Conchi Masegosa: (Tastet Menorca): “Menorca té una gastronomia molt potent i ens l’hem de creure”

A través de receptes que han passat de generació en generació, el projecte Tastet Menorca treballa per recuperar la memòria gastronòmica de l’illa i donar valor a tot allò que hi ha darrere d’un plat: les famílies, el producte local i les històries que s’hi amaguen. Conxi Masegosa, una de les seves impulsores explica sobre la identitat, tradició i la necessitat de preservar una cuina que forma part essencial del patrimoni menorquí.

Foto: Conchi Masegosa i la cuinera Blanca Mayandia

P.- Com va néixer el projecte Tastet Menorca?

R.- R.- Tastet Menorca va néixer de la passió d’un grup de persones que estimam profundament Menorca, la seva cultura, les seves arrels i la seva gastronomia. Cadascú hi arriba des d’una experiència diferent, però tots compartim aquest vincle amb l’illa i les ganes de posar en valor allò que la fa única.

El projecte és una suma de sensibilitats diverses. Per exemple, comptam amb la cuinera Blanca Mayandia, que té arrels menorquines a través dels seus avis i de la seva mare, i que aporta la vessant més professional de la cuina dins Tastet. També hi participa na Sara Sanchis, sommelier, que ens ajuda a descobrir el món del vi d’una manera molt propera i espontània; na Ruth Llopis, que col·labora amb diferents continguts; i en Joan Carles, que és qui aporta la mirada més professional des del punt de vista visual i audiovisual.

En el meu cas, el vincle amb Tastet també té una part molt personal. Quan vaig perdre la meva mare, em vaig adonar que hi havia receptes seves que no sabia fer. Va ser en aquell moment quan vaig reflexionar sobre la quantitat de coneixements, records i moments compartits que es poden perdre si no els conservam. Moltes vegades, quan tenim un dubte a la cuina, el primer que feim és telefonar a la mare o a l’àvia perquè ens expliquin com preparaven un plat. Quan aquesta possibilitat desapareix, t’adones del valor que té tot aquest patrimoni quotidià.

Aquesta experiència em va fer entendre que les receptes són molt més que una llista d’ingredients. Són memòria, són identitat i també són una manera d’explicar qui som. Per això Tastet Menorca intenta recuperar receptes, històries, productes i persones que formen part de la nostra cultura gastronòmica.

A més, el projecte combina diferents maneres d’entendre la cuina. Hi ha receptes senzilles i casolanes que elabor jo mateixa o fins i tot els meus fills, i n’hi ha d’altres amb una visió més professional gràcies a les col·laboracions de persones especialitzades. Sempre deim, mig en broma, que Tastet és una mescla entre la perfecció i la imperfecció. I probablement aquesta és una de les seves fortaleses: combinar coneixement professional, cuina quotidiana, espontaneïtat i, sobretot, molta passió pel que feim i per Menorca.

P.- Per què és important recuperar i preservar aquestes receptes tradicionals?

R.- Perquè Menorca s’ha de creure el potencial gastronòmic que té. Som una illa amb una gastronomia molt rica i amb una identitat pròpia que hem de saber valorar. Quan parlam de receptes tradicionals no només parlam de menjar, sinó també de memòria, de cultura i de patrimoni.

Per a la gent d’aquí, aquestes receptes formen part de la nostra història personal i col·lectiva. Ens connecten amb la família, amb la infància i amb una manera de viure que ha passat de generació en generació. Però també són importants per a les persones que ens visiten. Quan algú ve a Menorca hauria de poder descobrir què és aquesta illa també a través del que menja.

Vivim en un món cada vegada més globalitzat, on és fàcil trobar plats similars a qualsevol ciutat d’Europa. Si acabam menjant exactament el mateix a Menorca, a Barcelona o a qualsevol altre lloc, perdem una part de la nostra singularitat. Per això és tan important conservar aquestes receptes: perquè ens ajuden a construir identitat i a mantenir viva la memòria d’un territori.

P.- D’on surten les receptes i les històries que compartiu?

R.- L’origen és molt divers. Hi ha receptes que formen part del receptari familiar i que han passat de generació en generació. N’hi ha d’altres que provenen de la cultura popular menorquina i que formen part del patrimoni gastronòmic de l’illa. I també treballam amb receptes que adaptem segons l’època de l’any i els productes disponibles.

Intentam tenir molt present la temporalitat. Si és temporada de nispros, per exemple, aprofitam aquest ingredient i cercam maneres d’incorporar-lo a les nostres elaboracions. Ens interessa molt aquesta connexió entre el receptari tradicional i els productes que ofereix cada estació.

La idea és que la cuina sigui també una manera d’explicar el territori. Quan cuinam amb productes de temporada estam parlant del paisatge, de l’agricultura local i de les persones que fan possible que aquests aliments arribin a les nostres cuines.

P.- També adaptau receptes més globals a la realitat menorquina. Com combinau tradició i innovació?

R.- No volem limitar-nos exclusivament a les receptes tradicionals menorquines. Ens agrada mirar què passa a altres llocs i descobrir noves experiències gastronòmiques. Ara bé, sempre intentam fer aquest exercici des de Menorca, cercant connexions amb el nostre territori.

Un exemple és el pastís de formatge elaborat amb formatge menorquí amb denominació d’origen. És una recepta coneguda arreu, però pensàvem que tenia tot el sentit adaptar-la utilitzant un producte tan representatiu de l’illa. D’aquesta manera es crea un vincle entre una elaboració global i la realitat local.

També ens passa quan viatjam. A Roma, per exemple, ens va cridar l’atenció la presència de la carxofa en molts plats tradicionals. Automàticament pensam en la carxofa morada de Menorca i en les semblances o diferències que hi podem trobar. Ens agrada establir aquests ponts perquè permeten obrir la mirada sense perdre l’arrelament. Parlam de gastronomia en general, però sempre intentant interpretar-la des del nostre territori.

P.- Quines característiques diferencien la cuina menorquina d’altres cuines mediterrànies?

R.- La cuina menorquina és el resultat d’una història molt rica i diversa. Menorca ha rebut al llarg dels segles influències britàniques, franceses i mediterrànies que han deixat una empremta evident en la seva gastronomia. Tot aquest bagatge ha contribuït a configurar una cuina amb personalitat pròpia.

Al mateix temps és una cuina molt senzilla. La base de moltes receptes tradicionals són ingredients humils i elaboracions sense excessives complicacions. Aquesta senzillesa no és una limitació, sinó una de les seves grans virtuts.

Un altre element molt característic és l’aprofitament. La cuina tradicional menorquina està profundament vinculada al món rural i a la necessitat de treure profit de tots els recursos disponibles. Hi ha moltes receptes que neixen precisament d’aquesta filosofia de no malbaratar res. Aquesta manera d’entendre la cuina explica molt bé el caràcter de l’illa i la relació històrica dels menorquins amb el territori.

P.- Quins plats representen millor l’essència de Menorca?

R.- Si hagués de destacar alguns plats especialment representatius, parlaria de l’oliaigua i de l’arròs de la terra. Són dues elaboracions molt vinculades a la història, al territori i a la identitat gastronòmica menorquina.

L’oliaigua és probablement un dels exemples més clars de la cuina tradicional de l’illa. És un plat d’origen humil, relacionat amb la cultura pagesa i amb la importància que ha tingut el camp a Menorca al llarg dels segles. A l’estiu, quan arriben els tomàtics de temporada i l’horta es troba en el seu millor moment, es converteix en un autèntic protagonista de moltes llars menorquines.

Cada casa té la seva manera de preparar-lo i existeixen diferents variants, però continua sent una recepta molt viva. Quan es fa amb bons tomàtics de temporada i varietats locals, és un plat que resumeix perfectament la senzillesa, l’aprofitament i la qualitat del producte menorquí.

També destacaria l’arròs de la terra, que tot i que avui dia no és tan habitual com antigament, continua sent un dels plats més característics de la nostra gastronomia. És una recepta que explica molt bé la història de Menorca i la seva vinculació amb el món rural.

I, quan parlam dels grans símbols gastronòmics de l’illa, no podem oblidar la maonesa. La salsa mare de moltes de les salses que avui es consumeixen arreu del món té origen menorquí i hauria de ser un autèntic motiu d’orgull per a tots els menorquins. És probablement el producte gastronòmic de Menorca més internacional i una mostra de com una elaboració tan senzilla pot acabar convertint-se en un referent mundial. Per això, més enllà dels plats tradicionals, la maonesa forma part indiscutible del patrimoni culinari i de la identitat de l’illa.

P.- Al vostre perfil també parlau de la filosofia slow food. Què representa per a vosaltres?

R.- A Tastet Menorca intentam explicar diferents conceptes relacionats amb la gastronomia perquè creim que la cuina és molt més que receptes. En aquest context, la filosofia slow food ens sembla especialment interessant.

És una manera d’entendre l’alimentació basada en el respecte pel producte, en el coneixement del que menjam i en el plaer de menjar sense presses. També implica valorar els productors i els aliments de qualitat, així com els processos que hi ha darrere de cada ingredient.

És una filosofia que encaixa molt bé amb la realitat menorquina, perquè posa l’accent en aspectes com la proximitat, la temporalitat i el valor del producte local. En definitiva, convida a menjar amb més consciència i a reconnectar amb el que tenim més a prop.

P.- Com poden ajudar les xarxes socials a preservar el patrimoni gastronòmic?

R.- Jo crec que a Menorca s’està fent una feina molt important en aquest sentit. Durant els darrers anys s’ha impulsat molt la gastronomia i cada vegada hi ha més consciència del valor que té. El fet d’haver estat Regió Europea de Gastronomia ha contribuït a reforçar aquesta mirada i a generar noves iniciatives.

Les xarxes socials poden ser una eina molt útil perquè permeten arribar a públics molt diversos. En el nostre cas tenim molts seguidors de Menorca, però també persones de Catalunya, de Madrid i menorquins que viuen fora de l’illa. Això fa que el contingut pugui viatjar molt més enllà del nostre entorn immediat.

Avui dia les xarxes són una finestra oberta al món. Permeten compartir receptes, explicar històries, donar visibilitat als productors i mantenir viu un patrimoni que, d’una altra manera, podria quedar més limitat a l’àmbit familiar o local. Crec que poden ser una eina molt poderosa per continuar difonent la nostra cultura gastronòmica.

P.- La globalització és una amenaça o una oportunitat per a la gastronomia local?

R.- Jo la veig sobretot com una oportunitat. El fet que avui puguem accedir a altres cultures, conèixer noves receptes o arribar a públics molt amplis és una cosa positiva. El problema no és la globalització en si mateixa, sinó la possibilitat que acabem perdent allò que ens fa diferents.

Per això és tan important trobar un equilibri. Hem de ser capaços d’obrir-nos al món sense renunciar a la nostra identitat. La clau és valorar el que tenim, creure en el potencial de la nostra gastronomia i continuar cuidant-lo.

Si som conscients del valor del nostre patrimoni culinari i feim feina per preservar-lo, la globalització no ha de ser una amenaça. Pot ser una gran oportunitat per donar a conèixer Menorca i la seva gastronomia més enllà de les nostres fronteres.