Eivissa Preservation qüestiona que només 18 dels prop de 5.000 fondejos sobre posidònia acabassin en acta
La vigilància dels fondejos sobre posidònia a les Pitiüses va detectar l’any 2025 gairebé 5.000 embarcacions situades sobre aquest hàbitat protegit, però les actuacions administratives davant aquestes infraccions varen ser molt més limitades. En concret, només es varen aixecar 18 actes: 15 a Eivissa i 3 a Formentera, segons les dades de la Direcció General de Medi Natural del Govern Balear analitzades per l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation.
La xifra equival, segons l’entitat ambiental, a una acta per cada 270 embarcacions detectades sobre posidònia, és a dir, només el 0,37% dels casos identificats. Les dades s’incorporen enguany per primera vegada a l’anàlisi de l’Observatori i permeten posar en relació el volum de fondejos irregulars detectats amb la resposta administrativa.
A Eivissa, el Servei de Vigilància de Posidònia va identificar 3.468 embarcacions fondejades sobre la praderia, gairebé el doble que l’any anterior, quan se’n varen detectar 1.719. A Formentera, la xifra va arribar a 1.345 embarcacions.
Eivissa & Formentera Preservation considera que aquesta situació evidencia la necessitat d’incrementar els mitjans humans destinats al control i la sanció dels fondejos irregulars. En particular, l’entitat reclama reforçar el cos d’Agents de Medi Ambient, que és l’encarregat d’aixecar les actes corresponents.
La directora d’Eivissa & Formentera Preservation, Inma Saranova, assenyala que, després de set anys de protecció de la posidònia, les males pràctiques continuen produint-se de manera habitual. Segons defensa, l’augment dels fondejos irregulars detectats no ha anat acompanyat d’un increment equivalent dels recursos destinats a la vigilància i la sanció.
Més fondejos detectats a Eivissa
Durant el 2025, Eivissa va disposar de quatre embarcacions del Servei de Vigilància de Posidònia, de les 19 que operaven en el conjunt de les Balears. Aquest dispositiu va efectuar 20.528 actuacions, un 8,8% menys que les 22.502 de l’any 2024.
De totes aquestes actuacions, 2.711 varen ser informatives, 1.532 d’assessorament i 16.285 de comprovació, centrades principalment en verificar la ubicació de l’àncora i les cadenes de les embarcacions.
Precisament entre les embarcacions comprovades és on apareix una de les dades més significatives: el 21,3% varen haver de ser desplaçades perquè es trobaven fondejades sobre posidònia. És el percentatge més elevat de totes les illes de l’arxipèlag. A Mallorca va ser del 7%, a Menorca del 5% i a Formentera del 2,2%.
Des de l’Observatori expliquen que l’increment registrat a Eivissa es deu, en part, a la inspecció de noves zones amb una elevada afluència d’embarcacions. Una ampliació del control que l’entitat considera positiva perquè permet obtenir una imatge més completa de la pressió que suporta la praderia.
A Formentera, per la seva banda, el servei va incrementar notablement la seva activitat. Les actuacions varen passar de 46.785 el 2024 a 61.400 el 2025. Paral·lelament, el percentatge d’embarcacions desplaçades respecte de les comprovades va créixer de l’1% al 2%.
Una praderia sotmesa a una pressió creixent
La preocupació de les entitats ambientals no es limita al nombre de fondejos irregulars. Les praderies de posidònia d’Eivissa també presenten, segons els estudis de seguiment, signes de deteriorament en diversos punts del litoral.
L’Estudi de seguiment de praderies de posidònia 2025, elaborat pel GEN-GOB i cofinançat per Eivissa & Formentera Preservation, assenyala problemes en zones com la badia de Talamanca, Cala Vedella, sa Conillera, Cala d’Hort, Porroig, Cala Llentrisca i la Xanga.
De les 18 subestacions analitzades, només cinc —un 22%— varen presentar un estat de conservació considerat acceptable. Les 13 restants, el 78%, varen ser classificades en estat deficient o dolent.
L’estudi relaciona la situació de les praderies amb diferents factors de pressió, entre els quals hi ha els fondejos d’embarcacions i l’arribada d’aigües insuficientment depurades.
Reforçar la vigilància i la resposta
Per a l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation, les dades posen sobre la taula la necessitat que la protecció de la posidònia no es limiti a la informació i la prevenció, sinó que també compti amb una major capacitat de control i d’aplicació efectiva de les mesures de protecció.
La coordinadora de l’Observatori, Elisa Langley, reclama avançar en aquesta línia i considera necessari mantenir el servei de vigilància i impulsar mesures que redueixin els fondejos sobre les praderies.
L’entitat també planteja la necessitat d’actuar sobre la pressió global que suporta el litoral durant els mesos de temporada alta i d’avançar en la regulació del trànsit d’embarcacions a les costes d’Eivissa i Formentera.
Les dades del 2025 dibuixen així una paradoxa: el sistema de vigilància és capaç de detectar milers d’embarcacions fondejades sobre posidònia, però només una fracció molt reduïda d’aquests casos acaba amb una acta. Per a les entitats ambientals, el repte dels pròxims anys serà convertir aquesta capacitat de detecció en una protecció efectiva sobre el terreny.