Ara llegint
Joan Castañer i Maria Rosa Marino: “A Can Reia oferim un producte exclusiu i de qualitat”

Joan Castañer i Maria Rosa Marino: “A Can Reia oferim un producte exclusiu i de qualitat”

Parlar a Sóller de la fusteria de Can Reia o de Can Reia dels mobles, Mobles Castañer, és ja un clàssic. Els seus principis foren sols una empresa que va néixer l’any 1865 i fou fundada per Cristòfol Castañer Trias, el que era el  repadrí d’en Joan Castañer Vidal (Sóller 1975) i na Maria Rosa Marino Vidal (França 1961), els dos germans ara titulars del negoci. La nissaga dels Castañer a Can Reia són molts i tots, o quasi tots, comerciants dedicats a distints sectors. Avui ens centrarem en els mobles i la fusteria que és tot la mateixa cosa. Els mateixos gestors, na Maria Rosa i en Joan, amb distintes edats, però amb una visió comuna: el millor per mantenir-se en el futur, en són els caps visibles.

Els germans Rosa Maria Marino i Joan Castañer davant un dels seus comerços (Foto: Jaume Casasnovas)

Com a tret fonamental de l’organització de l’empresa, en Joan Castañer és la persona que té cura de la fusteria. La fusteria va passar de pares a fills fins que va arribar els seus actuals propietaris. Una fusteria que ha recuperat, i ho va fent de cada dia més, aquelles feines que ja quasi no fa ningú de manera manual: escales de fusta, tanques per olivars, taules, armaris i tot allò que no podem trobar fet a mida a grans magatzems. Joan Castañer gaudeix de la seva feina perquè és allò que li agrada, però que també es complementa amb la seva gran afició a les feines de la terra i els animals: cavalls, ovelles, exsecallar, llaurar… són els gaudis que l’alliberen de l’estrès diari que comporta estar al capdavant d’una empresa.

La botiga de mobles és la segona, o primera segons es miri, de l’empresa i que es complementa amb la fusteria. D’ella en té cura na Maria Rosa Marino Vidal, germana d’en Joan. Una botiga que, amb el pas del temps i davant les necessitats esdevingudes per les noves modes, distints comerços i necessitats dels clients, s’apropa més al producte de qualitat i exclusiu que els diferencia de la competència i ofereix al client el moble que desitjar, sigui fet a mida i o sigui de proveïdors especialitzats. Moltes de les peces que es venen són fabricades de manera artesanal a la seva, també artesanal, fusteria de Can Reia.

Com amb tot, l’important per fer una feina o desenvolupar una tasca o servei, s’ha de tenir una especial sensibilitat per dur-ho a terme, però també per emfatitzar amb el client i saber entendre els seus gustos i necessitats. Això és, en definitiva, Can Reia i per això parlarem un poc amb els dos germans perquè ens contin directament que és Can Reia i què vol ser en un futur.

En Joan Castañer amb una de les peces fetes a la seva fusteria amb les fustes d’aquí. (Foto: Jaume Casasnovas)

Pregunta.- Com va començar aquesta nissaga de comerciants de Can Reia?

Resposta.-  El nostre repadrí Cristòfol Castañer Trias fou la persona funda l’any 1865, fa ara 156 anys, la fusteria i la botiga de mobles. Posteriorment anà passant als fills, dels fills als nets, dels nets al besnéts, cosins i fins al dia d’avui. Val a dir que la funestaria, i no la botiga de mobles, fou llogada durant alguns anys a una persona que havia estat un treballador d’aquesta. Qüestions de salut i impossibilitat de continuar, dugueren aquesta situació. Fins que varen poder, ho va dur el meu cosí Tòfol Castañer (EPR) i pocs anys després, després del llogater,  nosaltres dos, els germans, decidirem continuar amb la gestió de la fusteria afegida a la botiga de mobles per tornar als inicis de la seva fundació. S’havia separat per mor de la necessitat de repartir les coses entre germans.

P.- El vostre pare i antecessor en el negoci, Joan Castañer Coll (Sóller 1924), gestionava la botiga de mobles i vosaltres, els fills, decidireu tornar a incloure la fusteria. Perquè?

R.- Molt fàcil. El nostre pare ja té 97 anys i tot i tenir una gran vitalitat i empenta per fer feina, ja no es volia arriscar a engrandir l’empresa pels mals de caps que això comporta. Nosaltres dos vàrem considerar que era quasi una obligació agafar-ho, per dos motius: perquè volíem tornar a les arrels dels nostres avantpassats i la segona perquè enteníem que era imprescindible donar un caire diferenciador tant a la fusteria com a la botiga. Un canvi que sols podia beneficiar-nos en el sentit de créixer i fer-ho de la manera que nosaltres volíem. Oferir un producte exclusiu i de qualitat als nostres clients amb la possibilitat de fer-lo a mida i amb el disseny que el client volgués. Així ho vàrem fer i l’estam molt contents. Un altre dels motius ha estat voler mantenir el patrimoni familiar i fer-lo créixer si és possible. Si el podem mantenir, ja ens donem per satisfets. 

Joan al taller de producció. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- Com es conjuga la feina de la fusteria amb els mobles i els estris pel món de la pagesia i altres feines?

R.- Nosaltres dediquem gran part de la nostra producció el que bé has dit; estris del camp com són tanques, escales, taules… però no deixem de banda tot el que fa referència a les necessitats d’una llar: mobles, escales,  arrambadors, cadires, prestatges, llits… Per resumir, et diré que tot allò que vulgui un client per muntar una casa, tancar una finca o simplement decorar un espai, nosaltres ho podem fer. La nostra fita màxima és la de lluir qualitat que és l’única cosa que ens pot diferenciar del comerç tradicional. Per preus, la batalla està perduda i per això ens hem hagut de reinventar oferint materials fets aquí, amb fustes d’aquí i amb gent d’aquí que és, sense cap dubte, la que en sap i coneix les nostres arrels.

P.- Però el preu és molt important…

R.- Sí que és important, però la qualitat i el disseny ho és molt més i per això nosaltres  hem volgut crear, dins tot el conjunt dels portals que tenim oberts, tota una línia que mostra al client que tenim a Sóller, que per sort és mig/alt, totes les nostres possibilitats, començant pel personal, disseny i producte final. Aquesta ha estat la fita que ens hem marcat i la que pensem que és el futur. Podríem emprar aquella frase feta de “renovar-se o morir”.  Avui en dia no es pot quedar aturat esperant que la gent, el client, vengui i trobi sempre el mateix de sempre o allò que pot trobar a altres bandes fetes amb materials de molta manco qualitat. Nosaltres hem fet una passa més i estem al servei del client sense esperar que la passa la faci ell. Òbviament això no vol dir que no tinguem tota casta de mobles i facem tota casta feina que ens siguis possible, mancaria més. Nosaltres som ben conscients que hem de donar servei a tothom, però ens hem d’especialitzar més amb una feina concreta que ens ompli i sigui el més propera a la necessitat del client d’avui.

Maria Rosa i Joan al taulell de la botiga de mobles. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- Heu parlat de diferents portals…

R.-  Sí, parlem de diferents portals perquè és allò que tenim dins el mateix carrer i a cada una de les botigues hem exposat els diferents productes que podem oferim tant de creació, fàbrica, mobles, decoració… És com una excursió que pot semblar una frase feta però ho és. La fusteria és quasi el primer escaló per començar una relació amb el client. També pot començar a la botiga de mobles i acabar a la fusteria. La nostra fita és donar a conèixer les nostres tradicions i fer possible el capritx del client. Tot és possible si es fa amb ganes i il·lusió.

Joan i Maria Rosa mostren una part de l’exposició de mobles. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- A més de la feina en Joan té passió pel camp i els animals. Com pots fer les dues coses?

R.- Com hem dit abans, la fusteria està molt lligada a la feina del camp. El camp i les seves necessitats són una de les parts més important i tot això esdevé així per la meva passió per la terra i els animals. Tenc cavalls, una guarda d’ovelles i terres, de les que me n’he de cuidar cada dia, però per jo això no és una feina, és un plaer i una necessitat per descansar el meu cervell. Anar a veure els animals, donar-los menjar i beure, arreglar una tanca, un marge o posar tapar un forat a una reixa, és allò que, a part de la família em dona vida. Aquesta, és també una de les coses de les quals sols pots fer si t’agraden. En cas contrari, són males de fer i a més no surten bé.  

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt