La llana d’ovella guanya un nou futur al camp amb la regulació del seu ús com a fertilitzant
La llana generada a les explotacions ovines de les Illes Balears no val res i esdevé un problema per als ramaders. Però des d’ara disposa d’un marc legal específic que en facilita el seu aprofitament agrícola. La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha publicat al BOIB la resolució que regula l’aplicació al sòl de la mescla de llana crua i fems com a esmena agrícola, una mesura que pretén donar resposta a un dels principals problemes de gestió que afronta el sector oví.
La publicació coincideix amb l’inici de la campanya anual de tondre, un període en què centenars de ramaders de les Illes han de gestionar tones de llana que, durant les darreres dècades, han vist reduït pràcticament a zero el seu valor comercial. La irrupció de les fibres sintètiques i la baixa demanda de les llanes gruixades característiques de les races autòctones han convertit aquest material en un subproducte difícil de comercialitzar.
Fertilitzant
Amb la nova regulació, el Govern estableix les condicions que permetran emprar la mescla de llana i fems com a fertilitzant orgànic, dotant aquesta pràctica de seguretat jurídica. Entre els requisits fixats hi ha que la llana procedeixi d’animals sans i d’explotacions sense restriccions sanitàries, que es garanteixi la traçabilitat durant el transport i que les aplicacions quedin degudament registrades i comunicades a l’Administració.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, considera que la resolució culmina una feina desenvolupada durant els darrers anys per oferir alternatives als ramaders. Segons ha destacat, l’objectiu és convertir un material que havia esdevingut un problema en un recurs útil per a les explotacions agràries, afavorint alhora la reducció de residus i els principis de l’economia circular.
La normativa arriba després d’un procés tècnic complex. Una de les principals dificultats ha estat encaixar aquest aprofitament dins el marc establert pel Reial decret de nutrició sostenible dels sòls agraris aprovat el 2022. Durant la redacció del text també s’han analitzat experiències i resolucions ja adoptades en altres comunitats autònomes, com Navarra i Castella-la Manxa.
Assaigs previs
Més enllà de la regulació administrativa, la iniciativa es fonamenta en els resultats dels estudis impulsats pel Servei de Producció Ramadera. Els assajos efectuats han confirmat el potencial de la llana com a esmena orgànica gràcies al seu contingut elevat en carboni, nitrogen i sofre, així com per la seva capacitat de contribuir a la millora de les propietats físiques i químiques del sòl.
La resolució representa, a més, la culminació d’una estratègia iniciada l’any 2023. Aquell any, la Conselleria va elaborar una nota tècnica per aclarir quins usos agrícoles de la llana eren compatibles amb la normativa vigent, incloent-hi pràctiques com el compostatge o els encoixinats. Posteriorment, el 2024, i en col·laboració amb Mallorca Rural, es varen publicar dues guies específiques destinades als ramaders: una sobre aprofitaments agrícoles de la llana i una altra centrada en les bones pràctiques de maneig.