que durant dècades han mantingut viva aquesta pràctica. En aquest sentit, he volgut ser molt curosa i honesta. Tot el procés ha estat llarg però molt enriquidor.

P.- Quina importància creus que té un llibre com aquest per a la difusió de les neules?
R.- És essencial. Les neules sempre s’han transmès de manera molt íntima: dins les cases, als tallers, en entorns petits. I això és meravellós, però també ha fet que durant molt de temps quedassin invisibilitzades. Un llibre permet que la tradició arribi a molta més gent, que creui generacions i espais. I sobretot, permet que les persones que no saben per on començar puguin tenir un punt de partida segur. A més, reivindica la importància del paper. En un món tan digital, poder tenir el full entre les mans, retallar-lo, sentir-ne la textura… això forma part de l’experiència neulera i crec que cal preservar-ho.

P.- Quin consell donaries a algú que vol iniciar-se en l’art de les neules?
R.- El primer és la paciència. Les neules són un art lent, que requereix calma i acceptació de l’error. No s’ha de tenir por de trencar paper, perquè és part de l’aprenentatge. També diria que observin molt: mirar neules antigues, veure com estan resoltes, quines línies es repeteixen, quines simetries són habituals. I, sobretot, que ho gaudeixin. Les neules no són només un resultat final, són un procés que connecta amb la creativitat i amb la tradició alhora. Quan ho vius així, tot flueix millor.

P.- Com has rebut la notícia que el Consell de Mallorca hagi declarat l’elaboració manual de les neules calades com a Bé d’Interès Cultural Immaterial?
R.- Ho he rebut amb molta emoció i també amb un gran alleujament. Feia anys que dins el sector es parlava de la necessitat de protegir aquesta tradició, perquè és una part molt important del nostre patrimoni i, alhora, molt fràgil. Que se li reconegui aquest valor significa garantir que no es perdrà, que es cuidarà, que hi haurà institucions vetllant per la seva continuïtat. També és un homenatge a totes les persones, moltes d’elles anònimes, que durant dècades han dedicat hores i hores a crear neules, sovint sense rebre cap reconeixement. Aquest reconeixement és per a totes elles. I crec que arriba en un moment molt oportú, perquè hi ha una nova generació que hi mostra interès i que necessita referents i protecció cultural.

P.- Creus que aquest reconeixement arriba en un bon moment? I què pot significar per al futur de l’ofici?
R.- Crec sincerament que arriba en un molt bon moment, perquè són molts anys de feina, de dedicació i de constància. Durant dècades, hem estat fent feina perquè la neula tengués el lloc que es mereix. Aquest reconeixement significa que, finalment, les institucions han entès el valor cultural i patrimonial d’aquesta tradició. És un gest que dignifica la neula i que la situa on ha d’estar: com a part essencial del nostre imaginari nadalenc i de la nostra identitat.

Pel futur de l’ofici, pot ser una passa decisiva. Però perquè tengui un impacte real, l’administració ha de continuar fent feina. No basta la declaració; cal acompanyar-la d’ajudes, de projectes, de visibilitat, de suport real als artesans i als tallers. Nosaltres seguirem fent el que sempre hem fet: crear, transmetre i compartir. Però perquè això perduri, necessitam que l’administració ho potenciï i ho cregui de veres.

P.- Què creus que pot passar a partir d’aquest reconeixement? Quins canvis o millores esperes?
R.- El reconeixement és només el principi. Ho vaig dir al president i a la vicepresidenta: ara és el moment de fer la feina que toca. La neula ha arribat més lluny que mai; avui la pots trobar a qualsevol racó, en un mostrador, en una finestra, en espais públics… I això és el que volíem. Però perquè aquest impuls continuï, l’administració ha d’ajudar-nos, ha de creure en el projecte i ha d’escoltar què necessitam.

El futur passa per donar força a la neula dins tots els àmbits: cultural, educatiu, patrimonial i turístic. No basta penjar-ne a edificis públics; cal una estratègia de fons. També és important que altres tradicions que estan en procés com les teles de llengua o les rondalles trobin el seu espai i el seu reconeixement. Som un poble amb un patrimoni immens que necessita ser observat i escoltat.

P.- Què fa falta perquè la tradició de les neules es mantingui viva?

R.- El més important perquè la tradició de les neules continuï viva és que hi hagi gent amb ganes i il·lusió, gent curiosa que vulgui aprendre i que tingui paciència. Sense aquesta actitud, la tradició no sobreviuria. Tenc l’exemple recent de Barcelona: fa tres anys que la catedral hi penja més de 600 neules, i això no hauria estat possible sense persones decidides a implicar-s’hi i a fer que aquesta tradició travessàs la mar.

A més, estic en contacte amb diversos grups de Catalunya que han descobert les neules mallorquines i estan molt entusiasmats. Em demanen consells, m’envien fotografies, i alguns, tot i no saber per on començar, tenen la il·lusió de posar-se a crear. Aquesta passió és clau: quan hi ha bons neulers i bones neuleres que comparteixen el seu saber i la seva energia, la tradició no mor. Quan en una festa o en un taller hi ha algú que retalla amb dedicació i alegria, la tradició és viva.

Aquestes iniciatives i col·lectius fora de Mallorca tenen un paper enorme. Mostren que la tradició pot viatjar, arrelar en altres llocs i créixer sense perdre l’essència. A Barcelona, per exemple, han fet neules doblades, que són més ràpides de fer però igualment precioses, i ho fan amb la mateixa passió que nosaltres aquí. Aquesta xarxa de contacte i intercanvi entre territoris és fonamental: quan la gent de fora s’interessa, demana ajuda i la rep, la tradició es multiplica i té futur. Per a mi, rebre fotos dels tallers, dels retalls i de les penjades és una alegria immensa i confirma que la tradició té un camí llarg i prometedor per davant.

P.- Has mencionat la importància d’entrar a les escoles. Per què creus que és tan essencial?
R.- Perquè el millor lloc per garantir que una tradició perduri és l’escola. Els adults, tots, ens fem grans. Però els infants són els que poden mantenir viva la transmissió oral i visual, que és com sempre s’han transmès les neules. A Manacor ja fa tres anys que el projecte funciona, i és emocionant veure les escoles plenes de paper, de bisturins, d’estores, de nins i nines amb una concentració increïble.

A la capella, per exemple, enguany han penjat 450 neules fetes pels alumnes. A més, han recreat el calendari neuler, que antigament marcava les setmanes i els dies fins a Nadal. És impressionant veure com els infants ho entenen, ho aprenen i ho gaudeixen. I això és clau: si ells ho aprenen avui, d’aquí uns anys seran ells els que ho transmetran.