Carles Tarancón, misser de Marilles i de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (I)

“El voltor segueix sota una campana de vidre. No va a on li dona la gana, no cria a on vol. És molt artificial. Les aportacions d’aliment als menjadors segueixen.”

L’entrevistat d’avui es defineix com a misser, ornitòleg i excursionista. Es tracta d’una de les persones més influents i desconegudes en les polítiques ecològiques que es desenvolupen a la nostra comunitat, donada la seva extensa experiència i trajectòria.

Actualment, està integrat en els patronats de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (en les que ha estat president entre altres càrrecs) i MARILLES, de la que és secretari. Són dues organitzacions considerades com a exemples d’entitats ecologistes de segona generació, a on destaca el finançament per part de grans entitats estrangeres, més conegudes com a BINGO (Big International Non-Governmental Organizations).

Degut a l’extensió, aquesta entrevista és publicarà en dues parts.

Avui vos presentem la primera, centrada en les primeres passesdel entrevistat en el mon del ecologisme i d’alguns del temes més polèmics en relació a la FVSM, la cria del voltor i la proliferació d’ àrees d’exclusió.

P – Vostè va iniciar la seva relació amb la protecció de la natura presentant iniciatives contra el maltractament animal?

R- A part de temes de maltractament animal puntuals que vaig dur, allò que si vaig fer feina va ser dins dos programes LEADER (iniciatives de la Unió Europea, experimentals, destinades a l’àmbit rural). Quelcom extremadament inhabitual. Un d’aquests programes havia de veure amb els verins i la seva eliminació. Parlant de forma sincera pensava que es tractava de «poner puertas al campo». Com hem d’acabar amb el verí a Europa? Què m’esteu dient? Deuen ser ments tronades d’Europa! Vaig conèixer el que era Europa veritablement. Un més o manco sap el que és un estat, la superestructura d’un estat… però el que era Europa ho vaig descobrir aquí. En el sentit que dins un programa d’àmbit europeu, amb control europeu i amb una idea europea –acabem amb el verí-. Europa ha capolat el seu territori el darrer segle tres vegades completament. Poca cosa quedava.

P – I com s’inicia la seva relació amb el tema del Voltor Negre?

R – El tema de la recuperació del Voltor és un tema de diagnòstic. És a dir, que és el que s’ho ha carregat? El verí. Ho varen encertar. Idò acabarem amb el verí. Muntarem un programa. Aquí vaig participar. Portant la part jurídica, els judicis. La idea i el feedback de tota aquesta gent –destacats personatges- era bona. Això no va néixer aquí. La problemàtica del Voltor té més de cinquanta anys. Ja el GOB el tenia d’anagrama i trobaven que era una espècie molt significativa en ordre a fer o abanderar un tipus de conscienciació, culturització i sensibilització de la gent. En ordre a protegir el medi ambient. Passant d’una mentalitat a un altre. És un canvi polític. Després el tema policial i judicial hi van darrere. Tu et trobaves amb guardes forestals majors que, de joves, pagaven per la “Ley de Alimañas” per cada exemplar de guineu, de llop, d’àguila… i de voltors. El verí no és que estiguis perseguit, tot el contrari! Als pressupostos generals, a alguna part, hi tenien una partida del Ministeri. Es tracta d’un canvi cultural, polític, un canvi d’una superestructura que en el seu moment premiava l’eliminació ara encalçava aquesta activitat. Tot això és per un canvi de mentalitat política.

És el mateix, un poc, com els temes de turisme i urbanisme. És la mateixa mentalitat. El règim havia de menester divises. I d’on aconseguíem les divises? No produíem cap filigrana. Idò sol i platja. Què fas? Barra lliure. Aquí per muntar un establiment hoteler o qualsevol instal·lació l’administració et posava una estora vermella. Et facilitava l’infacilitable. Vols fer una urbanització? Primer edifica i ven i més tard urbanitza! Tenim molts d’exemples. Hotels, els que vulguis. Àrees turístiques d’interès nacional, allò que vulguis i com ho vulguis. Llicencies i tot això ni es mirava, ni idea i ni ganes! Àrees protegides? De què m’estàs xarrant? Zones Marítimes Terrestres? De què parlem?

El mateix amb el verí i les espècies. Un bon dia hi ha un canvi polític. Hem de menester duros i en un moment determinat ens adonem que ens hem passat de frenada. No hem de matar la gallina dels ous d’or.

P – Quina és la història i com s’arriba a la FVSM?

R – Comença tot als Països Baixos amb la Black Vulture Foundation. La mare està a Holanda i el sistema emprat és l’austríac en lloc de l’americà. El professor Hans va ser un home amb molta d’importància, com es va veure en la seva intervenció amb el trencalòs. Hi ha una escola boníssima.

P – Ens trobem amb la finca d’Ariant propietat de la FVSM tancada completament al públic no just les zones d’exclusió. El conseller Miquel Mir afirma que la tendència positiva en la població de Voltor Negre és un fet. Els responsables de la FVSM segueixen donant la culpa –de fa anys- als excursionistes de la mortalitat entre els voltors. Com s’explica això?

R – A veure. Jo soc excursionista. Jo vaig entrar en aquest món de l’ecologisme de la mà de l’excursionisme. I això es fa potejant el territori, òbviament. Jo crec que tots els que estem en aquest món són excursionistes.

Àrees d’Exclusió dins finques? Jo crec que a totes les que tenen valors ambientals hi ha àrees d’exclusió. És una qüestió de paràmetres. Ariant, mil tres-centes quarterades. Una part, allà a on hi ha la cria, és d’exclusió. A veure, és un cavall verd? No. Veten a Cabrera, a S’Albufera i hi ha àrees d’exclusió. Veten a la platja, a Alcúdia, a S’Oberta, hi ha àrees d’exclusió. Científicament és “impepinable”  (sic), s’ha de fer.  Si tu vols que una nierada tiri bé, fins i tot en l’àmbit domèstic, has de crear àrees d’exclusió! (riu). Hi ha Sancta Santorums per tot!

Primer de tot. Tots som excursionistes. En l’àmbit científic la necessitat d’aïllar zones de manera justificada. Jo me’n fií dels tècnics de la conselleria, de la universitat i de la fundació. Un Sancta Santorum és un Sancta Santorum! Jo no tinc arguments per anar en contra. Si a mi em ve una pila d’arguments, els posem damunt la taula i en parla’m. Per principi no han d’existir? Tampoc no m’agraden. Tant de bo jo pogués anar per Cabrera! i desembarcar a tots els illots de la costa, en els que la llei prohibeix fer-ho! Però si la ciència et diu que si vas als illots faràs un desastre…

P – Fonts properes al Servei de Protecció d’Espècies de la conselleria afirmen que el voltor negre està completament recuperat i que som molt a prop del límit d’exemplars que el territori permetria suportar.

R – El fet que el voltor estava a punt de l’extinció, que genèticament era inviable i no podrien créixer segons deien els científics, és un fet objectiu, empíric. Com va passar amb el vell marí. El tema de la recuperació del voltor té una sèrie de potes. No es va recuperar d’una manera espontània, perquè sí. Es va recuperar perquè es va fer un programa, amb dos plans LEADER vull recalcar, gràcies a Europa. Balears va aportar, teníem cultura conservacionista, estic parlant de cinquanta anys enrere. El brou de cultiu tenim la immensa sort d’haver-lo tingut. Això per un vent.

L’èxit va ser; molts de cèntims, que va dur Europa, un bon diagnòstic –hem d’acabar amb el verí-, una implicació de zoològics de tota Europa aportant exemplars –com en la recuperació del bisó-. Ja tenim l’espècie. Recuperada? Afortunadament la natura és molt agraïda. I qui no s’ho cregui que vagi a una Reserva Marítima i ho comprovarà. L’abundància d’éssers vius a les Malgrats, Cabrera… El que et retorna la natura és fantàstic! Efectivament ara podem comptar-ho com un èxit. Entre cometes. Tu segueixes amb aquesta espècie (el voltor) protegint-la. Una mica sota una campana de vidre. No va a on li dona la gana, no cria a on vol. És molt artificial. Les aportacions d’aliment als menjadors segueixen. La vigilància en època de cria segueix. El còmput segueix. El tema del verí segueix. No perquè diguis tenim tres-cents exemplars hem de tancar el xiringuito i torna’m. És molt fàcil retrotreure. El tema de les claus de l’èxit es continuen donant. Nosaltres ara aportem exemplars a zones a on s’estan recuperant. Nosaltres fem feina a dotze estats. Aquí els hi dúiem molts d’anys d’avantatge. Alguna cosa hem fet bé aquí. Jo crec que encara no es pot fer. Encara no hem arribat al moment de fer l’experiment d’anar llevant capes de seguretat.

P – Vostè com a president de la FVSM no pensa dur a terme a curt termini un pla per obrir la finca i poder transitar per àrees no sensibles?

R – A jo m’agradaria anar a Cabrera, anar a l’Albufera, anar a visitar tots i cada un dels illots. Anar per tot. Ara, si a jo em diuen que aquests espais estan tan bé precisament per aquestes mesures que hem arbitrat en ordre a la recuperació, que encara són vigents, fan que s’hagi aconseguit aquest èxit… Si tenim un èxit amb el voltor –i jo no som el cappare de les idees- amb moltíssima de gent que va dur aquest pla. Aquest pla no s’ha llevat. I no som jo el que ho llevaré. Jo soc gestor i entre cometes. Jo no soc cappare de la ciència. Ara, jo entenc que en tant les circumstàncies van millorant, fantàstic. I en tant no em diguin pots sostreure totes aquestes mesures de seguretat no s’han de llevar. Si obris en època de cria i de 34 polls passem a 15 i tens un fracàs que fas? No estem per experiments. És igual que si un dia em dius que a partir d’ara el ranxo que els hi doni Na Tita i que se cerquin (els voltors) la vida. No em vinguis amb punyetes i busca’t el menjar (riu).

P – És a dir una gran part de la seva alimentació no ve d’un entorn natural, els hi és proporcionada de forma artificial per l’home?

R – A Europa s’han prohibit els carnatges. És un gran drama i un problema. Tindríem la mateixa situació que a l’Índia. Precisament tota la química que es va donar al bestiar, ha fet que tots els voltors s’han mort. I ens han cridat per anar allà i no hem pogut. El fracàs que tenen a aquests països budistes en què l’aspiració és que et mengi un voltor per reencarnar-te en el més elevat, amb tot el respecte del món per aquestes creences, i es queden sense voltors. Precisament perquè mengen vaques contaminades amb productes químics.

P – Com valora l’arriba del Voltor Lleonat i la presència d’una colònia estable d’aquest animal en relació amb el Voltor Negre?

R- Per començar hem de dir que són espècies totalment diferents. Zoològicament no són ni cosins! Un és Monachus i l’altre és Gyps. Entre ells no podrien ni hibridar. Comparteixen el nom de voltor. Difereixen en la forma de les ales, un és gregari l’altre és més individual, un és més gran que l’altre… Insistiré, no són ni cosins!

El voltor negre és un animal autòcton, arribat en temps immemorials. Per acció humana cau fa una sèrie d’anys i s’arriba a una línia vermella. No és com el cas del vell marí, però ben a prop. Gràcies a l’acció humana la seva recuperació és una història d’èxit. Absolutament artificiosa. Gràcies a l’artificiositat de l’home. Quan jo vaig entrar al programa jo no creia que es pogués aconseguir. Jo era el primer escèptic, no hi creia. Prohibir els verins aquí? Si fa dos dies et venien els rodenticides (un tipus de verí per rosegadors) a palades no just a drogueries sinó a les cooperatives agrícoles! I van canviar les legislacions de comerç. Gràcies a tota aquesta artificiositat hem arribat a aquests números. Tinc cabells blancs però no tants! No ha estat meteòric ni s’ha fet en dos dies, però s’ha fet en relativament poc temps. Recuperar una espècie en aquest temps… Ja m’agradaria a mi que el vell marí tingues una història mitjanament similar! Ja m’agradaria a mi que altres recuperacions d’espècies en situació crítica tinguessin aquest temps! I n’hem parlat molt amb Xisco Avellà, que va ser president del GOB, pel qual tinc una gran estima professional.

Així com el GypsFulvus (voltor lleonat) va arribar el 2008 i no havia mai niat, no havien criat abans. Ara han quedat després d’un cop de vent i ja veurem com va. Al principi es veien conflictes. Es veien possibilitats que uns preguessin el lloc de l’altre. Del fet que una espècie desplaces l’altra. Que una espècie, entre cometes vulgar, sense perill, completament integrada amb l’home, a la que totes les molèsties li patinen i que pot criar allà a on li doni la gana, substituís l’altre. Al final no hi ha hagut cap problema. Entre elles s’han demostrat que hi ha cap per totes. Nien i no es foten els nius. Tu vas per la Serra i els veus. I és difícil distingir-los. A part que vulgarment se’ls digui voltor no tenen res a veure. Nosaltres els hem estudiat per veure si podrien ser una mala influencia, una pesta negra. Idò no ha estat així.

P – La paraula voltor s’associa a la paraula prohibició en ambients administratius i a la creació de noves zones d’exclusió, de vegades tallant rutes senderistes clàssiques. Ara es preveu ampliar les àrees prohibides al Puig Roig. Que en penseu?

R – En el tema dels excursionistes jo insisteixo en el mateix. Cadascun pot pensar el que vulgui. En tant jo tinc damunt la taula formalment els arguments que tinc. I els debats dins el patronat es fan amb els informes tècnics de què disposem. Hi ha opinions, criteris, dades objectives amb les quals ens movem. A nosaltres els números ens estan sortint com ens estan sortint. De moment la nostra prioritat és mantenir aquesta tendència, que es consolidi. Capes de seguretat com i quan llevar-les? És un tema en el qual estem ben disposats. Jo no pas cap gust que estigui tancat. Jo per mi particularment tant de bo poguessin anar per tot! Ara també som conscient de la responsabilitat.

Al British Museum hi ha totes aquelles estanteries plenes d’ous de totes les espècies de colibrís del món! Això és una salvatjada! Això eren els naturalistes del segle XIX! Atrapaven un ocell, el mataven, el farcien i l’exposaven! I era un gran triomf per a ells! Eren col·leccionistes i fins que no ho tenien tot no eren feliços. Jo crec que és una mentalitat que no és la d’ara.

P – Que pensa del fet que responsables de la FVSM s’atribueixin en exclusiva l’èxit en la recuperació del voltor negre, contradient les opinions d’experts i de la conselleria, tot oblidant les aportacions d’altres persones i entitats que es poden sentir molestes?

R – El tema de gelosies, enveges o protagonismes, el primer que he dit, contestant a altra qüestió, és que això no va començar fa trenta anys. La recuperació no és un tema només de la fundació. El primer que he dit és que ve d’Europa. He ampliat molt més el camp de lloc del qual diuen aquestes crítiques, que són molt legítimes i respectables.

Que la gent d’aquí ha fet moltíssima de feina? Absolutíssimament. I a totes se’ls ha reconegut. Jo òbviament vinc d’altres camps també. Jo em vaig iniciar al món de l’ornitologia. I quan vàrem muntar la FVSM, jo ja feia molts d’anys que era ornitòleg i que feia feina molt d’anys a altres entitats (per exemple el GOB).

Precisament la fundació del Voltor, amb uns cappares que comencen als Països Baixos per un tema d’estructura, té un perquè. Es destina a Mallorca perquè és el seu laboratori. Perquè aquí si hi havia una cultura conservacionista, una conselleria i uns grups que treballaven amb el voltor negre. Objectivament, i qui m’ho vulgui discutir que ho faci. Gràcies a Déu aquí tenim una cultura, una sensibilitat, una estructura, una xarxa… que estaven a favor. I clar la Fundació del Voltor es trobava això. Era un laboratori fantàstic. Ara també s’ha de dir que si es va recuperar l’espècie va ser perquè hi va haver una aportació importantíssima d’Europa. Això, sense menystenir l’altre, no és menyspreable. Ves-te’n tu a Sardenya a fer això! No hi varen anar. Van venir aquí perquè s’havien pujat una sèrie d’esglaons. Hi havia més illes en les quals hi havia hagut presència de voltors. Tenim una idea, un diagnòstic, i anem a veure si amb aquestes fórmules la cosa tira endavant. Aquests senyors hi creien. I torno a repetir, jo era escèptic. Si hi ha hagut èxit ha estat fruit de la combinació de tots aquests elements.

Europa ho ha volgut. Els tècnics de tota Europa ho han volgut. Òbviament els d’aquí ho han volgut. Òbviament els d’aquí eren molt bons receptors. Òbviament, els d’aquí eren molt bons en la matèria. Tenim aquí ornitòlegs que, precisament per la seva feina, va venir aquí la Fundació. Hi havia uns bons equips. La conselleria de Medi Ambient ja tocava el tema. Jo entrar en aquestes qüestions de gelosies no hi vull entrar. Aquesta és la història i crec que en cap moment entre en debat. No he tingut mai cap disputa amb ningú.

P – La FVSM sembla tenir una estructura empresarial. En podria pensar que la protecció del Voltor Negre ha quedat com una excusa per desenvolupar i mantenir una activitat mercantil a la finca d’Ariant.

R – És una fundació. Òbviament no ha de repartir dividends. La gran diferència amb una empresa és que aquesta te l’obligació de repartir dividends. Però no la fundació, que gestiona un patrimoni. Un patrimoni que, entre altres coses, no ha estat aportat per nosaltres. Jo no he aportat una finca, uns béns de producció…

P – I per què hi ha representada una fundació suïssa en el patronat de la FVSM?

R – La fundació suïssa hi és i té vinculació amb l’anterior propietat. Però hi ha moltes més fundacions! Les interrelacions en el món de les fundacions són habituals. Un dels èxits de les fundacions, és que et facin aportacions. Ara estaria parlant de MARILLES. Si vol saber la llista d’aportacions, parli amb Esteve Aniol que és el tresorer. Jo soc el secretari.