Canizales: “Els elements tradicionals cobren vida quan els acostes a la vida quotidiana”

Canizales és un il·lustrautor (autor i il·lustrador) colombià, mallorquí d’adopció. Les seves obres han format part d’exposicions importants i han estat publicades en més de 20 idiomes. Guanyador de premis internacionals com Cuatrogatos i el premi Apel·les Mestres, s’ha especialitzat en llibres encunyats, àlbums il·lustrats i novel·les gràfiques i ha basat moltes de les seves històries en personatges tradicionals de Mallorca.

Pregunta.- Quins motius van impulsar-lo a destinar gran part de la seva producció al públic infantil?

Resposta.- Bàsicament retrobar la meva essència, perquè va ser a la infància quan vaig començar a escriure històries infantils als meus quaderns de classe (sempre tenia escrites i dibuixades històries que els meus companys feien torns per llegir). Ja a la meva vida professional adulta, va ser una visita que vaig fer a la Fira del Llibre de Bolonya, convidat per l’Institut d’Estudis Baleàrics, el que em va ajudar a canalitzar-me per aquest camí.

És una gran recompensa veure com molts dels meus personatges s’han convertit en un referent pels nins i nines que han crescut amb ells”

P.- Crea les històries i també les il·lustra. Com decideix què fer primer i com integra els resultats?

R.- El procés creatiu és en realitat molt aleatori. De vegades m’arriben primer els personatges i pot ser sota circumstàncies diverses: si miro algunes superfícies texturades, aquestes comencen a sorgir com a taques; de vegades, una petita situació també em pot suggerir una història. Quan ja ha sorgit aquest primer estímul, busco com puc estructurar la història, i de vegades transcorre de manera paral·lela al desenvolupament dels personatges, ja que necessito veure quin aspecte tenen per saber com es comportaran. És important dir que en aquests passos també faig el disseny gràfic dels meus llibres, és a dir, maquet les pàgines, perquè dins de la meva visió hi ha a més la integració del text amb la imatge. Aquí també vull esmentar que hi ha llibres meus per als més petitons que són en cartró, els quals porten encunys o algun tipus de mecanisme especial com a solapes; en aquests casos, el meu treball també abasta el desenvolupament tècnic d’aquestes peces a través del disseny gràfic, així que, al final, la integració de les meves històries sempre és bastant global.

P.- Molts dels seus contes es basen en personatges populars de les tradicions de Mallorca. Què li ha cridat més l’atenció del folklore mallorquí?

R.- Venint d’un país com Colòmbia, on la religió ha jugat un paper tan important, em van resultar xocants els dimonis i veure també el fervor que despertaven. Així que gràcies a mallorquins que em van introduir dins aquesta cultura, continuo descobrint tot aquest univers, que em va semblar fascinant. També vaig veure que els nins gaudien moltíssim en aquestes festes i que hi havia gran interès en aquests personatges, així que d’aquí a que comencessin a poblar els meus llibres només hi va haver uns quants passos de dansa al ritme de ximbomba. En paral·lel a aquests llibres, que són principalment per Mallorca, també desenvolupo altres projectes per a altres editorials que treballen a nivell nacional o internacional, en els quals tracto altres temes, però que també estan poblats de personatges fantàstics, moltes vegades animals; m’encanta també treballar amb ells i descobrir-ne les característiques. Ara, per exemple, estic treballant amb molts animals de la jungla amazònica per a una editorial colombiana.

L’objectiu principal dels meus llibres és el moment màgic de gaudir i de la diversió amb els diàlegs i situacions que es proposen a les pàgines”

P.- A la seva obra apropa als nins què són les gloses o com es viu Sant Antoni a Manacor, però alhora proposa temàtiques originals com preguntar-se a què es dediquen els dimonis a l’estiu…

R.- Sí, la veritat és que aquests personatges no són unidimensionals, és a dir, no només existeixen per a les festes, sinó que tenen molta vida al seu voltant. Si mirau els meus llibres descobrireu moltes coses seves, com el que fan a l’estiu, i també, com al llibre Jeroni i el dimoni publicat per Porc Negre, descobrireu on viuen, la seva ciutat, què estudien i com són les seves classes. La meva perspectiva és que els elements tradicionals prenen vida quan els acostes a la vida quotidiana que envolta els infants d’avui.

P.- Els dimonis són personatges habituals dels seus contes, però també apareixen altres figures tan populars com la Jaia Corema, de la qual explica la seva “veritable” història… és difícil innovar o experimentar quan es parteix de la tradició?

R.- He de confessar que m’agraden els reptes i quan vaig descobrir el personatge de la Jaia Corema em va resultar molt curiós descobrir-ne les peculiaritats. Tot i això, reconec que la nostra societat s’ha allunyat força dels orígens d’aquesta tradició, tot i que apreciam mantenir-ne certs elements: per exemple, ja no ens preocupa tant que no es pugui menjar carn sinó només peix durant la Quaresma, però sí que ens agrada festejar que al final de la Quaresma hi hagi tota aquesta explosió de productes de pastisseria mallorquina. Així que, per a mi, moltes vegades el repte consisteix a alliberar els personatges de connotacions que condicionen les creences o la cosmovisió dels petits i petites, ja que prefereixo que a aquestes edats primerenques no hi hagi cap tipus d’adoctrinament, sinó que gaudeixin d’elements fantàstics que els ajudin a anar elaborant-ne el criteri. La idea és que, en comptes de per tradició imposada, arribin a desenvolupar creences a partir de la seva pròpia investigació i experiència personal quan ja tinguin certa maduresa. Per aconseguir aquests resultats i allunyar-me d’aquestes arrels, cal cercar moltes possibilitats fins a trobar-ne alguna que pugui encaixar. Recordo que quan vaig fer el llibre de la Jaia Corema i el vaig llançar per primera vegada en una fira del llibre, una mestra va dir “oh, però aquesta és la tradicional?” i el va mirar una mica per sobre i es va allunyar; i al final el meu llibre s’ha convertit ara en el “tradicional”.

Avui dia les tecnologies ens permeten accedir de manera molt còmoda a continguts extra en un llibre”

P.- En quina mesura intenta ser fidel a la realitat cultural als seus dibuixos i com aconsegueix l’equilibri amb el seu estil personal?

R.- Tinc la sort que el fet d’haver estudiat Belles Arts i tenir una formació addicional en cultura i comunicació, m’ha ajudat a comprendre diverses coses; una és que la realitat sempre és subjectiva. Aleshores, partint d’això, prenc amb llibertat la meva aproximació a aquest tipus de personatges i als seus contextos. A més, com em posiciono des de la ficció i, en ser obres que parteixen de la meva imaginació (alimentades amb la tradició) i que aborden personatges fantàstics, ningú no podria mai acusar-me amb rigor que no són fidedignes. Amb relació a l’estil, mai he buscat encasellar-me dins d’unes estètiques limitants, senzillament va sorgint per la meva manera de fer. No vull limitar les meves possibilitats i si en algun moment donat vull introduir canvis o provar altres tècniques, vull no sentir-me intimidat per un estil que m’hagi autoimposat. És una gran recompensa veure com avui dia molts dels meus personatges s’han convertit en un gran referent per a nins i nines que han crescut amb ells, reconeixent-los als meus llibres.

P.- La combinació de tradició i originalitat dels seus llibres no només és present en els arguments: els seus contes es converteixen en una rumba de Xanguito o es poden escoltar a ritme de ximbomba a través d’un codi QR…

R.- És veritat, la gran tradició musical que inclouen aquestes festes mallorquines és un plaer i no volem que es passi per alt. Avui dia comptam amb la gran sort que les tecnologies ens permeten accedir d’una manera molt còmoda a continguts extra en un llibre. Així que a partir del llibre Dimonis, on teniu la ximbomba? on Sant Antoni no troba el seu instrument i acusa els dimonis d’haver-lo agafat, vaig començar a experimentar amb la música a través de col·laboradors. Ha estat una gran recompensa comptar amb el talent de grans persones dins l’Illa, tant glossadors, ximbombers i fins i tot grans grups com el líder de Xanguito, que ha col·laborat en un parell de llibres, però que darrerament no té temps per la seva agenda professional.

L’escola ja tenen massa lliçons i no volem que al final relacionin el llibre de ficció amb alliçonament”

P.- A més d’explorar tradicions, als relats toca temes com la migració, l’assetjament escolar, el consumisme o l’ecologisme. Com ajuden els contes a reflexionar sobre temàtiques que de vegades els adults no saben com abordar amb els nins?

R.- En aquest punt em sembla important aclarir que l’objectiu principal dels meus llibres és el moment màgic de gaudir i de la diversió amb els diàlegs i les situacions que es proposen a les pàgines; és a dir, no busco fer llibres didàctics i el missatge no és la gran lliçó que cal aprendre’s al final. Sí que és veritat que abordo temàtiques que m’interessen i preocupen i que considero que són importants perquè transitin per les ments dels nostres petits, així que intento abordar-les d’una manera natural, és a dir, que sorgeixin dins la història sense ser un discurs o una classe, sinó un element transversal dins una situació quotidiana o fantàstica. D’aquesta forma els nins interioritzen certs valors al llarg del seu entreteniment. Tampoc no cal buscar alliçonar-los tot el temps, sinó deixar que el moment de la lectura de ficció sigui un moment per expandir la nostra imaginació. Ja tenen massa lliçons a l’escola i no volem que al final relacionin el llibre de ficció amb alliçonament.

P.- Les seves obres han estat reconegudes amb diversos premis i traduïdes a molts idiomes. Quins són els seus propers projectes?

R.- Sí, doncs entre els premis més importants hi ha el premi de més tradició al nostre país, Apel·les Mestres, ja que la seva primera convocatòria es va anunciar el 1981. És un honor estar al costat dels grans personatges de la literatura infantil ibèrica. Un altre premi del qual em sento molt orgullós és el premi Cuatrogatos, que s’atorga als Estats Units a les millors obres de literatura infantil. Pel que fa als idiomes, els meus llibres ja estan publicats en més de 20, i això també m’ha convertit en un dels autors colombians més traduïts. Justament avui estic enviant els arxius finals del llibre Pesadillas, un projecte en què he invertit molt d’esforç i també he volgut experimentar una mica amb les tècniques d’il·lustració; aquest títol es publicarà ben aviat amb l’editorial Apila i tenim previst fer el seu llançament a principis de novembre a Saragossa. D’altra banda, vaig comptar amb l’honor de treballar amb la també escriptora i il·lustradora Desirée Acevedo per il·lustrar el seu text Mar Yoyó, títol que d’aquí poc sortirà a la llum amb l’editorial La Cuentería Respetuosa. També d’aquí a molt poc sortirà el meu llibre Yo misma en castellà i en català, publicat simultàniament per Carambuco i El Cep i la Nansa. A més, en uns mesos es publicarà a Colòmbia una nova sèrie titulada Selváticos, la qual està protagonitzada per animals amazònics, i d’aquí poc publicaré el meu nou còmic infantil en francès i en castellà titulat Preanimals. Per la part de la cultura mallorquina, no vull fer spoiler, però s’acosten algunes novetats relacionades amb dimonis, Jaia Corema i altres elements del folklore tradicional, algunes d’elles també amb música.