Bel Pericàs: “Que la gent que t’envolta conegui el que fas és bàsic per tenir el seu suport”

La Llar de Memòria de Sa Pobla ha rebut l’Escut d’Or de la Vila 2024, un reconeixement que atorga l’Ajuntament pel seu compromís en la millora de la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer i altres demències. L’acte de lliurament va tenir lloc el 12 de juliol, just al començament de les festes patronals de Santa Margalida i Sant Jaume. Llar de Memòria és una associació sense ànims de lucre que funciona com un centre d’estimulació cognitiva  i com un centre de dia especialitzat en malalts d’Alzheimer i altres demències. Està autoritzat i acreditat per l’IMAS del Consell de Mallorca amb capacitat per atendre 30 usuaris. Bel Pericàs és la presidenta i Catalina Gost, la directora de la Llar de Memòria. 

Pregunta.- Com neix la Llar de Memòria a Sa Pobla?

Bel Pericàs.- Neix ara fa 15 anys, a l’any 2009 na Margalida Serra Llabrés, coneguda com na Keka, per qüestions personals va estar en contacte amb gent que patia Alzheimer a Pollença, i se’n va adonar de la necessitat que hi havia al seu poble d’una associació com AFAMA per poder ajudar als malalts d’Alzheimer i també a les seves famílies. Va començar a cercar informació, gent i suports per poder constituir l’associació, i en aquest camí la va ajudar molta gent del món de la psicologia, medicina, dret… Na Keka va aconseguir el suport incondicional d’un grup de persones que van creure en el projecte i que la varen ajudar en la constitució de l’associació. Cal destacar la figura de Toni Torrens, que va ser el president des dels seus inicis fins a l’octubre de 2020. Ells dos varen ser els que varen fer possible que l’associació arribàs fins aquí. 

Bel Pericàs: “Cal destacar la figura de Toni Torrens, que va ser el president des dels seus inicis fins a l’octubre de 2020. Ells i na Margalida Serra varen ser els que varen fer possible que l’associació arribàs fins aquí.”

P.- Quins varen ser els primers serveis que es varen oferir?

B. P.- L’associació va començar a oferir els seus serveis l’any 2010, i en un principi només hi ha havia personal voluntari, un equip molt petit de psicòlegs i gent del poble que col·laborava. Als inicis teníem 2-3 usuaris i molts pocs socis, a poc a poc va anar creixent. Va ser molt important l’ajuda de l’Ajuntament que els va permetre compartir l’espai que ocupava l’escola de música. Allà ja podien anar fent les seves activitats. Al cap de poc temps es van mudar a les antigues cases dels Mestres de Vialfàs, només amb l’ajuda de personal voluntari, però ampliant horaris i ampliant el nombre d’usuaris, fins que el local els va quedar petit. 

Finalment, a l’octubre de 2012, l’Ajuntament ens va cedir unes instal·lacions més grans, les instal·lacions de l’antic PAC, que és avui la seu de l’associació. Al principi érem una associació completament privada, teníem la quota de soci i les subvencions que rebíem, fins que vàrem veure que aquesta manera de funcionar era una mica perillosa, en el sentit que de vegades les subvencions no arribaven quan havien d’arribar. Vàrem anar a parlar amb els tècnics de l’IMAS i ara tenim algunes places concertades, això ens dona una estabilitat econòmica que ens permet fer nous projectes.

Poc a poc, amb la persistència de la junta directiva i amb l’ajuda de totes les administracions públiques, que sempre ens han fet costat: Ajuntament, El Consell de Mallorca i el Govern Balear,  la Llar de Memòria ha anat avançant per bon camí, ha millorat  les seves instal·lacions,  els seus serveis i ha anat incorporant més personal i tècnics especialitzat …fins a convertir-se en el centre que som avui.

Jo crec que l’Alzheimer és d’aquestes malalties cruels, per dir-ho d’alguna manera, perquè en el moment en que te la diagnostiquen ja només saps que pot anar a pitjor. El fet que no hi hagi una cura, és el dia a dia, i els familiars no tenen un repòs. Aquesta associació va ser un respir important per les famílies.

Catalina Gost: “Volem abarcar al màxim i tenir tots els tractaments que actualment estan reconeguts com a tractaments no farmacològics, que tenen igual de benefici que els tractaments farmacològics.”

P.-  Quins serveis estau oferint ara mateix?

Catalina Gost.- Ara tenim dos serveis autoritzats. Per una banda el servei de centre de dia, que és un servei de centre de dia d’estimulació cognitiva. I per un altra banda, el servei d’estimulació cognitiva, amb l’estimulació cognitiva grupal, enfocada també a la prevenció dels deterioraments cognitius, i la rehabilitació neuropsicològica, enfocada a persones que ja pateixen un deteriorament cognitiu o demència.

Dins del servei de centre de dia feim moltes activitats terapèutiques no farmacològiques: l’estimulació cognitiva tradicional, l’estimulació amb us de noves tecnologies, projectes intergeneracionals, artteràpia, fisioteràpia… Volem abarcar al màxim i tenir tots els tractaments que actualment estan reconeguts com a tractaments no farmacològics, que tenen igual de benefici que els tractaments farmacològics. Utilitzam tots els tractaments per donar la millor qualitat de vida a l’usuari, i per conseqüència als familiars. 

P.- Parlan’s dels projectes duis a terme a Sa Pobla. Quines activitats heu fet?  

C. G.- Un d’ells es el projecte intergeneracional que feim amb centres educatius de Sa Pobla i també amb l’institut de Pollença. Després també hem col·laborat amb l’Albopast Fest on els usuaris han fet manualitats pel teatre de carrer, també hem posat en marxa el projecte d’aquaterapia, i volem ampliar en la mesura que sigui possible en projectes comunitaris i socials, perquè creim que aquesta part social es molt important.

Bel Pericàs: “Aquest Escut d’Or ha fet això, que ens coneguin, i que si ja teníem molt de suport, ara poder-ne tenir encara més.”

P.- Aquesta part social, estar dins la vida del poble, com dius, també és molt important.

B.P.- Si, com més l’associació col·labori en projectes que ens presenten de diferents institucions, fa que facem aquesta sensibilització, que la gent se n’adoni del que és aquesta malaltia, de com ho pateixen els usuaris i els seus familiars. Crec que és una passa molt important, conèixer és basic, que la gent que t’envolta conegui el que fas és basic per tenir el seu suport. I aquest Escut d’or ha fet això, que ens coneguin, i que si ja teníem molt de suport, ara poder-ne tenir encara més.

P.- Quants d’usuaris teniu ara mateix?

C. G.- Al centre de dia atenem a 36 usuaris, i al servei d’estimulació cognitiva atenem a 17. Tenim una llista d’espera bastant llarga i intentam poder ajudar a tots el que podem. 

P.- També heu parlat de la importància de cuidar als cuidadors. 

C.G.- Amb els cuidadors feim la tasca de formació i acompanyament al familiar. Tenim les sessions de psicologia familiar individuals, però també sessions formatives grupals. Ara al setembre hi haurà 3 xerrades per les famílies i cuidadors. 

Catalina Gost: “Crec que una demanda conjunta és aquesta: poder ampliar.”

P.- Si mirau al futur. Quins projectes teniu?

B.P.- El projecte seria continuar i ampliar les activitats. No estam tancats a poder ampliar el centre. Ara el problema que tenim es que les places ens les donen en funció de l’espai que tenim, i si poguéssim aconseguir un espai més gran, aleshores podríem ampliar el nombre de places i això seria una cosa molt bona. Però bé, no és fàcil.

C. G.- Crec que una demanda conjunta es aquesta: poder ampliar. Actualment n’hi ha 25 en llista d’espera i tan de bo poder ajudar a aquestes persones que han sol·licitat el servei i que no el poden rebre perquè no tenim l’espai suficient.

B. P.- Quan ve una família a demanar ajuda i no la pots ajudar, te quedes amb mal cos. Estaria molt bé poder ampliar. Hi ha molta demanda i malauradament de cada vegada més.