Joan Garcia (Herboloco): “Les xarxes socials permeten arribar a persones que pot ser d’entrada no s’interessarien per un tema”

Joan Garcia és un jove mallorquí dedicat a la divulgació del món de les plantes i l’herbolisteria a través de les xarxes socials. Estudiant d’enginyeria agroalimentària, el seu interès per la botànica neix del contacte directe amb el camp des de petit, especialment a partir de l’experiència fent hort i observant la flora del seu entorn. Des del seu canal de TikTok i Instagram, combina coneixement tradicional i informació científica amb un llenguatge entenedor i proper, amb l’objectiu d’apropar la saviesa popular sobre les plantes, la biodiversitat local i la sostenibilitat a un públic ampli, especialment jove.

Pregunta.- D’on neix el teu interès per l’herbolisteria i el món de les plantes?

Resposta.- El meu interès ve, sobretot, del contacte directe amb la natura des de ben petit. Sempre he estat molt de voltar pel camp, fer excursions i observar tot el que m’envoltava. Ja de petit m’agradava fixar-me en les plantes, en les “plantetes”, com en deia, i mirar què hi havia al meu voltant. A això s’hi suma el fet d’haver fet hort amb el meu padrí, una experiència que em va permetre aprendre quines plantes hi havia a la finca, no només les de cultiu, sinó també totes aquelles que hi creixen de manera espontània. Amb els anys, aquest interès s’ha anat consolidant i actualment estudio enginyeria agroalimentària, especialment la part relacionada amb les plantes, fet que m’ha acabat d’orientar clarament cap a aquest àmbit.

P.- Així, primer vas adquirir aquest coneixement de manera autodidacta i després vas optar per una formació acadèmica?

R.- Exactament. Al principi tot venia de l’observació, de l’experiència personal i del que anava aprenent al camp o a l’hort. Amb el temps vaig veure que volia aprofundir-hi més i entendre millor tot aquest món des d’un punt de vista més tècnic i científic, i per això vaig decidir formar-me acadèmicament.

P.- En quin moment decideixes obrir un canal a xarxes socials per divulgar aquest coneixement?

R.- La decisió va venir de manera bastant natural. Sempre he estat una persona a qui li agrada parlar d’aquests temes, fins al punt que molts amics em deien, mig en broma, que era un poc pesat contant coses de plantes. De fet, el que explic als vídeos és exactament el mateix que coment amb els meus col·legues en el dia a dia. Un dia, en una conversa informal, va sortir la idea de crear una conta a xarxes socials. Era una cosa que ja feia temps que em rondava pel cap i, finalment, el novembre passat vaig decidir començar, sense cap mena de pressió, simplement per provar-ho i veure què passava. L’objectiu era donar a conèixer el món de les plantes i de l’herbolisteria botànica a gent que normalment no ho cerca ni hi pensa, però que pot trobar-ho interessant si se li explica d’una manera clara i accessible.

P.- Per què creus que les xarxes socials i el format vídeo són especialment útils per divulgar?

R.- Avui en dia tothom té accés a internet i pot cercar informació, però moltes vegades la gent no sap ni què ha de cercar o ni tan sols pensa que un tema li pot interessar. El que tenen de bo les xarxes socials és que et permeten arribar a la gent d’una manera molt directa, amb formats molt més atractius que altres canals, com ara un blog o un vídeos curts. Els vídeos curts funcionen molt bé perquè s’adapten als hàbits de consum actuals i acaben cridant l’atenció de persones que, d’altra manera, potser no s’haurien apropat mai a aquest tipus de contingut. A més, també faciliten molt la interacció amb la gent que et mira, cosa que fa que la divulgació sigui més propera.

P.- Com combines la saviesa popular amb el coneixement científic en els teus continguts?

R.- Normalment intento partir d’un coneixement previ, ja sigui tradicional o personal, que pugui tenir sobre una planta. A partir d’aquí, m’agrada complementar-ho amb informació més científica. Moltes vegades el que faig és anar al camp, observar una planta que em sembla interessant i després cercar informació contrastada. Als vídeos sempre intento aportar el nom científic, la família i algunes dades objectives que qualsevol persona pugui verificar. Això és important perquè els noms comuns varien moltíssim: una mateixa planta pot tenir molts de noms diferents segons el lloc, i això genera confusió. Amb el nom científic, en canvi, tothom pot trobar informació fiable si li interessa aprofundir-hi. A partir d’aquesta base científica, també explic el context cultural o tradicional, perquè crec que les dues coses s’han de complementar.

P.- Tens la sensació que el coneixement tradicional sobre les plantes s’està perdent?

R.- Sí, clarament. Sobretot entre la gent jove. Molts de joves desconeixen completament aquest saber, perquè no els hi han transmès o perquè s’ha anat perdent amb el temps. Potser en algun moment els padrins ho varen explicar, o els pares ho sabien, però aquest coneixement no s’ha acabat de transmetre. Això es nota molt als comentaris dels vídeos: la gent que reconeix les plantes i en coneix els usos sol ser gent més gran, mentre que la gent jove, en general, no diu res perquè directament no ho coneix. Justament una de les meves intencions és arribar a aquest públic que ho desconeix totalment i contribuir, encara que sigui un poc, a evitar que aquest saber es perdi del tot.

P.- Quines iniciatives creus que s’haurien de dur a terme per evitar aquesta pèrdua de coneixement?

R.- Sobretot divulgar. Que hi hagi més gent disposada a explicar el que sap, a compartir coneixements i punts de vista, ja sigui a través de xarxes socials o d’altres canals. Durant molts d’anys, tot aquest saber ha quedat guardat i, en molts de casos, s’ha perdut perquè la gent s’ho ha endut “a la tomba”, per dir-ho així. La clau és treure aquests coneixements a la llum, posar-los en comú i compartir-los perquè puguin continuar vius.

P.- Quines plantes mediterrànies o mallorquines destacaries com a imprescindibles?

R.- Una de les primeres que destacaria és el fonoll. És una planta molt típica, molt present al nostre entorn i molt utilitzada a nivell culinari i també en l’elaboració d’herbes. Tothom la veu pel camp i, fins i tot, molta gent la té a la finca o a casa seva, però potser no és conscient de tots els usos que ha tingut tradicionalment. Una altra planta molt present en el nostre dia a dia és el garrover. Tot i que no és un tàxon originari, fa molt de temps que està naturalitzat i s’ha utilitzat de manera tradicional per fer succedanis de cafè, farines o altres preparacions. Són dues plantes molt accessibles i molt arrelades a la nostra cultura.

P.- Un dels vídeos que més ha cridat l’atenció és el del “cafè mallorquí” o “cafè de pobre”. De quina planta es tracta exactament?

R.- El cafè mallorquí és una planta que científicament s’anomena Astragalus boeticus. A Mallorca, tradicionalment, s’han utilitzat diverses plantes com a succedanis del cafè, sobretot en èpoques en què no tothom se’l podia permetre. Entre les més utilitzades hi havia la xicoira, el garrover i aquesta planta en concret. És una planta silvestre que es pot trobar al camp i que no té efectes estimulants com el cafè real, però sí que té propietats digestives i un contingut important en fibra. Al final no deixa de ser una lleguminosa, i això també explica algunes de les seves propietats.

P.- Consumir plantes silvestres pot tenir riscos per a la salut?

R.- Com amb qualsevol altra cosa, sí. Les plantes silvestres tenen molts de beneficis i propietats, tant medicinals com culinàries, però sempre s’han de consumir amb moderació. En grans quantitats, algunes substàncies poden arribar a ser tòxiques. Per exemple, el fonoll conté una substància que es diu anetol, que en excés pot ser perjudicial. Evidentment, parlam de consums molt elevats, no de posar quatre brots a un plat, però és important remarcar que sempre s’ha de tenir coneixement i no abusar-ne.

P.- Com d’important és protegir la biodiversitat local?

R.- És molt important, no només pel valor medicinal o tradicional de les plantes, sinó també pel paper fonamental que tenen dins l’ecosistema. En una Mallorca cada vegada més industrialitzada i turistitzada, les zones verdes són cada vegada més reduïdes. Moltes plantes tenen un paper clau en la pol·linització i en l’equilibri dels ecosistemes. Hi ha gent que, per exemple, no sabia que a Mallorca hi havia orquídies fins que ho va veure en algun vídeo, i aquestes plantes són molt importants per als pol·linitzadors. A més, tenim espècies endèmiques que només es troben aquí. Si desapareixen d’aquí, desapareixen de tot arreu, per això la protecció és més necessària que mai.

P.- Per acabar, tens pensats nous projectes de futur?

R.- La meva idea principal és continuar amb la divulgació a través del canal. També estic en contacte amb altres divulgadors de Mallorca, tot i que tracten temes diferents, i hem xerrat de possibles projectes conjunts, encara que de moment estan en fase molt inicial. Per part meva, la intenció és seguir amb aquesta tasca de divulgació, aprofundir més en temes com les espècies invasores, que cada vegada són un problema més gran, i continuar contribuint a la protecció i el coneixement del que és realment autòcton.

Instagram: https://www.instagram.com/herboloco/

Tik Tok: https://www.tiktok.com/@herbolocoo?_r=1&_t=ZN-93CKyKhwfKw