Isabel Escartín: “L’actual model urbà fa que la primera opció quasi sempre sigui agafar el cotxe per anar a qualsevol lloc”

Isabel Escartín (Palma, 1975) és mare de dues filles i ha format part de l’associació de famílies del seu centre educatiu durant anys, a més de ser-ne presidenta. Sempre ha apostat, afirma, per utilitzar el transport públic tant per traslladar-se per Palma com per anar a cercar les seves filles a l’escola. Actualment treballa a FAPA Mallorca en la dinamització de projectes amb les associacions, intentant transmetre la seva convicció que la mobilitat a les escoles ha de millorar.

Pregunta.- Com va néixer el grup de  treball d’Entorns Escolars Segurs i Saludables?

Resposta.- La preocupació pels problemes a les entrades i sortides ha estat una constant que moltes associacions ens han fet arribar a FAPA Mallorca. Voravies molt estretes, excés de velocitat en alguns carrers o cotxes en doble fila creen un entorn poc segur per als infants i, a la vegada, provoquen que les famílies considerin perillós que els seus fills i filles vagin caminant a l’escola. Com que teníem objectius comuns amb Vianants Mallorca, el juny de 2021 convocàrem conjuntament una reunió per crear un grup de treball amb associacions de famílies que volguessin millorar la mobilitat als entorns dels seus centres. Així començàrem el curs 21/22 amb 14 associacions de 9 municipis diferents, als que se n’han anat afegint d’altres els darrers cursos.

P.- Com resumiria els seus objectius principals?

R.- El principal objectiu seria que l’alumnat pugui anar a l’escola caminant, en bicicleta o en transport públic; no podem oblidar que és un dret que tenen i que, en alguns llocs, és molt difícil que el puguin tenir. Però l’objectiu més ambiciós és recuperar l’espai públic per als infants i per a les persones, aconseguir una mobilitat que permeti una convivència més equilibrada per a tots i totes. I aquest grup, al final, pot acabar essent un motor de canvi en la mobilitat als nostres pobles i ciutats, començant pels centres educatius per després recuperar el carrer per als infants i tots nosaltres.

Si els infants mai es mouen tots sols pel carrer, el missatge és que no en són capaços”

P.- Posen de relleu que nins i nines han anat perdent la llibertat de desplaçar-se a peu cap a l’escola, però també de jugar als carrers. Quines creuen que són les principals causes d’aquests canvis?

R.- Que els infants ja no juguin al carrer pot tenir causes molt diverses, i segurament algunes relacionades amb canvis a la nostra societat que van més enllà del que tractam des de la federació. Pel que fa a l’escola, depèn de si xerram d’un poble, una ciutat o d’una barriada, de si hem triat una escola a prop de casa o no… Però el que és comú és l’actual model urbà, que prioritza la mobilitat en vehicle privat i que fa que la primera opció quasi sempre sigui agafar el cotxe per anar a qualsevol lloc. La percepció de perill per part de les famílies, que deriva en sobreprotecció, provoca un cercle viciós: duim els fills a classe en cotxe, com que hi ha molts de cotxes tenim la sensació que no és segur que vagin a peu o en bici, per la qual cosa seguim duent-los en cotxe… i així és com aconseguim més cotxes circulant i menys infants caminant.

P.- Entre les conseqüències d’aquest model urbà en la vida dels infants citen la pèrdua d’autonomia infantil, l’obesitat, la inseguretat…

R.- Els infants estan aprenent en tot moment, sense adonar-se’n, del que passa al seu costat, del que viuen: si mai es mouen tots sols pel carrer, el missatge és que no en són capaços; si van de la porta de casa a la porta de l’escola amb cotxe, el missatge és que el carrer no és segur. L’autonomia és important i s’ha d’aprendre, incorporant-la a poc a poc, segons l’edat. A més, ens trobam que certs entorns agreugen problemes dels infants, com la pandèmia del sobrepès infantil vinculada a la falta d’exercici, la contaminació de l’aire, el renou excessiu del tràfic o la falta de civisme que sovint veim en alguns comportaments al volant. Canviant la manera d’anar a escola aconseguim beneficis múltiples: els infants adquireixen autonomia, arriben més actius i desperts a l’escola, han fet exercici, es relacionen més amb els amics, coneixen millor el seu poble o la seva barriada…

Les famílies són les més legitimades per exigir un entorn segur i saludable per als seus fills”

P.- Què proposen des de les seves entitats per aconseguir un canvi?

R.- Cada escola té unes necessitats diferents, però es poden fer moltes coses, des de les més senzilles a les més transformadores: tancar els carrers al tràfic (basta la mitja hora de les entrades i sortides), limitar l’aparcament i la velocitat al voltant de les escoles, voravies amples que compleixin amb la llei d’accessibilitat, fer arribar els carrils bici fins a les escoles, posar aparcaments de bicicletes… Tot aquest canvi és un procés, i per això és important que es faci amb un full de ruta que integri les iniciatives puntuals en un projecte més ambiciós.

P.- Per transformar l’entorn escolar aposten per la implicació d’entitats socials, professionals i de les administracions…

R.- Sí, perquè aquest canvi no es pot fer només des d’un col·lectiu. Pot semblar obvi, però passa: no podem esperar que les famílies vagin a peu a l’escola si l’Ajuntament no ajuda regulant el tràfic; no serveix de res que l’Ajuntament faci un camí escolar si no compta amb assessorament urbanístic i no implica a les famílies; o per molta educació viària que facem amb l’alumnat, tot sol no canviarà res.

P.- Quin ha de ser el paper de les famílies en aquest canvi?

R.- Les famílies tenen un paper clau, principalment, en dos sentits. Són les més legitimades per exigir un entorn segur i saludable per als seus fills i filles, i les associacions de famílies són el canal adient per fer-ho. I, al final, són elles les que decidiran com anar a l’escola, si amb cotxe, amb bici o a peu. No les hem de culpar, les hem de convèncer, però garantint les condicions per fer-ho amb seguretat.

P.- Aquest mes de setembre, coincidint amb l’inici de curs, realitzaran una trobada del seu grup de treball. Quins punts abordaran i qui pot participar en aquesta activitat?

R.- En aquesta trobada coincidiran associacions que ja duen treballant el seu entorn fa uns anys amb altres que volen començar a fer-ho, perquè per a la xarxa, compartir experiències i necessitats és un dels nostres pilars. Presentarem els recursos que els podem oferir, activitats o l’exposició itinerant Caputxeta camina sola; també els oferirem assessorament i planificarem accions coordinades per amplificar la seva feina.

Dia 20 de setembre ocuparem un pàrquing al Passeig Mallorca per reclamar entorns escolars segurs i saludables i que Palma torni a formar part de Ciudades que caminan”

P.- En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, també participaran en l’esdeveniment PARK (ing) DAY…

R.- Sí, dia 20 de setembre estarem ocupant un pàrquing al Passeig Mallorca 12, de 17 a 19 h, per reclamar aquests entorns escolars segurs i saludables i que Palma torni a formar part de la xarxa Ciudades que caminan, que va abandonar l’abril d’enguany, i tendrem manualitats per als més joves.

P.- Quines altres accions tenen previstes de cara als pròxims mesos?

R.- La propera activitat serà l’Street For Kids, dia 25 d’octubre, una campanya internacional que proposa organitzar accions per visibilitzar la necessitat de recuperar el carrer per als infants. Si dia 20 ocuparem un pàrquing, dia 25 d’octubre volem que els infants ocupin els carrers, retornar-los el que mai hauria d’haver deixat de ser seu, de tots.