Guillem Suñer (Vins Ca Sa Padrina): “Ara mateix és un moment molt interessant per als vins de Mallorca”

A Sencelles s’hi troba unpetit celler familiar: Vins Casa Padrina. Fundada l’any 1999 pel pare de l’actual generació, aquesta empresa ha crescut fidel als valors amb què va néixer aposta per les varietats autòctones i una producció arrelada al territori. Avui, són els germans Andreu i Guillem Suñer els qui continuen el llegat familiar. En Guillem explica la història de Casa Padrina, com ha evolucionat la seva manera d’entendre el vi i quins reptes afronta avui el sector vitivinícola a Mallorca.

Pregunta.- Com i quan va néixer Ca sa Padrina?

Resposta.- El celler va néixer l’any 1999. El nom prové perquè a ca sa padrina del meu pare antigament ja s’hi feia vi, però sempre en petit comitè. Era un vi casolà, de celler soterrani, com se’n feia a moltes cases de Sencelles. El meu pare i la seva família tenien vinyes i elaboraven vi per als veïnats, però no era un negoci.

Quan ell va decidir fundar Ca sa Padrina, ho va fer més com a hobby que no pas com a projecte empresarial. De fet, era professor de biologia i no venia del món professional del vi. Però tenia passió per la terra i per la vinya, i això va ser el que el va empènyer a fer el pas. Avui, som el meu germà Andreu i jo qui hem agafat el relleu i continuam el camí que ell va iniciar.

P.- Actualment, qui du la gestió del celler?

R.- Som el meu germà i jo qui ens encarregam del dia a dia. Ell és en n’Andreu i jo som en Guillem. Som els qui prenem les decisions principals i també els qui som més presents a la vinya i al celler. Evidentment, tenim ajuda puntual en certes tasques, però és un projecte clarament familiar. I ens agrada que sigui així, perquè manté l’essència del que el nostre pare va començar.

P.- Com ha evolucionat la vostra producció des dels inicis fins ara?

R.- Ha canviat molt, i no només a Ca sa Padrina, sinó a tot el sector del vi a Mallorca. A finals dels noranta es feien servir sobretot varietats foranes: cabernet sauvignon, merlot… Eren vins amb molta estructura, molt de color, amb més cos, més pesats, que era el que es demanava en aquell moment.

Avui en dia la tendència ha canviat radicalment. El consumidor cerca vins més frescos, més lleugers, amb més identitat pròpia, i això ens ha portat a apostar per les varietats autòctones mallorquines. A més, aquestes varietats s’adapten molt millor al nostre clima, que cada vegada és més sec i calorós.

P.- Heu fet el pas cap a l’agricultura ecològica. Per què?

R.- Vam decidir canviar perquè enteníem que era la direcció correcta. L’agricultura ecològica és més feixuga i arriscada, perquè es basa en la prevenció i no en la curació. Només pots emprar productes autoritzats i això fa que hagis d’anar sempre per davant de possibles problemes. Però la qualitat del resultat ho compensa.

El consumidor, sobretot el del nord d’Europa, ho valora moltíssim. Potser el nostre mercat exterior no és majoritari, però cada vegada té més importància, i allà demanen productes respectuosos amb el medi ambient.

P.- Com afecta el clima de Mallorca a la vinya?

R.- És un dels nostres grans reptes. Fa deu o quinze anys, un any normal podia tenir entre 500 i 600 litres de pluja. Ara, amb sort, arribam a 250 o 300. Quan plou, ho fa malament i les plantes pateixen estrès hídric. Això es tradueix en menys quantitat de producció.

La solució que hem trobat és apostar per varietats autòctones, perquè estan més preparades per resistir la sequera i la calor. Les varietats foranes, en canvi, necessiten més aigua i més fred, i això fa que pateixin molt més en les nostres condicions actuals.

P.- El canvi climàtic ha portat també noves malalties?

R.- Sí, Un exemple molt clar és el mosquit verd, un insecte petit que pot semblar inofensiu, però que transmet una malaltia molt perillosa a les vinyes, coneguda com la flavescència daurada. Aquesta malaltia pot arribar a assecar completament la planta i obligar-te a arrabassar ceps sencers, perquè no hi ha tractament efectiu un cop està estesa.

P.- Creus que seria positiu crear una denominació d’origen única per a tots els vins de Mallorca?

R.- Personalment, crec que sí, podria ser molt positiu tenir una denominació d’origen conjunta per a tota l’illa, perquè ajudaria a donar més visibilitat i força a la marca “Mallorca” com a territori vitivinícola. Però, alhora, també penso que caldria mantenir certes diferenciacions internes, perquè no tots els territoris tenen les mateixes característiques ni els mateixos tipus de sòl o de clima.

Per exemple, la zona de la DO Pla i Llevant i la de la DO Binissalem tenen condicions molt diferents de les vinyes de la Península de Llevant, tant pel terreny com per la meteorologia o fins i tot per les varietats tradicionals que s’hi cultiven. Per això, si mai s’arribàs a fer una denominació única, crec que seria interessant que funcionàs com una mena de gran paraigua amb subzones o subdenominacions, tal com passa a altres regions d’Espanya.

P.- Com ha anat la darrera verema?

R.- El 2025 ha estat un any de molts contrastos, com ja comença a ser habitual darrerament. En termes de qualitat, podem estar molt contents: el raïm ha arribat al celler en un estat excel·lent, amb una maduració molt bona, una gran concentració aromàtica i un equilibri molt interessant entre sucre i acidesa. Crec que els vins que sortiran d’aquesta anyada tindran molta personalitat, amb una expressió molt neta del terrer i de les varietats autòctones.

Ara bé, si parlam de quantitat, la història és diferent. Ha estat un any fluix, amb una reducció notable de la producció. La falta de pluja ens ha afectat moltíssim: venim d’un període llarg de sequera i això ha fet que les vinyes patissin estrès hídric, que el gra fos més petit i que, en algunes parcel·les, la collita hagi estat bastant inferior a la d’altres anys.

Això sí, el que hem recollit és d’una qualitat molt alta, i això ens consola. Preferim tenir menys quilos però amb un raïm sa i concentrat, que al final és el que dona caràcter i longevitat al vi. En aquest sentit, podem dir que el 2025 serà recordat com una anyada escassa però excel·lent en qualitat.

P.- On es ven majoritàriament el vostre vi?

R.- Aproximadament un 75% de la nostra producció es queda a Mallorca, i això ja diu molt. La major part dels nostres clients són restaurants, botigues especialitzades i també particulars que coneixen el projecte i confien en la feina que feim. Ens agrada mantenir aquesta proximitat, perquè ens permet tenir un contacte directe amb qui beu el nostre vi i rebre’n un retorn molt sincer.

La resta de la producció es reparteix entre Barcelona i Madrid, on hi ha un públic que comença a valorar cada vegada més els vins de les Illes, i un percentatge més petit que exportam a l’estranger, principalment a Alemanya, Suïssa i Dinamarca. Són mercats que tenen un consumidor curiós, interessat en vins amb identitat i història, i que aprecia molt el fet que siguin ecològics i de varietats autòctones.

Exportar des d’una illa no és fàcil, però quan el producte arriba a les mans adequades, genera molt bona resposta. Molta gent de fora se sorprèn quan tasta un vi mallorquí per primera vegada, perquè no s’imaginen que en una illa petita com la nostra es pugui fer un vi amb tanta personalitat i qualitat.

P.- Ser una illa suposa un desavantatge?

R.- Sens dubte, sí. La insularitat és un factor que pesa molt a nivell econòmic i logístic. Aquí tot és més car i més complicat: les ampolles, les etiquetes, les caixes, el transport… Tot ha de venir de fora, i això encareix cada pas del procés. A la península, moltes bodegues tenen fàbriques o proveïdors a pocs quilòmetres; nosaltres, en canvi, depenem d’un vaixell o d’un avió per gairebé tot.

A més, la majoria de cellers de Mallorca som petits o mitjans, i això fa que no puguem competir en volum. A altres zones vitivinícoles d’Espanya hi ha cooperatives molt grans que poden reduir costos, comprar en quantitat o tenir preus més ajustats. Aquí tot és més artesanal i de petita escala, i això, tot i que té el seu encant i dona més control sobre la qualitat, també es nota en el cost final del producte.

P.- Tot i així, els vins mallorquins tenen futur a fora?

R.- Jo n’estic convençut. De fet, crec que ara mateix és un moment molt interessant per als vins de Mallorca. A fora hi ha un públic cada vegada més obert a descobrir coses noves, que busca vins amb història, amb arrels, amb varietats que no troba en altres llocs. I en això nosaltres tenim molt a dir.

P.- Quins objectius teniu de cara al futur?

R.- La nostra filosofia és clara: continuar apostant per les varietats mallorquines i mantenir-nos fidels a la terra. No volem créixer de manera desmesurada, sinó consolidar el que tenim i fer-ho bé. És un sector amb molta competència, però creiem que el nostre valor afegit és precisament la diferenciació.

P.- I quins reptes té el sector vitivinícola mallorquí?

R.- El principal és aconseguir que la pagesia pugui viure dignament de la vinya. Els preus no poden caure en picat, perquè si no, ningú voldrà continuar cultivant. A més, s’haurien de controlar les noves plantacions i conservar les vinyes que ja tenim.

Un altre repte és la modernització i la necessitat d’explicar bé el nostre producte a fora. Hem de saber transmetre que les varietats mallorquines són úniques al món i que això és un valor que ens diferencia.