Cafè Colon, establiment de solera*

Antany a la majoria de pobles hi havia més cafès que avui en dia. En general, els casinos, que era el nom que aleshores rebien aquests establiments de begudes eren presents, considerablement, pel centre i alguns per les foranes, tots amb la característica de ser llocs només freqüentats per homes. Era, i és, l’espai de trobada d’homes de diferent edat, que tenen en ells un seient assegurat i una conversa animada.

La major part d’aquells casiners i els seus casinos ja dormen per sempre i, com passa en totes les coses, hi ha una data pel néixer i una altra per morir. Malgrat tot, n’hi ha que han aguantat força més que d’altres.

Pels pobles encara es poden veure alguns dels esmentats cafès i, com a exemple, us mostrem  el Cafè Colon de Llucmajor que, des de fa noranta anys, dóna prestigi a la plaça i tota la ciutat del Migjorn mallorquí.

Portant el segell d’un caramull d’anys, a la façana solemne del Cafè Colon hi ha gravat l’any 1928. El Cafè Colon el va fundar un llucmajorer que havia emigrat uns anys a França i per això era conegut pel “Franceset”, que el va dur uns quants d’anys. Després hi passà l’amo del Novedades. Posteriorment, el va comprar l’amo en Joan Batleta i, finalment, el pare d’en Llorenç el va comprar l’any 1956. D’això, enguany, ja en fa 52 anys.

No hi ha dubte que en Llorenç i la seva esposa, na Maria, saben ser uns bons cafeters. De darrera el tasser preparen les comandes dels cambrers. S’ha de dir que en Llorenç exerceix la seva professió emprant una fórmula que, segons ens diu, forma part de la història del Colon: “Una de les meves normes per dur el negoci és saber veure, escoltar i ser prou prudent. Saber estar, quasi sempre, observant que els clients estiguin ben servits i satisfets”.

En Llorenç sembla una persona tímida, però la realitat és que es mou amb encert dins el seu món. I cal dir que és un fet demostrable amb la massiva clientela i, de manera especial, els dies de mercat dimecres, diumenge i sobretot els divendres, que és el dia fort, amb molta gent de fora, sobretot estrangers, que admiren el seu bon fer i destaquen el benestar que es troba dins el cafè Colon.

Pregunta.- I tu, Llorenç,  quan t’incorporares?

Resposta.- Jo, aleshores, tenia 8 anys i ja ajudava als meus pares fins que ho vaig continuar.

P.- Quin plat és ofert com la vostra especialitat?

R.- Na Maria és la responsable de la cuina. Els matins prepara, amb molt d’encert, els panets francesos guarnits com a base, amb oli, tomàtiga i amb el companatge que vulgui el client. Abans de dinar hi ha gran varietat de tapes, com a plat fort, els variats.

P.- Com han anat evolucionant les begudes?

R.- Anys enrere es limitava a la cassalla, conyacs, anís, palo i herbes, tot a granel fet a destil·leries de Llucmajor entre les que record Can Grau, Can Sastre i Can Ripoll. Del darrer encara es pot gaudir del seu popular palo. Els refrescs pinya, gasosa, taronjada, llimonada, llet freda i, especialment, per refrescar-se de debò els cartutxos de magnèsia anomenats citrats. Avui dia, la varietat tant en licors com en refrescs és molt ample.

P.- Els clients encara demanen tant el palo amb sifó com antigament?

R.- Es segueix servint, però menys que anys enrere.

P.- És o ha estat el Cafè Colon seu d’un estament social determinat, com per exemple, penyes futbolístiques, associacions literàries, partits o tendències polítiques, etcètera?

R.- Mai no ha estat destinat a cap agrupació en concret, exceptuant que abans del Moviment va ésser lloc de trobada de la CEDA, partit liderat per Gil Robles. Durant el nostre temps, ha estat obert a tothom, prescindint d’ideologies o posicions socials. Malgrat tot, en diverses ocasions hem col·laborat amb l’Obra Cultural Balear.

P.- Alguna anècdota dels moltíssims clients que van passant pel Cafè Colon?

R.- Unes escenes molt mogudes, ocasionades pels negocis que antany feien els mercaders dins el cafè, quan els diumenges venien al poble els pagesos de les possessions, d’aquí i de fora poble, sobretot de Campos, Porreres i Algaida. Recordam en Tomeu Niuet, en Tomeu Perico i en Jaume o Guillem de Marola entre d’altres.

Fins aquí la conversa mantinguda amb Llorenç Coll, excel·lent casiner, enamorat del tasser i convençut que dins els negocis el més important és el client, el qual ha de rebre un bon servei i bon gènere.

Amb aquesta atenció tan acurada i primfilada en Llorenç contribueix a la peculiaritat d’un gran poble i per això es sent realitzat i satisfet.

L’origen del cafè

El Cafè tal com el coneixem avui dia, fou un descobriment accidental. Segons la llegenda els àrabs guardaren el secret durant més de mil anys.

Etiòpia

Pels paratges aspres d’Abissínia, que sofreix des de sempre els desavantatges d’estar ubicat dins un continent que és portador de misèries, suportant el trist destí de ser el parent pobre de la humanitat. Això, tal volta sigui la veu de la nostra consciència, però en aquesta ocasió tan sols volem dir alguns mots de l’aromàtica beguda anomenada cafè, que procedent d’un lloc tan sec com les terres abissínies, conegudes amb el nom d’Etiòpia.

Més de mil anys

Per aquells indrets, allà pels anys 850, un abissini anomenat Kaldí, va notar que les seves cabres es sentien alterades a l’entorn d’un arbre, del que penjaven uns fruits en forma de bolleta vermella. Es tractava de kaaba, que vol dir pedra preciosa de color, era el cafè. Tot confús en Kaldí agafà unes llavors i les va dur a un convent, perquè l’ajudessin a endevinar de què es tractava. Els monjos decidiren bullir aquells fruits per després beure la seva infusió. El gust fou tan amarg, que tiraren el líquid al foc, amb la grata sorpresa que els grans de cafè quan es torraven, escampaven un aroma embruixador.

Del Tròpic

L’arbre del cafè té les flors blanques i oloroses, amb el fruit, generalment amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada. Es pot definir com una planta intertropical que exigeix un clima calorós i humit. La producció del cafè és localitzada dins l’àrea compresa entre els dos tròpics i inclou l’Amèrica Llatina, on es destaca Brasil, com a primer productor mundial, seguit per Colòmbia.

Apreciats

Des d’aleshores el cafè fou tan apreciat que els establiments de begudes agafaren el seu nom i, amb aquest mot, avui són mundialment coneguts.

Els cafès més coneguts

És notable la popularitat que arreu del món destaquen el cafè Greco de Roma, el Capucine de París, el Florian de Venècia, el Gijón de Madrid o el Zurich de Barcelona. I a Ciutat, el Bosch i el Cristal, tots ells capdavanters d’una llarga llista de cafès de renom.

*Aquest article fou escrit l’any 2008 i pel seu interés el tornem a publicar íntegrament amb les mateix persones i fets que foren protagonistes en el seu moment.

#Foravila