Catalina Cladera: “Hem de ser líders turístics, però sense turisme de masses i amb una menor dependència”

Catalina Cladera Crespí (Sa Pobla, 1972) és la presidenta del Consell de Mallorca i acaba de travessar l’equador del seu mandat en una legislatura marcada per la pandèmia que tot ho ha trastocat. Bastant novella en el món de la política, es va donar a conèixer l’any 2015 com a regidora a l’Ajuntament del seu municipi i també com a conselleria d’Economia i Hisenda del Govern Balear. I d’aquí va pegar el bot, fa dos anys, a la presidència del Consell de Mallorca.

Precisament aquesta institució es prepara ara per rebre una competència molt esperada que ja tenen els altres consells insulars: la de turisme.

Pregunta.- Quan arribarà al Consell aquesta competència?

Resposta.- La idea és que dia 1 de gener de 2022 tenguem ja la competència plena de Turisme, perquè ara ja tenim la part de promoció i durant la pandèmia hem demostrat poder-la gestionar bé. El Govern es reservarà la legislació i les relacions amb Madrid

P.- Quins seran els primers canvis que podrem veure els mallorquins?

R.- Primer hem de rebre la competència. Ens preparam per rebre més de 70 funcionaris. A partir d’aquí, el Consell pens que ha de tenir un paper clau en la definició i redefinició del model turístic. El turisme ha de ser el principal motor econòmic de Mallorca, això està clar, però no hem de ser tan dependents com ho som ara, ni tan dependents d’un turisme de masses com ara. 

Al turisme l’hem de fer evolucionar cap a un model més sostenible, de més qualitat, de menys volum i desestacionalitzat

P.- Cap a on proposa caminar?

R.- Al turisme l’hem de fer evolucionar cap a un model més sostenible, de més qualitat, de menys volum i desestacionalitzat. A més, amb l’atracció de fons europeus, una part molt important dels quals pot anar aquí, treballarem en zones madures, en turisme circular. Hem de donar forma a tot això i el Consell ha de prendre un paper molt important en aquest aspecte. He defensat, des que som aquí, que el Consell és el Govern de Mallorca i, per tant, el que ha de definir les polítiques d’aquesta illa. I, en tema turístic, és clau tenir la competència completa.

P.- Fa mal parlar de desacceleració turística en aquest moment de crisi econòmica derivada de la pandèmia?

R.- El canvi no es fa d’un dia per l’altre i després de la crisi que ens ha duit la pandèmia necessitam reactivar l’economia com sigui, per protegir les empreses, els treballadors. Hi ha una ànsia de recuperació econòmica important, i volem restablir-nos com abans millor, i això ho sabem a les administracions, perquè hem tocat fons. Això no lleva que no facis camí, vist el que hem vist, que ja ho sabíem perquè era una evidència, cap a un canvi de model. 

Hem d’aconseguir fer un sector turístic de més qualitat, que reparteixi millor la riquesa

P.- Quin sector econòmic es pot potenciar a Mallorca, que no sigui el turístic?

R.- No podem pensar que aquí puguem desenvolupar un sector secundari, una indústria diferent i competitiva, perquè això és impossible pel fet insular. Però hem d’aconseguir fer un sector turístic de més qualitat, que reparteixi millor la riquesa, que valori el nostre patrimoni, la nostra cultura, la nostra gastronomia, que introdueixi altres sectors durant tot l’any, com pugui ser l’esport, l’agricultura, l’artesania… Hem de fer un altre model de turisme de menys volum.

P.- La pandèmia, per tant, ajuda a caminar cap a aquest canvi o és més aviat un obstacle?

R.- La pandèmia ha posat tant en evidència les nostres mancances que ara hi ha més consens social que hem de fer aquest canvi. Això ho ha vist tant l’hoteler, que de sobte no ha tengut reserves, però també hi havia una pressió anterior dels sectors més ecologistes. Estam més a prop d’aconseguir consensos. I després hi ha un segon factor, que són els fons europeus i altres fonts de finançament que puguin arribar, una injecció de recursos important que hem de canalitzar molt bé per fer aquests canvis: actuar en zones madures, invertir en turisme sostenible, circular. Administració i sector privat tots junts. 

P.- Quan es pot fer aquest canvi? És qüestió d’anys o dècades?

R.- Ara tenim una oportunitat, però voler fer aquest canvi aquest estiu és suïcidar-nos. Hi ha d’haver una planificació i és una cosa d’anys i, en segons què, de dècades. Hem de canviar les polítiques de formació, apostar per la digitalització i la transició energètica. Molts factors ens poden ajudar a transformar el model, a reduir la part de volum que pesa i transformar-la, i necessitam també atraure talent i formar-lo aquí. Primer de tot hi ha d’haver voluntat i el camí marcat, i jo sí que crec que ara hi ha el convenciment generalitzat que hem de reduir volum a Mallorca i apostar per un altre tipus de turisme, sense renunciar que el turisme sigui la font principal.

L’equilibri que hi ha ara entre el lloguer vacacional i el sector hoteler és bo perquè dona oportunitats a més gent

P.- Reduir volum és reduir places a hotels i en el lloguer turístic?

R.- Pel que fa al lloguer turístic crec que ara hi ha un equilibri. Des del moment que es va redactar el PIAT no han sortit demandes de canvi, hi ha pau en aquest sentit, malgrat que hem de continuar fent feina a les zones madures. No hi ha la polèmica que hi havia abans. L’equilibri que hi ha ara entre el lloguer vacacional i el sector hoteler és bo perquè dona oportunitats a més gent. Per exemple, a Sa Pobla, el fet que hi hagi lloguer vacacional fa que  els vespres a la plaça hi hagi restaurants oberts quan abans tothom era a Alcúdia, que es compri a negocis dels nostres pobles, i dona oportunitats no només als propietaris sinó també a nombrosos comerços.

P.- I pel que fa a hotels?

R.- Quan parlam de reduir hem de ser capaços de reconvertir alguns usos turístics, perquè estan obsolets o degradats, i els podem donar uns altres usos. Hem de ser líders en turisme, però des d’una altra manera i evidentment acabar amb el turisme de masses, amb el turisme d’oci del tipus Magaluf i Platja de Palma, hem de ser valents i determinants. Amb els fons europeus hem de comprar Magaluf i l’hem de tirar abaix perquè no ens interessa aquest tipus de turisme. No interessa ni tan sols al propi Magaluf, que fomenta turisme familiar, té una platja de les millors de Mallorca, té bandera blava i vol un canvi.

P.- I què proposa fer amb els creuers?

R.- També hem de trobar un equilibri. No podem dir no als creuers, i més en una ciutat que està a la vora de la mar i que forma part de les rutes turístiques dels creuers, però hem de ser capaços de rebaixar el volum, amb creuers proporcionats. Hem de regular la mida dels creuers com ha fet Venècia i el nombre de vaixells. Tot és un tema d’equilibri. Fa molts d’anys que tot això es planteja, que també els hotelers fan esforços en reconversió, però no arribam a la fi.

P.- Veurem aviat, per tant, la fi del turisme d’excessos a Mallorca?

R.- Abans de la pandèmia, al gener de l’any passat, el Govern va redactar el decret d’excessos amb un règim d’inspeccions molt dur i de sancions a fi d’anar acotant el tema. És un sector molt difícil de controlar i la pandèmia també li ha afectat perquè l’oci nocturn és el darrer que s’obri i hem aprofitat la pandèmia per estirar al màxim en obrir, i ara és el moment de ser valents i transformar-lo. Els tour operadors dels mercats emissors ens demanen què passa amb aquella imatge que odien, és el primer que ens penalitza i no hi guanyam res amb aquest tipus de turisme. Hem de fer una planificació i tenir en compte tota la part jurídica, els treballadors, però és un dels llocs on actuar amb més contundència per canviar el model.

La feinada que hem fet durant l’hivern era per poder obrir, i ho hem aconseguit

P.- Com veu l’actual temporada turística?

R.- És una temporada complicada, ho sabíem i l’objectiu era obrir, i la feinada que hem fet durant l’hivern era per poder obrir, i ho hem aconseguit, i el juny vàrem ser líders nacionals.

P.- Com creu que serà la temporada?

R.- Hi haurà una mínima temporada enguany, en gran mesura perquè el sector s’esforça per tenir obert encara que no tengui l’hotel ple, i això ho hem de reconèixer. Tothom té la bona voluntat que hi hagi temporada el màxim de temps possible. Les reserves es fan setmana a setmana, i volem allargar-ho el màxim. Per això, des de l’administració treballarem per crear esdeveniments que hi ajudin, perquè la gent té ganes de viatjar, a la mínima que pot ho fa. Això demostrarà que podem, i la que ve estarem més preparats. També ens estam enfocant molt al client nacional. 

P.- Ha parlat de potenciar sectors com agricultura i artesania per no dependre en exclusivitat del turisme. Però, no acaba tot girant a l’entorn del turisme, perquè qui compra artesania o un producte agroalimentari molt especial acaba essent, també, el turista?

R.- És que no podem pensar que no hi hagi turisme a Mallorca, i el que hem de fomentar és que el turista conegui els nostres productes, els posi en valor i els compri, i estigui disposat a pagar-lo. Per exemple, a la Serra de Tramuntana, una forma de preservar-la és que tengui dinamisme econòmic, sigui amb la taronja, amb l’oli o amb el me. Per això cream la marca Serra de Tramuntana. No podem competir en sector primari en volum, però sí en qualitat.

P.- Però el pagès i el propietari continuen queixant-se que la terra no és suficientment rendible?

R.- Des d’Agricultura del Govern Balear hi ha ajudes, des del Consorci Serra de Tramuntana també n’hi ha. Que no basten és evident, i que la feina que fan els propietaris és essencial, també és obvi. El sector turístic també ha de fer l’esforç de fer economia circular i des del Consell ho hem de saber implantar a tot Mallorca. És una feina de formiga, llevar malvicis i anar avançant. El canal Horeca existeix, i es va veure perfectament quan va arribar la pandèmia.

P.- La Serra de Tramuntana té un excés de protecció que a vegades acaba per provocar el contrari del que es persegueix. És el cas dels porxos del Barranc de Biniaraix, tan protegits que no es poden restaurar si ho necessiten. Té alguna proposta al respecte?

R.- Un dels objectius de la Llei de la Serra de Tramuntana és que aquesta declaració de la Serra com a Patrimoni de la Unesco perduri, i per fer-ho també persegueix també simplificar-la normativa. Aquest entrebanc de tanta normativa ha d’acabar i s’ha de trobar un equilibri.

P.- En quin punt de la tramitació es troba aquesta llei?

R.- Aquesta llei té uns objectius amplis i en aquest moment feim taules de participació i també ens interessa augmentar la cogovernança entre ajuntaments, Consell i Govern. Ens agradaria que enguany el text estàs aprovat pel Consell de Mallorca, i després la presentarem al Parlament perquè sigui tramitada dins l’any que ve i aprovada.

P.- La Ruta de Pedra en Sec és un eix de la Tramuntana. Es projecten més trams?

R.- D’una banda ens cal definir aquells punts on encara no n’hi ha i la novetat que puc anunciar és que crearem un tram entre Cala Murta i Formentor (Pollença), a més de crear els refugis de Galatzó (Calvià) i el de Raixa (Bunyola).

És un desastre que la carretera de la Serra de Tramuntana s’usi com un circuit de motos i em sembla una falta de respecte de tots els que la fan servir per això

P.- Un altre eix, la carretera de la Serra, presenta problemes perquè s’hi celebren carreres de motocicletes i, darrerament, també de cotxes. Per què no s’ha acabat amb aquest problema?

R.- És un desastre que la carretera de la Serra de Tramuntana s’usi com un circuit de motos i em sembla una falta de respecte de tots els que la fan servir per això, quan estàs en un entorn natural on també hi viu gent, per un tema de seguretat, de renou. Hem començat a abordar aquest tema de forma transversal amb la Delegació de Govern i la Guàrdia Civil, Consell, Carreteres, Ajuntaments i entitats com Tramuntana XXI i GOB. Hem començat a prendre mesures que podem fer nosaltres, com limitar la velocitat a 60 per hora. Així i tot tenim batles de la Serra que es queixen perquè amb aquestes mesures paguen justs per pecadors. Fas que tota la població hagi d’anar a poc a poc i les sancions van als residents, que no volen que els limitis la velocitat. És un tema molt complicat. Trànsit ha posat cartells, fa vigilància amb drons, la Guàrdia Civil fa més passades… però no basta.

P.- I no es pot fer res més?

R.- La següent passa és anar-hi per la part del renou. El renou molesta moltíssim. Segurament hi ha un incompliment de soroll molt gran, pel tema de medi ambient, i podem adoptar mesures. Però la veritat és que és un tema molt complicat i que ens genera una certa impotència perquè aplicam mesures i no serveixen. Hauríem d’obrir un debat per veure quines mesures dràstiques hauríem de prendre perquè això no passi.

P.- Parlem de mobilitat. El Consell ja ha anunciat que no crearà més grans infraestructures, està reduint la velocitat màxima a nombroses vies de Mallorca, també a la Via de Cintura de Palma. Cap a on caminam en mobilitat?

R.- Efectivament hem descartat la construcció de grans infraestructures a Mallorca. Les polítiques de mobilitat són a llarg termini, no es canvien en una sola legislatura. I aquí hi ha dos temes: la mobilitat terrestre, com puguin ser les carreteres, on nosaltres som competents; i l’altre és la part de transport públic, que ara és competència del Govern Balear, que necessita un gran volum de recursos per millorar la xarxa d’autobusos, de tren, i que podríem seguir millorant. Nosaltres, en la nostra part competent, volem apostar per una mobilitat més sostenible. 

P.- I què significa això?

R.- Això vol dir que el model de carreteres que tenim ara es congela, amb les infraestructures així com estan, excepte quatre o cinc actuacions en rondes (Artà, Inca, s’Alqueria Blanca, Campanet i el Tram I de la Via Connectora de Palma). I a partir d’ara, invertir dins la xarxa secundària i crear sendes ciclables, per a bicicletes, separades de la calçada per a vehicles. A qualsevol intervenció que facem n’habilitarem i connectarem municipis per aconseguir una xarxa molt ampla. I a partir d’ara, actuarem només on hi hagi problemes de seguretat, però sense crear més vies. Grans infraestructures Mallorca no en necessita més, i crec que hi ha bastant consens en aquest sentit.

Jo crec que tenim molt bona presidenta, que ho ha demostrat durant dues legislatures canviant el rumb d’aquesta comunitat

P.- La presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, no ha encara volgut deixar clar si es presentarà a la reelecció. Podria ser vostè el seu relleu?

R.- Jo crec que tenim molt bona presidenta, que ho ha demostrat durant dues legislatures canviant el rumb d’aquesta comunitat. Amb la pandèmia ha demostrat una responsabilitat i un lideratge impressionant, ha estat a l’alçada i molt més. Crec que és molt bona presidenta i que Balears es mereix tenir-la quatre anys més.