Biela y Tierra: Una ruta ciclista per donar veu a les iniciatives que sostenen el camp balear

Edurne Caballero i Ana Santiadrián són les impulsores de Biela y Tierra, un projecte que combina bicicleta, territori i sistema agroalimentari per visibilitzar iniciatives rurals sostenibles. Des del 2019 recorren diferents territoris sobre dues rodes per conèixer i divulgar experiències locals que aposten per models agroalimentaris més justos, resilients i arrelats al territori.

A través de rutes ciclistes i formats divulgatius com textos, vídeos i podcasts, treballen per apropar el món rural a la ciutadania urbana i reivindicar el paper de l’agricultura familiar i la sobirania alimentària davant els reptes socials i ambientals actuals

Pregunta.- Quin va ser el detonant que us va portar a iniciar aquest projecte i, concretament, a fer-ho en bicicleta?

Edurne Caballero.- Tot va començar d’una manera molt espontània, gairebé casual. Tant l’Ana com jo ens trobàvem en un moment de parèntesi professional, un temps de pausa en què ens venia molt de gust fer un viatge en bicicleta. Alhora, feia temps que detectàvem una realitat que ens inquietava: l’existència de moltes iniciatives petites i locals, molt valuoses, però pràcticament invisibles, que no arribaven al gran públic ni tenien prou difusió.

En aquell context ens vam fer una pregunta molt senzilla: per què no aprofitem aquest viatge per anar a conèixer-les de prop i després explicar-les? El que inicialment havia de ser només un viatge en bici es va anar transformant, gairebé sense adonar-nos-en, en un projecte amb sentit propi. L’objectiu era clar: visitar iniciatives, escoltar les seves històries, entendre què estaven fent i traslladar-ho perquè altres persones també ho poguessin conèixer.

Aquest plantejament va quedar plenament definit en el primer viatge que vam fer, l’any 2019, que va durar quatre mesos i mig. Durant aquest temps vam arribar a visibilitzar al voltant de 160 iniciatives i ja des del principi vam tenir clar que volíem explicar-les de múltiples maneres. Hi ha persones a qui els agrada llegir, d’altres prefereixen escoltar i d’altres connecten millor a través del vídeo, així que escrivim textos per a la web, fem quaderns de camp, produïm podcasts i vídeos.

Creiem que no hi ha excuses per no poder conèixer aquestes iniciatives si oferim diferents formats i canals. Per això, a més dels continguts més elaborats, també compartim el dia a dia del viatge i de les visites a través de les xarxes socials, perquè la comunicació i la divulgació formen part essencial del projecte.

Pregunta.- Per què vau decidir que el fil conductor fos una ruta ciclista i no un altre format més convencional?

Ana Santiadrián.- Vam decidir que el fil conductor fos una ruta ciclista perquè Biela y Tierra posa el focus en dues accions quotidianes que totes les persones fem cada dia i que tenen un impacte directe en el món que construïm. D’una banda, l’alimentació: què mengem, d’on provenen els aliments, com s’han produït i com s’han cuidat els animals. Amb cada decisió de consum estem donant suport a un model agroalimentari concret.

De l’altra, la mobilitat. Totes les persones ens desplacem diàriament i tot el sistema de transport, inclòs el de mercaderies, genera impactes socials, ambientals i energètics molt rellevants. Creiem que és fonamental reflexionar sobre aquestes dues dimensions i la bicicleta ens permet fer-ho d’una manera molt coherent.

La bicicleta és una eina clau de mobilitat sostenible, però per a nosaltres va molt més enllà. No és només una forma de desplaçar-se ni una activitat esportiva o d’oci, sinó una autèntica eina de transformació social. Quan viatges en bicicleta transites el territori d’una manera molt diferent: entens què passa al paisatge, observes els cultius, perceps l’orografia, el clima i les distàncies reals. No passes pel territori, sinó que el travesses i el vius, i això et permet comprendre molt millor què hi està passant, més enllà d’una mirada superficial. Tothom que ha fet algun viatge en bici ho sap: és una de les maneres més completes i honestes de viatjar.

P.- Aquesta és la vostra tercera gran ruta. Què us va portar a triar les Illes Balears com a territori?

EC.- Després del primer viatge pel nord de la península i del segon per la província de Terol, l’any 2021 ens van convidar a participar en una jornada a Porreres, a Mallorca. Vam aprofitar aquella ocasió per venir uns dies abans i pedalar una mica per Eivissa i Mallorca, també en el nostre temps lliure, com solem fer, coneixent iniciatives locals.

El que vam descobrir ens va sorprendre moltíssim. No esperàvem trobar una xarxa tan rica i tan activa de projectes agroalimentaris sostenibles. Ens va impressionar especialment la capacitat d’organització i de creació de xarxes que hi ha a les Balears, la quantitat de projectes innovadors i el fort convenciment de la importància de mantenir viu el sector primari. També vam veure mercats locals molt actius i una consciència clara sobre el territori.

A partir d’aquí ens vam preguntar com podia ser que tot això no fos més conegut fora de les illes. Des de la península, sovint es té una imatge molt limitada de les Balears, molt centrada en el turisme, les platges i l’oci nocturn, però hi ha una realitat molt més profunda i transformadora que no arriba. I va ser en aquell moment quan vam tenir clar que la nostra següent ruta havia de ser aquí.

P.- Quins són, segons la vostra experiència, els principals reptes del sistema agroalimentari balear?

AS.- En aquesta ocasió vam voler canviar la manera de treballar. En lloc de decidir nosaltres soles quines iniciatives visitar, vam optar per implicar les entitats locals vinculades al sector agroalimentari de cada illa perquè fossin elles qui identifiquessin tant les iniciatives que calia visibilitzar com els principals reptes del territori. Aquest procés col·lectiu ens va permetre tenir una mirada molt més ajustada a la realitat balear.

Un dels grans temes que va aparèixer amb força és l’impacte del turisme. Fins a quin punt el territori pot assumir-lo? Com es pot parlar de sobirania alimentària en un lloc que multiplica la seva població de manera tan dràstica en determinades èpoques de l’any? I, sobretot, com es poden mantenir certs equilibris en aquest context tan tensionat?

Més enllà del turisme, va sorgir un altre repte clau que no és exclusiu de les Balears, però que aquí es viu amb molta intensitat: el relleu generacional. En pocs anys, una part molt significativa de les persones que avui es dediquen al sector primari es jubilaran, i la gran pregunta és qui agafarà el relleu i en quines condicions ho farà. Els joves es troben amb enormes dificultats per accedir a la terra i als mitjans de producció, tant en agricultura com en ramaderia, i sense donar resposta a aquesta qüestió és molt difícil garantir un futur viable per al sector agroalimentari.

P.- Com afecta la dependència del turisme a la sobirania alimentària de les illes?

EC.- És una qüestió que no volem respondre des del despatx ni amb idees preconcebudes. Just ara comencem la ruta i la nostra voluntat és donar resposta a aquesta pregunta a partir de les visites i entrevistes amb les iniciatives locals. Volem que siguin les experiències del territori les que ens permetin construir aquesta resposta.

P.- Abans de començar la ruta vau impulsar un Laboratori d’Innovació Social. Per què era tan important aquest pas previ?

AS.- Perquè a les illes hi ha entitats que fa molts anys que treballen intensament i que coneixen molt bé la realitat del territori. Cada illa té la seva pròpia idiosincràsia i dinàmiques, i creiem que aquestes entitats podien aportar molt en el diagnòstic inicial.
El laboratori va servir per crear un espai de trobada, per compartir mirades i generar sinergies. Creiem molt en aquests espais on la suma de coneixements genera alguna cosa nova, on A més B no dona simplement AB, sinó que dona C. També va permetre que les entitats de diferents illes es coneguessin entre elles i sabessin què s’està fent a cada territori.

P.- Com es tradueixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible en el dia a dia del camp?

EC.- És en les zones rurals on aquests conceptes es fan més tangibles. Si parlem, per exemple, de l’ODS de fam zero, aquí entren les pràctiques agrícoles resilients, capaces d’alimentar la població sense esgotar els recursos.
Moltes de les iniciatives que visitarem treballen amb pràctiques agroecològiques i regeneratives, amb un impacte mínim en l’entorn. També hi ha ODS vinculats a la protecció del patrimoni cultural i natural, com la recuperació de varietats locals i races autòctones, que formen part del patrimoni viu del territori.

P.- A quins públics us agradaria arribar amb aquesta tasca de divulgació?

AS.- Un dels nostres principals objectius és tendir ponts entre el món rural i l’urbà. A escala estatal, el 80% de la població viu en entorns urbans, que és on es consumeix la major part dels aliments.
Creiem que és fonamental reflexionar sobre d’on venen aquests productes i entendre que, amb les decisions de consum, podem donar suport a l’agricultura familiar i als productes locals. Sense un món rural viu, no hi ha futur possible.

P.- Espereu que aquest coneixement tingui impacte en les polítiques públiques?

EC.- Aquest és sempre el desig. Volem que el treball tingui un impacte positiu real al territori, tant en la sensibilització com en l’acció.
En el món rural sovint es dona una contradicció clara: d’una banda, una administració local que vol preservar el paisatge agrari, però de l’altra, normatives europees o estatals molt restrictives que dificulten pràctiques com la diversificació d’activitats, que històricament ha estat clau per a la supervivència del camp. Visibilitzar aquestes incongruències i generar reflexió també forma part del projecte.

P.- Quins canvis estructurals considereu imprescindibles per avançar cap a un model més just?

AS.- És imprescindible posar els aliments al centre, deixar de considerar-los una mercaderia amb la qual especular. Els aliments ens nodreixen, ens donen vida, i haurien de ser tractats com a tal.
També cal abandonar un model extractivista i apostar per pràctiques agroecològiques que cuidin els sòls i el medi. I, finalment, és fonamental protegir l’agricultura familiar i la cultura pagesa, perquè el model agroindustrial global va just en la direcció contrària i perquè, al cap i a la fi, totes venim d’aquesta cultura.

P.- Per acabar, què espereu de la jornada de clausura a la Universitat de les Illes Balears?

EC.- Volem que sigui una jornada d’encontre i reflexió col·lectiva. L’estem construint de manera participativa amb diferents grups de recerca i departaments universitaris.
L’objectiu és compartir els aprenentatges de la ruta, presentar les bones pràctiques identificades i obrir un debat honest sobre si és possible avançar cap a una sobirania alimentària real a les Balears, quines limitacions existeixen i quin paper juga el turisme. Sobretot, volem que serveixi per generar sinergies i continuar teixint xarxa.