Guillem Coll: “El sector de la taronja passa per un moment complicat i cada vegada hi ha menys continuïtat”

Guillem Coll és el fundador de la marca de cervesa Sullerica i ha estat un dels protagonistes de la Fira de la Taronja de Sóller que s’ha celebrat aquests dies. Destaca que en un context marcat per les dificultats del sector primari, la clau per a la seva reactivació passa per posar en valor el producte local i fomentar el consum de proximitat. Tot i que iniciatives com les certificacions poden contribuir a donar visibilitat l’èxit depèn, sobretot, de la qualitat del producte i de la seva acceptació per part del consumidor.

P.- Consideres que aquest tipus d’iniciatives o reconeixements ajuden realment el sector primari?
R.- Sí, sense cap dubte ajuden. Sobretot perquè donen visibilitat. Hi ha molts productes que no passen pel seu millor moment, que no estan en una situació fàcil, i aquestes iniciatives serveixen com una empenta. Al final, és una manera de promocionar el producte, de recordar que hi és i que té valor. Encara que la situació sigui complicada, com a mínim ajuda a mantenir el que queda i a intentar recuperar allò que s’ha anat perdent amb el temps.

P.- En quin moment diries que es troba actualment el sector?
R.- Ara mateix passa per un moment complicat, això és evident. Cada vegada hi ha més terres que es deixen, més explotacions que no tenen continuïtat. La gent, per diferents motius, acaba dedicant-se a altres coses. També hem de tenir en compte que el teixit econòmic ha canviat moltíssim. Tot el context és diferent del que era abans.
A més, hi ha un altre factor clau, que és la competència amb productes que venen de fora. Aquests productes, sovint, arriben en unes condicions amb les quals és molt difícil competir. I això fa que el sector local ho tengui encara més complicat.

P.- En els darrers anys s’ha vist com molts horts s’han abandonat o s’han reconvertit en altres usos, com aparcaments. Quina és la teva opinió sobre aquesta situació?
R.- És una realitat que fa pena, sincerament. Ara bé, també ho puc entendre en part. Entenc que hi hagi terrenys que s’hagin d’aprofitar per altres usos, si no hi ha una altra sortida. I també puc entendre que alguns camps s’hagin abandonat, perquè si no són rendibles o no hi ha relleu, és difícil mantenir-los. Però tot i entendre-ho, sap greu. Jo he vist molts d’aquests horts en el seu millor moment, quan estaven ben cuidats, quan produïen, quan realment tenien vida. I ara hi tornes passar i el contrast és molt fort. És una sensació de pèrdua, perquè saps el que havia estat allò. També és cert que la situació ha anat fent una mena de “muntanya russa” al llarg dels anys: moments bons, moments dolents… i ara ens trobam en una fase complicada. En qualsevol cas, també hem d’acceptar que el món canvia i que ens hem d’adaptar a les noves circumstàncies.

P.- Davant aquest escenari, què creus que es podria fer per reactivar el sector?
R.- Crec que la clau és donar valor al producte. És fonamental. Iniciatives com la fira tenen un paper important en aquest sentit, perquè ajuden a visibilitzar-lo, però no basta només amb això. S’ha de fer entendre que el producte d’aquí és de qualitat, que té unes característiques pròpies que el fan diferent. Potser no podem competir amb grans productors en quantitat o en preu, però sí en qualitat i en identitat. I això s’ha de saber transmetre. També és important que la gent de proximitat consumeixi aquest producte. Si no començam per aquí, és molt difícil que el sector es pugui mantenir.

P.- Creus que figures com una denominació d’origen o una IGP podrien ajudar?
R.- Jo crec que podrien ajudar, però serien insuficients per si soles. Ho dic també per experiència en altres àmbits, com el de la cervesa, on s’han fet iniciatives semblants en altres llocs i no sempre han funcionat.
Al final, un segell o una etiqueta no fa que un producte funcioni si el producte en si no té acceptació. El que realment fa que funcioni és que sigui bo, que agradi, que tengui demanda. Les certificacions poden sumar, però no són la solució definitiva.

P.- En general, diries que el producte local està ben pagat?
R.- Depèn del cas, però en la majoria de situacions diria que no, que està mal pagat. És una realitat bastant estesa. Ara bé, també tenc una certa esperança. Crec que hi ha un canvi de mentalitat en marxa. Cada vegada hi ha més consciència sobre el valor del producte local. Ja no només per qualitat, sinó també per qüestions ecològiques, de sostenibilitat, de reducció d’emissions… Tot això fa que la gent comenci a valorar més el que té a prop. I crec que aquesta tendència anirà a més.

P.- I en el cas concret de la taronja?
R.- En el cas de la taronja, està mal pagada. No hi ha gaire dubte en això.

P.- Canviant un poc de registre, anant cap a la part més gastronòmica: com combina la taronja amb la cervesa?
R.- Combina bé, i dona molt de joc. Hi ha molts estils de cervesa i moltes maneres d’incorporar-hi la taronja. Es poden fer cerveses amb tocs de taronja, sobretot dins estils més refrescants, una mica àcids, que funcionen molt bé.
També és veritat que hi ha una certa confusió: molta gent pensa directament en una cervesa amb gust intens de taronja, però no sempre és això. A vegades es tracta més d’aportar matisos, aromes, frescor…
En qualsevol cas, és un ingredient que permet experimentar bastant i que pot donar resultats molt interessants.

P.- I més enllà de la cervesa, quins usos de la taronja creus que la gent potser no ha explorat prou?
R.- La taronja és un producte molt versàtil. Té moltíssimes aplicacions, tant en cuina com fora. Aquí, per exemple, és molt típic el tema de la coca de taronja. Jo sempre dic que a cada casa hi ha la seva pròpia recepta, i és quasi una cosa sagrada. Però més enllà d’això, hi ha moltíssimes opcions: salses per acompanyar carns, que són boníssimes; vinagretes, que funcionen molt bé; postres, evidentment…
I després hi ha una cosa molt simple, però que també té el seu valor: menjar-la sola. Després de períodes com Nadal, quan has menjat molt i de tot, la taronja ve molt de gust. Té aquesta cosa de frescor, que et “recompon” un poc.
En definitiva, és un producte amb moltíssimes possibilitats.

R.- Com veus el futur del sector? Ets optimista?
R.- Jo sempre intent ser optimista. Crec que mentre hi hagi gent que hi aposti, hi haurà futur. A més, hi ha senyals positives. Per exemple, el fet que s’estiguin sembrant nous tarongers és una bona notícia. Vol dir que encara hi ha gent que hi creu, que hi vol continuar apostant. Per això pens que s’han de trobar solucions perquè el producte tengui sortida, ja sigui a nivell local o a nivell insular. L’important és que el producte es mantengui viu i que pugui tenir un futur digne.