Jordi Llabrés: “Que la Mare de Déu dugués una panada va xocar molt a la societat mallorquina dels anys 80”
La devoció a la Mare de Déu de la Panada va néixer l’any 1980 a l’antiga llibreria Jovellanos de Palma. Una Mare de Déu que ens presenta una panada com a símbol d’una tradició que neix amb el Judaisme i ens remet a la Pasqua de Jesús. Jordi Llabrés i Sans (Sencelles 1988) és cavaller i portaveu de l’Ordre dels Cavallers i les Dames de Santa Maria de la Panada, una entitat fundada l’any 1984 per Francesc Salleras, que compta amb uns 200 membres. Enguany, la festa major de la Mare de Déu de la Panada serà dia 18 de maig a l’ermita de Sant Honorat, a Randa, on es venera la figura. Però, per donar-la a conèixer, s’han organitzat diferents activitats, com una ruta guiada per Ciutat aquest dissabte 5 d’abril i una conferència a Algaida l’11 d’abril. A més, la figura original, feta de paper maixé per Joan Guerra i conservada al Museu de Sóller, es pot veure aquestes festes de Pasqua al mostrador del Fornet de la Soca, a Palma, molt a prop del carrer on va néixer aquesta devoció fa 45 anys.
Pregunta.- Quin és l’orígen de la Mare de Déu de la Panada?
Resposta.- Cap a finals dels 70 principis dels 80, a l’antiga llibreria Jovellanos de Palma, situada al carrer Jovellanos de Palma, cada dissabte dematí hi havia una tertúlia literària on s’hi arreplegava gent de la cultura, escriptors, artistes… El dissabte dia 5 d’abril de 1980, enguany farà 45 anys, aquell any era el dissabte de Pasqua, els que hi eren presents parlaven de la processó de l’Encontrada i varen dir, mig en broma, que la Mare de Déu, per ser fidels a la tradició de Mallorca, hauria de dur una panada. Hi havia Francesc Salleras, el propietari de la llibreria, Joan Guerra, artista, l’escriptor Gabriel Janer Manila, i Llorenç Moyà, poeta. La qüestió és que el dissabte següent a la tertúlia tornàren a parlar d’aquesta ocurrència, i ja Llorenç Moyà havia duit una primera composició dedicada a la Mare de Déu de la Panada i Joan Guerra havia fet un primer esbós del que podia ser la imatge. I així va començar tot aquest moviment que, a hores d’ara, ha estat imparable.
P.- Com va evolucionar aquesta devoció?
R.- Uns mesos després, Joan Guerra, artista natural de Sencelles amb una obra centrada dins l’estil naïf, inaugura una exposició a l’antiga galeria Ariel de Palma on hi exposa la primera imatge que fa de la Mare de Déu de la Panada de paper maixé. Francesc Salleras la compra i la duu a la llibreria Jovellanos, i a partir d’aquí, cada any se celebra una festa entorn a la Mare de Déu de la Panada dins la mateixa llibreria. Als 4 anys ja havia agafat tant d’impuls que és quan es crea l’Ordre de Cavallers de Santa Maria de la Panada. Quan havien passat 10 anys, l’any 1990, arriba el moment de comanar una Mare de Déu feta amb talla de fusta a un artista de molt de renom, que era Mateu Forteza, que fa l’actual Mare de Deu titular d’aquesta devoció.
“Dins l’Ordre de Cavallers no només hi va haver literats, artistes, poetes, etc. sinó que també hi ha hagut capellans, religiosos… que varen donar molt d’impuls a aquesta devoció.”
P.- La Mare de Déu de la Panada és ciutadana. Quin és el seu vincle amb el Pla de Mallorca?
R.- És una Mare de Déu ciutadana, en els seus orígens no va conèixer cap església ni cap santuari, sinó que va néixer dins una llibreria, i el seu trono no va ser un retaule de cap ermita, sinó que va ser un trono fet de llibres. La seva devoció va creixent, la llibreria ja resulta petita per acollir els aplecs i les festes, i es veu la necessitat de de dur-la a una ermita o un santuari. La Mare de Déu de la Panada sempre ha estat molt relacionada amb els Missioners dels Sagrats Cors, perquè dins l’Ordre de Cavallers no només hi va haver literats, artistes, poetes, etc. sinó que també hi ha hagut capellans, religiosos… que varen donar molt d’impuls a aquesta devoció. La traslladen a l’església de Llorito, el 9 de desembre de 1990 la beneeixen i després la duen a l’ermita de Sant Honorat, al Puig de Randa, que és on queda entronitzada. L’ermita de Sant Honorat està dedicada a un sant i no hi havia una mare de déu pròpia. Es va decidir dur-la allà, va trobar molt bona acollida i és on ens dirigim els devots cada any per honrar-la.
P.- Quins valors defensa l’Ordre de Cavallers i Dames de la Mare de Déu de la Panada?
R.- Els pilars fonamentals de l’ordre són tres: primer de tot promoure la devoció a la Mare de Déu, promoure l’amistat entre els membres de l’Ordre, i promoure les tradicions i la cultura mallorquina.
P.- Quina simbologia acompanya aquesta Mare de Déu?
R.- La simbologia de la Mare de Déu nostra és molt curiosa. A qualsevol santuari veuràs la Mare de Déu amb un ramellet, amb unes cintes,… i que dugués una panada va xocar molt a la societat mallorquina dels anys 80. La cosa va començar mig en broma mig en ver, però al darrera hi havia un rerefons teològic i mariològic molt fort. La panada que noltros menjam és l’herència de tota una tradició que s’enfonsa en l’antiga Aliança. Els jueus per celebrar la Pasqua mengen pa àzim, pa fora llevat, i carn d’anyell mesclada amb verdures, i després Jesús quan celebra el seu darrer sopar damunt la taula posa aquests tres aliments. I què és el que menjam els cristians de Mallorca per celebrar la Pasqua? Aquests tres aliments: pa àzim, carn d’anyell i verdures. Els mallorquins li hem donat aquesta forma de cassoleta tapada, el primer tupper de la història, que no té altra funció que fer que els aliments puguin durar tota la setmana de Pasqua i ens arribin al diumenge de l’Àngel. Si que és cert, que els mallorquins, per cristianitzar-les una mica més, hi hem afegit un poc de xulla i sobrassada.
“Maria en aquest gest d’oferir-mos la panada ens diu: preneu-la i compartiu-la amb tothom.”
La Mare de Déu ens presenta una panada com a símbol que ens remet a la Pasqua de Jesús. I a la vegada també, com ha dit el pare Miquel Mascaró, missioner del Sagrats Cors, al món globalitzat i multicultural que vivim, l’aliment bàsic de les tres religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i la religió musulmana, és aquesta mateixa trilogia d’aliments: pa àzim, carn d’anyell i verdures. I la Mare de Déu, Maria, coneguda dins aquestes tres religions, ens presenta aquest aliment bàsic que no hauria de fer falta a cap persona del món. Maria en aquest gest d’oferir-mos la panada ens diu: preneu-la i compartiu-la amb tothom.
“A més de venerar-se a Mallorca, té molta devoció a l’illa de Cerdenya, on també es mengen panades per Pasqua.”
P.- Que aporten aquestes noves tradicions a les festes? La podem anomenar neo Mare de Déu?
R.- Com la Mare de Déu va néixer dins d’un mon actual, no ens molesta que li diguin neo Mare de Déu. Què aporta? A través d’ella tenim la oportunitat de poder explicar quin és el significat de les panades, per què els mallorquins menjam panades per Pasqua i per què les panades tradicionals tenien els seus aliments. I com som una colla de persones que ens agrada molt la festa mallorquina i les tradicions, ja ens va bé poder fer festa en honor a la Mare de Déu i poder reivindicar la nostra cultura mallorquina.
P.- La devoció a la Mare de Déu de la Panada, a més, ha arribat fora de Mallorca.
R.- A més de venerar-se a Mallorca, té molta devoció a l’illa de Cerdenya, on també es mengen panades per Pasqua. Allà l’antropòloga Verònica Matta dirigeix un grup de recerca de les panades a l’illa de Cerdenya i, cercant, varen trobar que a Mallorca també menjàvem panades i que a més teníem la Mare de Déu de la Panada. Tot d’una varen contactar amb Francesc Salleras, vengueren a Mallorca per conèixer tot aquest moviment i ells varen ser qui se’n varen dur la devoció de la Mare de Déu de la Panada cap allà. A l’illa de Cerdenya ja hi ha tres poblacions on és venerada: Cuglieri, Assemini i Oschiri. En dos d’elles un escultor local va fer una imatge estil sard, i a un altra hi ha una ceràmica enviada des de Mallorca, que va ser un regal, que reprodueix la Mare de Déu de Mateu Forteza.