Les completes el clam de Sant Antoni enguany a càrrec de l’artista Andreu Company

Pintor, escultor, dibuixant, vinculat s la iconografia de la festa de Sant Antoni

Ara amb responsabilitat, pensant amb el vespre del 16 de gener amb el Clam “Visca Sant Antoni”

Nadal passat, i festes de Reis a sa Pobla es desperta el 7 de gener la festa de Sant Antoni, el sus, amb totes les figures de la festa “es deixondeixen” i recorren carrers des del Museu de can Planes fins a l’església.

Es reuneix la Prohomenia, Obreria de Sant Antoni i Ajuntament de sa Pobla, el batle Biel Ferragut i el rector mossèn Felip Diez, amb els membres obrers i obreres, regidors i regidores i es dona a conèixer el Clamater. De la mà de l’obrera Xisca Socías es va fer públic l’acord de Clamater 2025 en la persona del pintor, escultor, dibuixant Andreu Company Pol, vinculat de manera molt estreta a tota la iconografia poblera de la festa de Sant Antoni. El 7 de gener es fa el sorteig de sis dimonis entre més de 70 candidats i després el Memorial Toni Tauler que organitza l’Obreria, ja en la seva XIII edició, amb torrada i glossada. Un intens primer dia que el calendari indica que ens trobam al mes de gener, a la fredor hivernenca encalentida pels foguerons, la torrada, el rom cremat i els Glosadors i Glosadores de Mallorca que fan les delícies amb el seu combat dialèctic. Així sa Pobla guarda l’essència dels foguerons dels segles passats i arranca tot un seguit d’actes que conclourà el 17 de gener.

Una persona n’és protagonista i rep l’enhorabona, el Clamater d’enguany que en anunciar-se l’església es va fondre amb aplaudiments.

Com et sents ara amb aquesta situació?

Emocionat, content, i amb responsabilitat. Parlant amb el meu fill, em deia, que no som un clamater convencional normal, perquè tu has passat per les teves mans totes les figures de Sant Antoni, i no és la mateixa. Estàs molt vinculat directament dins la festa. És un poc responsabilitat, ja que no tots els poblers ho poden cridar, ho cridaré jo, en representació de tot el poble.

Andreu Company Pol enguany, en uns dies compleix els 63 anys. Ja jubilat, ha estat la seva vida laboral treballant de mecànic industrial, tasques de manteniment, a la central tèrmica es Murterar a Alcúdia.

Com t’inicies a l’art?

L’afecció a l’art va començar per la pintura, vaig començar quan tenia catorze, quinze anys, dibuixava i després pintava. Quan tenia 19 anys vaig començar de manera accidental. Amb un partit de futbol contra el Mallorca em vaig lesionar i vaig començar a pintar. Set o vuit mesos sense poder fer res i em vaig aficionar a pintar i a dibuixar. I al cap d’un parell d’anys la meva dona, na Joana, em va punyir per fer l’exposició  i així va començar el trull.

La teva primera exposició?

La meva primera exposició va ser a La Caixa, quan tenia uns 25 o 26  anys, a través de don Joan Garau i don Pau Pericás que varen veure el que feia i em varen animar a exposar-ho.

I la música quan entra a la teva vida?

També músic accidentat, quan era jovenet vaig anar a aprendre de tocar guitarra, els acords amb en  Rafel des Molí i  en Pedro, i després me’n vaig anar  a jugar a futbol a Palma a jugar a futbol amb la Salle i ho vaig deixar. I quan el meu fill tenia 11 anys,  en Tomeu Payeras va venir a cercar-lo per tocar amb Marjal en festa, i jo acompanyava en Joan Miquel de bàsquet a música i un dia vaig demanar… com es toca aquest instrument que era un guitarró i en Tomeu m’ho explicà, vaig aprendre quatre notes i així vaig començar. I a partir d’aquí anava a tots els assajos”.

Ets autodidacta?

Sí, però  sempre mirant, observant, moltes coses les m’he munyit tot sol, però. Tot és la pràctica com més pintar, més dibuixar, com més fas més coses et surten, igual amb l’escultura. Ni idea de notes musicals, però com més pràctica millor.

Com neix el tema dels caparrots, la teva afecció per passar a fer caparrots?

Jo fa bastants d’anys els retocava, els pintava. Però arran de l’anada a Barcelona, amb l’època de Joan Comas, a la botiga de “El Ingenio” i la veritat que xerrant amb en Pep de l’Obreria li vaig dir aquesta gent els queda dos telediaris, són majors, si no es traspassa a sa Pobla ho passarem malament, i tot d’una que vaig arribar vaig fer un motle tot d’una que vaig arribar a sa Pobla i parlant amb el batle Comas, vaig anant fent rèpliques.

I millorant la tècnica?

La tècnica s’ha anat millorant, i perfeccionant “més que res, el que vaig fer va ser canviar la manera de fer, inventar un altre tipus de motle, ca meva no bastava per tenir tots els motles. I vaig idear els motles més lleugers i que no ocupen espai. Pràcticament els tenc tots, dimonis, caparrots.

I moltes més figures que has anat fent no?

He participat a restauració de caparrots i gegants. Altres figures com el bou de Talapi, i altres encàrrecs. A partir d’aquí la gent et coneix un poquet, he fet figures per Caimari, Ariany, Llubí, Palma, Alcúdia. A 2022 la Colla de Gegants de sa Pobla presentà els dos nous gegantets que vaig crear, i  que representen les figures de Madò Buades i de Toni Ballador, personatges a la cultura tradicional de sa Pobla. I darrerament, a més de seguir fent encàrrecs i col·laboracions vàrem idear la dimònia Vialfassa per l’escola Vialfàs.

I fer màscares per una sèrie de Televisió Espanyola, com va sorgir?

Em pensava que se’n reien de jo, em varen cridar de RTVE, em digueren que la sèrie “la Caza” un capítol es volia gravar a Mallorca que tenien interès en què fes uns caparrots i jo vaig dir què és una broma! Però, no, vàrem anar a Valldemossa, vaig conèixer el director, en Martínez que va fer el guió, la gent de producció i m’explicaren el projecte, la màscara del personatge dolent. I així vaig participar a “la Caza” capítol Tramuntana.

A quin moment artístic et trobes?

Ara mateix artísticament, tenc uns altres horaris de dedicació. Des que m’he jubilat  les hores jo no les conto. Ara estic preparant un compte amb dibuixos per Caimari. Crear, experimentar amb altres coses, a més de seguir fent caparrots, màscares, noves creacions.

Què els diries a qui llegeix com a Clamater?

La festa de Sant Antoni té dos vessants, la religiosa que s’ha de respectar, i després la bauxa i festa. I si és amb respecte, si és així tot anirà bé.