Caterina Valriu: “Sa Pobla no només cantava, sinó que també contava”
Mossèn Alcover va recollir al seu Aplec només una rondalla contada a Sa Pobla, i al recull que va promoure l’Arxiduc en trobam sis més contades a aquest municipi. Caterina Valriu dona a conèixer aquestes set rondalles a l’obra “Les rondalles de Sa Pobla”, guardonada amb el XXIV Premi Alexandre Ballester d’Assaig de l’Ajuntament de Sa Pobla. Una obra que reivindica el patrimoni oral del municipi amb la intenció que aquestes històries es tornin a contar, com es contaven a principis del segle XX. “Les rondalles de sa Pobla” es presentarà al públic durant les activitats de Sant Jordi 2025.
Pregunta.- Que recull l’assaig “Les rondalles de Sa Pobla”?
R.- El que he fet ha estat cercar quines rondalles dels reculls de rondalles mallorquins que tenim havien estat recollides de boca d’informants poblers. M’he fixat en les rondalles, no parlam ni de llegendes, ni contarelles, ni mites. Al final en vaig trobar set, però sén bastant importants.
La primera que es trobarà al llibre quan es publiqui la va recollir mossèn Alcover, és “Na Blancaflor”, una de les rondalles mallorquines de Jordi des Racó. És una de les rondalles més importants de l’Aplec, és molt llarga, molt complexa, molt rica, amb molta simbologia… i sabem que li va contar Magdalena Capó i Soler, i només li va contar aquesta. Alcover explica que la contada de la rondalla va durar més d’una hora, i va posar al final una nota que deia “és una rondalla preciosa de tot”. És vera que només és una de l’Aplec d’Alcover, però és molt valuosa. Li van contar al 1920, però no la va redactar fins el 1929, i després es va morir i no l’havia publicada, la va publicar Moll pòstumament. És una de les rondalles més valorades de l’Aplec.
Les altres sis són del recull de rondalles Penya-Arxiduc. Són tres rondalles meravelloses més, “S’escolanet”, que vendria a ser una versió d’en Pere sense Por, però que és molt graciosa perquè es situa a Sa Pobla, al campanar de l’església, a son Sabater devora Crestatx. Després n’hi ha un altre tipus En Joanet de sa Gerra, que es diu, “En Joan de sa Favera”, i després hi ha “En Ciuronet”. Una cosa curiosa d’aquestes rondalles és que tenen un final molt pobler, enlloc d’acabar-se dient “si no són vius, són morts”, algunes acaben amb “si no ho creis, a ca na Bassera saben la resta”. Això no ho diuen a cap altre lloc, i resulta que ca na Bassera és una finca que hi ha devers es Murterar.
Després n’hi ha dues que són rondalles humanes o d’enginy. Una se diu “Sa rondalla d’en Bielet”, i és una rondalla que ja surt a Les Mil i Una Nits, és una classe de rondalles molt antiga, de lladres espavilats, i és una rondalla també molt rica. I un altre que es diu “Els dotze lladres” que és un poc de l’estil d’Ali Babà. La darrera és “S’aucellet”, una rondalla formulística, que són aquestes on es va encadenant una cosa amb l’altra, és una rondalla preciosa també.
La d’Alcover té mèrit perquè està molt ben escrita, és molt rica en simbologia, i les altres sis són molt més senzilles de redacció, però això té valor també avui en dia pels folkloristes perquè no estan amplificades literàriament sinó que són bastant fidels a com varen ser contades.
“El corpus d’Alcover està molt escorat cap a la part de Llevant. Ell recollia testimonis quan estava de vacacions per la part de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera…”
P.- Podem dir que Sa Pobla era un poble amb poques rondalles, si miram el conjut del corpus de rondalles mallorquines?
R.- No, el que passa és que el corpus d’Alcover està molt escorat cap a la part de Llevant. Ell recollia testimonis quan estava de vacacions per la part de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera… i està carregat de cap allà. A la part central de l’illa, crec que n’hi havia però que no està tan buidada. Per exemple, de Sineu, Llubí, Lloret… n’hi ha poques. Els dos principals reculls, el de d’Alcover està escorat cap a Llevant, i el de l’Arxiduc agafa bastant la part cap a Andratx, la Serra i cap a Artà, la corona de dalt de l’illa. Probablement als pobles d’enmig de no es va fer la recerca a fons.
Avui en dia ho faríem d’una manera més sistemàtica, crearíem un equip de feina, aniríem per tots els pobles… i així i tot passarien moltes coses per malla. Però a finals del segle XIX, principis del XX, es feia d’una manera més aleatòria, i per tant el mapa de rondalles recollides te un poquet aquest problema. Hem perdut molt d’aquest patrimoni i el que s’ha conservat ho ha fet amb aquestes mancances. Jo crec que per tot hi havia gent que tenia repertori i es contava més o manco el mateix.
P.- Moltes d’aquestes rondalles es repeteixen a diferents pobles?
R.- Els que estudiam això parlam de tipus quan ens referim a que l’argument en essència és el mateix, però després parlam de versions perquè cada vegada que una persona la conta en fa una versió diferent. Els tipus es repeteixen però les versions de vegades són tan diferents, que si no te n’entens molt, no te n’adones que és la mateixa.
“El que jo voldria és que aquestes rondalles es tornassin a contar a les escoles, es fes alguna ruta i tornassin a circular per Sa Pobla i per tot Mallorca.”
P.- Quin és l’objectiu d’aquest treball?
R.- L’objectiu és donar a conèixer aquestes rondalles que fins als inicis del segle XX formaven part del repertori de la gent de Sa Pobla. El que jo voldria és que aquestes rondalles es tornassin a contar a les escoles, es fes alguna ruta i tornassin a circular per Sa Pobla i per tot Mallorca. Que a sa Pobla les fessin seves un altra vegada, com ho varen ser a principis del segle XX.
P.- A Sa Pobla, tota la cultura tradicional relacionada amb Sant Antoni està molt present, però a les rondalles no hi surt.
R.- No, una de les frases que vaig escriure al pròleg és perquè Sa Pobla no només cantava, sinó que també contava. Per tant hem de reivindicar que aquest contar, narrar, és complementari i és important, i no només anar a la glosa cantada i la cançó de Sant Antoni.
“Les rondalles tenen aquest final feliç, aquest missatge d’esperança.”
P.- Que ens explica aquest patrimoni oral de nosaltres mateixos?
R.- Primer voldria dir que aquestes mirades que hi ha de vegades tan menyspreadores de les rondalles en general són un error. Aquests que diuen que son masclistes o classistes… és un error perquè el que fan són lectures literals, i de les rondalles no se n’han de fer lectures literals.
Les rondalles són una ensenyança de vida i les meravelloses són una ensenyança positiva. A les rondalles sempre el que s’esforça, encara que sigui coix, pobre, menyspreat dels altres.. troba qui l’ajuda al seu camí i arriba a aconseguir allò que cerca. Per tant les rondalles són molt optimistes. Me pareix que era Tolkien que deia, les rondalles no parlen d’allò que va passar ni d’allò que passarà, sinó d’allò que ens agradaria que passàs. I en aquest sentit, són aquesta lliçó d’esperança, que és la lliçó que es vol donar als infants que creixen, una esperança que si fan les coses bé trobaran el seu camí i obtindran els seus resultats. Les llegendes són un altra cosa, moltes vegades acaben malament i tenen un to d’advertència molt més marcat. Però les rondalles tenen aquest final feliç, aquest missatge d’esperança.