Biel Miralles, trinxeter: “Fan falta cursos de formació per mantenir vius els oficis d’artesania”

A Muro, Biel Miralles continua un ofici transmès de generació en generació a Cas Trinxeter. Amb més de trenta anys dedicat a la fabricació de ganivets artesans, Biel combina tècnica i respecte per la tradició per crear peces úniques que porten l’ànima de l’artesania mallorquina. En aquesta entrevista, ens explica com és el seu dia a dia, els reptes del sector i la manera com manté viu un ofici que molts consideren en perill de desaparèixer.

Pregunta.- Com va començar la seva relació amb aquest ofici?

Resposta.- Tot va arrencar a casa. Mon pare ja era ganiveter i el meu padrí també, des de petit el vaig veure fer feina fent voltes pel taller. Va ser ell qui em va ensenyar les primeres tècniques i qui em va transmetre el respecte per la matèria primera i pels processos manuals. Amb el temps, jo mateix vaig agafar el relleu i ja fa més o menys trenta anys que m’hi dedic professionalment. A més, aquesta passió també ha arribat al meu fill, que ha après coses de l’ofici i manté el vincle familiar amb la tradició.

P.- Quin tipus de ganivets fabrica?

R.- La meva producció és variada perquè intent mantenir viva tota la tradició ganivetera. Faig ganivets de butxaca, de pastor, d’empeltar, trinxets, de mariner, de pescador, de porquer… cadascun amb una funció i una història pròpia dins la nostra cultura popular i el treball quotidià de la pagesia. A més, a demanda, també elabor productes complementaris, com ara claus de baldufes o altres objectes tradicionals com eines de camp o també les reparam.

P.- Ens podria explicar el procés de fabricació d’un ganivet?

R.- Fabricar un ganivet no és una feina d’un sol dia, sinó un procés pacient. Tot comença amb el patró i el sarró, les primeres fases en què es prepara el metall. Després arriba el sellat i la forja al forn, on el foc i el martell donen forma a l’acer. Un cop definit, el ganivet es tempera, és a dir, es refreda i s’endureix per aconseguir la resistència adequada. Finalment, arriba el muntatge i l’acabat i preparar el mànec i el tall de cada peça.

P.- Quin material utilitzau?

R.- El material que faig servir és de la península, jo faig servir el mateix acer que feia servir mon pare quan era ell qui fabricava ganivets, fa més de cent anys que fem servir aquest i no l’hem canviat. 

P.- Ha canviat gaire la feina respecte de quan hi treballava son pare?
R.- El procés en si és quasi igual, però abans tot era manual i ara hi ha processos que són molt més ràpids i àgils, això també provoca que les peces d’ara siguin millors, abans era més normal que sortís algun ganivet defectuós.

P.- Com poden competir els petits artesans amb les grans multinacionals?

R.- Competir en volum és impossible i no és el nostre objectiu. Les grans empreses treballen en sèries i poden produir milers de peces idèntiques en poc temps. Nosaltres, en canvi, treballem a una altra escala i amb una altra filosofia. El que oferim és exclusivitat: productes personalitzats, fets a mà i pensats per a cada client i que puguin donar molts anys. Un ganivet artesà no és només una eina de tall, és una peça única que porta al darrere hores de feina i coneixement transmès de generació en generació. Aquesta és la diferència que ens permet sobreviure, fabricam objectes que puguin durar anys i que no els hagis de canviar sovint.

P.- Ha canviat la seva clientela aquests darrers anys?

R.- La veritat és que no gaire. Els clients locals continuen sent fidels i mantenen viva la tradició de comprar productes artesans, sovint perquè coneixen el valor que hi ha darrere de cada peça. De tant en tant, però, també s’hi afegeixen turistes que descobreixen el taller i s’interessen per emportar-se un record diferent, fet a mà i amb identitat pròpia. Un punt d’inflexió va ser quan em varen fer una entrevista al Mallorca Bulletin: a partir d’aquell moment, més gent de fora va començar a conèixer la meva feina i a venir expressament a cercar un ganivet artesà.

P.- Creu que hi ha relleu generacional en l’ofici?

R.- No. L’ofici de ganiveter requereix molta pràctica i coneixements que es transmeten amb paciència de generació en generació, però avui dia falten programes de formació estructurats que permetin garantir la continuïtat. Sense aquest suport, no hi ha constància que els joves es comprometin a seguir la tradició de manera estable.

P.- La gent valora prou que un ganivet sigui artesà?
R.- La gent generalment sí que ho valora el que passa és que potser no està disposada a pagar el preu que té i cerca alternatives més barates.

P.- Com dona a conèixer la seva marca? Participa en fires?
R.- La meva marca és la meva feina, aquesta és la millor propaganda que tenc. Una vegada compris un ganivet fabricat meu quan en necessitis un altre segur que tornaràs. Sí que vaig a alguna fira de poble com per exemple la de Vilafranca però res més.