Bernat Colomar i Apolonia Oliver (ABCO Studio): “La imperfecció és el que dona caràcter a una peça artesanal”

Bernat Colomar i Apolonia Oliver són els responsables d’ABCO Pottery Studio, un taller de ceràmica artesanal de Pollença que ha anat creixent des d’aquell primer espai de només dotze metres quadrats fins a convertir-se en un projecte consolidat, amb taller, botiga i diversos forns. Amb una producció que combina funcionalitat, disseny i treball manual, defensen una manera de fer allunyada de la producció industrial i reivindiquen el valor de les petites imperfeccions que fan única cada peça.

P.- Com va néixer ABCO Pottery Studio i què vos va dur a convertir la ceràmica en la vostra manera de viure?

R.- Jo em dedicava al projecte de ceràmica des de feia anys. Vaig arribar a l’empresa l’any 2005 i, després, vaig conèixer la meva dona. Ella s’hi va incorporar el 2008. En aquell moment jo vaig quedar a l’atur i vàrem tornar a obrir el taller. Jo compaginava la ceràmica amb la feina de guarda d’un refugi de muntanya, mentre que ella s’hi dedicava a temps complet. Vaig anar alternant una activitat i l’altra fins que el projecte va anar agafant forma.

P.- Tots dos sou de Pollença. Quin paper ha tengut el poble i l’entorn mallorquí en la vostra manera d’entendre la ceràmica?

R.-Sí que és cert que és un entorn amb una tradició ceràmica important i amb materials i formes de fer molt arrelades.

Això ha tengut influència en nosaltres. En els nostres dissenys hi apareixen molts peixos i elements relacionats amb la mar, perquè som persones a qui ens agrada molt aquest entorn.

Ara també treballam amb gres i altres materials. Canviar de tècnica no sempre és fàcil, però l’experiència ajuda. Els peixos continuen essent una part important de la nostra producció, encara que també feim altres productes que no estan directament relacionats amb aquest imaginari.

P.- Quin és el procés que segueix una peça des que imaginau el disseny fins que surt del forn?

R.- És sobretot un procés de prova i error, fins que una peça surt tal com volem. Des que comences una peça al taller fins que arriba a la botiga poden passar entre dues setmanes a l’estiu i un mes o un mes i mig a l’hivern, perquè els temps d’assecatge i de cocció canvien molt.

Quan feim un disseny nou, també hem de comprovar que funcioni i que agradi a la gent. No basta que a nosaltres ens agradi: ha de tenir una resposta comercial.

P.- Què cercau quan dissenyau una peça: que sigui funcional, decorativa o una combinació de totes dues coses?

R.- És una combinació de totes dues, però millor que sigui funcional. Quan una persona entra a la botiga i em demana “això per a què serveix?”, deim que serveix per al que ella vulgui.

Si la vol per decorar, perfecte, però jo preferesc que sigui una peça que es pugui emprar cada dia i que no quedi simplement damunt una estanteria com a objecte d’exposició.

Avui en dia les cases són més petites i hem de cercar peces que tenguin una doble funcionalitat. Una peça pot ser decorativa, però també pot servir per posar damunt la taula quan tens convidats o per emprar-la habitualment. Aquesta combinació és important.

P.- Què té de particular fer feina amb les mans i acceptar que cada peça pugui tenir petites diferències?

R.- És una satisfacció saber que has fet una peça pràcticament des de zero i que després acaba dins una casa, formant part d’un menjador o d’una cuina.

A mi em satisfà molt saber que hi ha peces nostres a Mallorca, a Espanya i a molts altres llocs del món. Tenim peces a Vietnam, a la Xina, als Estats Units, al Canadà, a diversos països d’Europa, a Austràlia i a Nova Zelanda. Saber que una peça que has fet tu és a qualsevol racó del món és una satisfacció molt grossa.

P.- Fer ceràmica artesanal implica moltes hores de feina i un procés llarg. És difícil competir amb els productes industrials i amb els preus del mercat actual?

R.- És molt complicat vendre una cosa que és completament diferent d’un producte industrial. Abans, la gent valorava molt aquella imperfecció, aquella “perfecta imperfecció” que no trobes en un plat industrial.

Avui en dia fins i tot hi ha productes industrials que intenten imitar aquesta aparença imperfecta. Però si mires un munt de plats industrials, són tots imperfectes exactament de la mateixa manera. En canvi, en una peça artesanal, la imperfecció no és igual que la de l’altra peça. És això el que li dona caràcter.

Quan algú compra una peça nostra, m’agradaria que entengués que s’està enduent una peça d’art, una peça de ceràmica feta artesanalment, i que aquesta diferència té un valor. Hi ha clients que ho entenen perfectament, però d’altres no ho tenen tan clar.

P.- Com ha canviat el projecte des dels inicis fins ara? Quins són els canvis més importants que heu hagut de fer?

R.- El canvi ha estat molt gros. Vàrem començar en una habitació de casa, amb un petit taller d’uns dotze metres quadrats i un forn de 75 litres.

Ara tenim un taller que deu fer uns 200 metres quadrats, una botiga i tres forns. També hem anat incorporant més eines i més capacitat de producció. El procés ha estat progressiu, però la diferència entre els inicis i ara és enorme.

P.- Quin perfil de client teniu? Hi ha més interès per part del públic local o també dels residents i visitants?

R.- Tenim una clientela molt variada. Hi ha molta gent de Pollença i de Mallorca, però també venem a través de la pàgina web. En el cas de Mallorca, els enviaments són gratuïts, cosa que facilita molt que la gent d’aquí compri els nostres productes.

També treballam amb restaurants. Per exemple, feim plats per a un restaurant de Pollença, el Four Seed, i també per a altres establiments més petits. Per tant, no tenim un únic perfil de client: venem tant a particulars com a negocis.

P.- Cap on vos agradaria que evolucionàs la marca en els pròxims anys?

R.- És una pregunta complicada, perquè tal com estan les coses ara mateix és difícil fer projectes a llarg termini. Hi ha molts factors globals que ens afecten, com el preu de l’energia o els lloguers.

La idea és continuar avançant a poc a poc i mantenir el que estam fent ara. No ens plantejam créixer fins a convertir-nos en una empresa industrial. No és el nostre objectiu.

Ens interessa mantenir un producte artesanal, fet aquí, i donar valor a la manera com treballam. Volem que la gent vegi el procés i entengui d’on surt cada peça.

P.- Com veis el futur de l’artesania a Mallorca?

R.- Crec que la gent torna a valorar més l’artesania. Després de tant de producte industrial i de tantes multinacionals, hi ha persones que tornen a apreciar allò que és més artesanal i que té una història al darrere.

També crec molt en l’economia circular i en l’economia local. Cada producte que compram aquí fa que una part dels doblers es quedi aquí. En canvi, quan compres un producte industrial que ve de molt lluny, aquests doblers difícilment tornen.

Si nosaltres compram a una botiga local, aquesta botiga també ens pot comprar a nosaltres. És una roda que fa funcionar l’economia del territori. Però perquè això funcioni, tothom s’hi ha de mentalitzar.

El problema és que els costos de vida i de producció pugen molt, i això fa difícil mantenir aquests productes artesanals a preus assequibles.

P.- Hi ha prou suport i reconeixement per garantir el relleu generacional dels oficis artesans?

R.- Les administracions ho intenten i hi ha subvencions i ajudes, especialment per a microempreses i microcooperatives. No és que no hi hagi suport: crec que les administracions reconeixen la importància d’aquests oficis.

La dificultat principal és començar i aconseguir que el projecte sigui rendible. Avui en dia molta gent vol muntar una empresa i obtenir beneficis molt ràpidament, però l’artesania no funciona així.

Les coses s’han de fer a poc a poc. La història ràpida no funciona. Jo fa vuit anys que vaig agafar les regnes de l’empresa i és complicat. Fa falta molta paciència, dedicació i constància.