Kike Andreu: “Enguany és un any excepcional, per això deim que collim la mel dels dos anys passats i la de l’any que ve”

Kike Andreu (Sant Lluís, 1971) és el president de l’Associació d’Apicultors de Menorca, una entitat que agrupa uns 190 socis. Segons les darreres dades fetes públiques pel Govern, Menorca és l’illa on més creix l’interès per l’apicultura. En els darrers 4 anys, el número de ruscos s’ha incrementat un 40%, dels 1950 l’any 2021 s’ha passat als 2.756 el 2024. Com diu Kike Andreu, Menorca és “a la cresta de l’ona” però, augura que, amb el temps, davallarà. L’apicultura és poc rendible i, afirma, de cada vegada fan falta més coneixements tècnics pel maneig de les abelles en un entorn tan canviant. Enguany, però, després de les pluges d’aquests mesos, calcula que dels 2 quilos de mel recollits per caseta aquest darrers anys de sequera es passi a uns 10 quilos. Una collita excepcional.

Pregunta.- Les darreres dades indiquen l’augment del sector apícola a les illes. Entre el 2021 i el 2024, on més creixen els ruscos és a Menorca, més d’un 40% per cent més. A que atribuïu aquest augment?

Resposta.- Si, han crescut molt i per diferents motius. Hi ha varies persones que s’ha posat com a professionals i aquestes han de menester 150 casetes o més. També hi ha professionals del camp que ho tenen com un recurs més dins d’una explotació agrària, i a més, hi ha molt d’aficionat que s’ha donat d’alta. Hi ha bastants de francesos i gent de fora que han comprat llocs i ho estan activant. L’apicultura els hi agrada, és poc rendible en aquest cas, però és un fet que està ajudant a posar moltes casetes.

P.- Quin és l’estat de salut de l’apicultura a Menorca. Estau en un bon moment?

R.- Si miram les estadístiques, a Mallorca fa uns anys també tenien molts més apicultors i caseres, i ara han davallat. Noltros ara estam a la cresta de l’ona, i amb el temps es davallarà un poc, perquè això és bastant complicat. El promig és anar cada 8-10 dies a les casetes, i això a la gent li costa i se’n moren moltes. D’aquí a uns anys, qui en tingui més ganes, temps i doblers, seguirà, i hi haurà gent que caurà pel camí, com passa sempre. Això és cíclic. 

“La meteorologia és un factor important, però un 40% és el saber gestionar l’apiari, tenir el coneixement, saber com ho has de manejar…”

P.- És un cultiu que requereix bastanta dedicació.

R.- És un món que enganxa bastant. La meteorologia és un factor important, però un 40% és el saber gestionar l’apiari, tenir el coneixement, saber com ho has de manejar.. això és el que t’acaba de donar. Quan hi ha poca pluja fas mel i quan va bé en fas més que els altres. Per collir la mel es sol esperar mitjans juny. Després la resta de l’any els hem de cuidar, aprofites per fer divisions, renovar reines… fas d’altra feina que no és tan productiva. Els hem de cuidar tot l’any, i de cada vegada més amb el canvi climàtic i la incertesa de temps.

P.- Com es presenta enguany la temporada? 

R.- Comparat amb altres anys, un èxit. Més o manco, l’any passat no va ploure, i un apicultor professional va agafar uns 2 quilos per caseta, i enguany supòs que el promig  serà 10-12 quilos per caseta. Enguany és un any excepcional, per  això deim que collim la mel dels dos anys passats, que han estat flacs, i la de l’any que ve pel que pugui passar.

“Aquí és una collita única a la primavera, i molt puntualment n’hi ha a la tardor. Hi ha bastanta caramuixa, i després la reina a Menorca és l’enclova, que n’hi ha moltíssima, i el card.”

P.-Com és la producció de mel a Menorca?

R.-Aquí és una collita única a la primavera, i molt puntualment n’hi ha a la tardor. Hi ha bastanta caramuixa, o l’albó, i després la reina a Menorca és l’enclova, que n’hi ha moltíssima, i el card. Les mels principalment són de trebols, encloves i card blanc. 

P.- Quin gust li dona a la mel aquest tipus de flor?

R.- Un gust molt bo. És un gust molt finet i una mel molt transparent, amb tons grocs i daurats. Són mels que estan guanyant i puntuant bastant alt a concursos a nivell nacional i internacional, com per exemple, les de Dolçamar, Algaiarens… Són mels bastant bones, però son escasses. 

P.- Quines serien les problemàtiques principals que teniu ara mateix? 

R.- La principal problemàtica és que el temps va canviant, no sabem cap a què, enguany és diferent a l’any passat i l’any que ve no sabem com serà, i has d’anar adaptant el maneig. Has de tenir un major coneixement de com manejar-les i has d’estar molt més damunt d’elles. El paràsit de la varroa és un problema, però si ho saps manejar bé i tens recursos, es pot controlar bastant. L’alimentació també, has de saber quan alimentar i com, per no gastar més del que te toca i a la vegada tenir-les en òptimes condicions perquè puguin passar l’hivern bé. 

L’apicultura de cada vegada és una tasca més tècnica. Empram coneixements de les plantes, el control de la varroa, l’estat físic de l’abella, el maneig a dins les casetes perquè la reina no es bloquegi i tengui sempre lloc, però que tampoc no passi fred ni passi calor. Hi ha moltes variables a tenir en compte. 

“La majoria d’apicultors d’aquí estam amb el projecte Dotze Reines per a la recuperació de l’abella negra autòctona. Jo puc fer cria de reines, però no puc controlar amb qui es fecunden.”

P.- Teniu problemes amb espècies foranies d’abella?

R.- És un dels problemes. La majoria d’apicultors d’aquí estam amb el projecte Dotze Reines per a la recuperació de l’abella negra autòctona. Jo puc fer cria de reines, però no puc controlar amb qui es fecunden. A lo millor un vesí a 2 quilòmetres ha comprat 20 o 30 reines d’una raça italiana, fan mascles, es fecunden amb la meva i me la hibriden. Per tant, ja perd genètica i són abelles més agressives i més males de manejar. Però no hi ha cap control. S’ha sol·licitat ja al Ministeri la declaració de l’abella negra “apis mel·lífera iberiensis”, com a raça autòctona per protegir-la. Són tràmits administratius que van per llarg. 

P.- Quines serien les vostres demandes ara mateix?

R.-Una és aquesta. Avançam bastant amb la raça autòctona, però hi ha els problemes d’hibridació que són entrebancs que fan que ens costi més. Després la varroa ja és qüestió de formació de cada apicultor, i amb el temps… no hi  podem fer res.