Fátima Pascual: “Volem mostrar la situació que viuen els cans llebrers i donar a conèixer la seva veritable personalitat”

Fátima Pascual (Palma,1989) va passar gran part de la seva infantesa al camp, envoltada de natura i animals. Formada en el sector sanitari i en el suport educatiu a l’etapa infantil, va començar a escriure i crear petites històries, fins i tot poemes, pels que va guanyar diversos concursos. Recentment, ha presentat a la Fira del Llibre la publicació “Històries d’un galgo feliç”, que ha comptat amb les il·lustracions de Rafa Ramos.

Pregunta.- El llibre explica la història d’un llebrer. Com va sorgir la idea d’escriure’l?

Resposta.- La idea va sorgir poc després d’adoptar a Dino, el nostre ca, que és qui ens va donar la inspiració. Durant el temps de pandèmia, Rafa, la meva parella i il·lustrador del llibre, passava molt de temps a casa fent dibuixos sobre en Dino i un bon dia vàrem decidir convertir totes aquelles anècdotes en un projecte literari.

P.- Per dur-ho a terme, varen optar per un crowdfunding. Com va ser la resposta de la gent?

R.- Va tenir una gran acceptació i per a nosaltres va ser molt especial, ja que la campanya la vàrem iniciar en la mateixa data en la qual vàrem adoptar a Dino, precisament en ple Nadal. La quantitat que sol·licitàvem era molt humil i vàrem arribar fins i tot a duplicar-la, aconseguint l’objectiu la mateixa nit de Reis.

P.- Com ha explicat, el llibre està inspirat en el seu ca. Què els va motivar a adoptar aquesta raça en particular?

R.- Jo des de petita sempre he tingut cans a casa i estim molt els animals. Quan la meva parella i jo vàrem anar a viure junts, de seguida vàrem complir el seu somni de tenir un ca, ja que ell mai havia tingut aquesta possibilitat quan vivia a casa dels seus pares. Buscant per Internet ens va aparèixer un anunci d’una protectora de llebrers i ens va commoure tant que vàrem anar ràpidament a recollir a en Dino.

P.- Quines són les característiques d’aquests cans i quines cures necessiten?

R.- Són animals que han estat utilitzats durant moltíssims anys com a eina de caça i explotats generació rere generació. Per aquest motiu, és inevitable que portin genèticament certs hàbits poc habituals per a la vida domèstica, de manera que de vegades cal tenir el doble de paciència i més empatia i responsabilitat que amb altres races. Ells, a més, poden tenir moltes pors i traumes a causa del maltractament que solen patir.

P.- Quines són les principals problemàtiques a les quals s’enfronten aquests animals?

R.- Com són animals molt ràpids, l’ésser humà ha aprofitat les seves habilitats per a la caça i les carreres d’apostes i, en molts casos, quan han deixat de servir, els han abandonat o matat. De fet, és habitual trobar-los vagant a la vora de carreteres o desnodrits i maltractats.

P.- Amb el seu llibre afirma que pretén mostrar a tots els públics una altra imatge del llebrer. Hi ha molts mites al voltant d’aquesta raça?

R.- Malauradament sí. Dino és un llebrer feliç perquè el vàrem adoptar amb 2 mesos i mig i no ha conegut el maltractament animal, però la majoria dels llebrers no corren la mateixa sort. Amb aquest llibre volem mostrar al món l’altra cara que poques vegades es coneix i és la del llebrer feliç en una veritable llar, ja que s’hi adapten molt bé, són molt dòcils i bons per a nins i famílies. La convivència amb ells és una experiència molt enriquidora, perquè tenen una sensibilitat molt especial. A més, no necessiten estar tot el dia corrent com molta gent creu.

P.- De quina manera es pot lluitar contra l’abandonament dels llebrers?

R.- En primer lloc, coneixent la realitat tan dura que viuen dia a dia aquests animals i, en segon lloc, conscienciant la gent de la importància de no comprar tants cans, sabent a més que hi ha moltes protectores desbordades a Espanya. El llibre s’ha publicat per mostrar la situació que viuen aquests cans i també per donar a conèixer la veritable personalitat del llebrer i així apropar al públic aquesta raça tan desconeguda i que pot aportar molta felicitat a una llar.

P.- Quina percepció té de l’adopció d’animals a Espanya i més concretament a les Balears? És una opció que es considera sovint o encara hi ha molt de desconeixement?

R.- Pens que cada vegada hi ha més gent conscienciada. De fet, actualment, les estadístiques diuen que a Espanya hi ha 9 milions de cans, 2 milions més que infants. Com deia l’actor alemany Heinz Rühmann “es pot viure sense ca, però no val la pena”. El tema de per què els joves cada cop tenim menys fills dona per a 20 entrevistes més. Així i tot, també pens que encara hi ha molt de desconeixement sobre l’adopció: quan pensam en un ca adoptat pensam ràpidament en problemes i gairebé mai és així.

P.- Han presentat la publicació a la Fira del Llibre i precisament han inclòs una xerrada sobre els beneficis d’adoptar un ca…

R.- La publicació del llibre va tenir molt bona acceptació. Ens varen sorprendre molt les persones que venien des de pobles i que, acompanyats per la família o els cans, ens explicaven les seves històries i sentien molta empatia per la història d’en Dino. Pel que fa a la xerrada, va ser molt emocionant i enriquidora, i vàrem abordar diversos temes: la solitud, la qual jo veig en moltes persones que venen diàriament a la farmàcia a on treball; la companyia d’un ca a l’etapa de la vellesa, quan els fills se n’han anat a viure fora o ha mort el teu company de vida; la companyia que donen els cans i també l’amor i el suport emocional que poden oferir. També vàrem parlar sobre el que suposa créixer amb un animal i tot allò que pot aportar a una família.

P.- Tenen pensat escriure més volums de la història o emprendre altres projectes relacionats amb la protecció animal en un futur?

R.- Per descomptat: aquesta història no s’acaba aquí. Estam treballant en el segon volum d’històries, on aprofundirem encara més en temes tan profunds com el poder de l’amistat, la lleialtat i també tractarem temes molt durs que existeixen a la nostra societat, com són la solitud, l’abandonament i el maltractament, però com sempre, amb una estètica agradable i acolorida, apta per a tota la família.