Lluc Mir, President del Gremi de Margers de Mallorca: “Sense escoles de margers, el relleu generacional és impossible”

Després de gairebé una dècada de reivindicacions, la feina de marger ha assolit finalment el reconeixement oficial de l’Estat. L’aprovació del certificat professional de construcció de pedra en sec obre la porta a la recuperació de l’ensenyament reglat d’un ofici estretament lligat al paisatge i al patrimoni de Mallorca, interromput des de fa quinze anys. Lluc Mir, President del Gremi de Margers de Mallorca, ha estat una de les veus clau en aquest llarg procés i defensa que aquesta fita no només dignifica la professió, sinó que és imprescindible per garantir-ne la continuïtat i el relleu generacional. En aquesta entrevista, analitza l’abast del reconeixement, el paper de les institucions i els reptes que afronta l’ofici de marger en el present i el futur.

P.- Què significa que l’Estat hagi reconegut oficialment la feina de marger?
R.- Significa moltíssim, tant a nivell personal com col·lectiu. Per primera vegada, el nostre ofici ha entrat dins el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, que és el document oficial on es recullen i es descriuen tots els oficis existents. Quan dic tots, vull dir des dels oficis més industrials fins als més artesanals: electricistes, fusters, paletes… i ara, finalment, també els margers. Aquest catàleg no només diu que un ofici existeix, sinó que descriu exactament què s’ha de saber fer, quines competències cal tenir i com s’ha d’ensenyar. Fins ara, l’ofici de marger no hi figurava, i això el deixava en una situació molt precària i Sense escoles de margers, el relleu generacional és impossible.

P.- Quines conseqüències tenia no formar part d’aquest catàleg?
R.- Les conseqüències eren molt greus, sobretot a nivell de formació. No es podien obrir escoles de margers, ni escoles-taller, ni programes de formació reglada, perquè senzillament no existia cap certificat professional. Sense aquest reconeixement oficial, l’ofici no tenia cobertura legal dins el sistema educatiu. Es feien cursos, sí, però acabaves amb un diploma d’aprofitament que no equivalia a res oficial. Això feia impossible garantir la continuïtat de l’ofici a llarg termini.

P.- El Gremi de Margers fa gairebé nou anys que reivindica aquest reconeixement. Com ha estat aquest procés?
R.- Ha estat un camí molt llarg, molt més del que ens pensàvem quan ens vàrem constituir com a gremi, l’any 2016. Una de les primeres reivindicacions que vàrem posar damunt la taula va ser precisament la necessitat de redactar una qualificació professional específica per als margers. A partir d’aquí es varen crear grups de treball on hi participàrem margers experts, però també ens vàrem haver d’endinsar en un món que no coneixíem gens: la burocràcia, els procediments administratius, els tribunals d’acreditació, les normatives… Nosaltres sabem de pedres, de marges i de pedrades, però no de papers, i això ha fet que tot el procés s’allargàs vuit o nou anys.

P.- Amb el certificat aprovat, què canvia de manera pràctica a partir d’ara?
R.- Canvia absolutament tot. A partir d’ara hi ha una eina real i efectiva per muntar escoles i cursos de marger. El certificat professional de construcció de pedra en sec té una durada de 600 hores i descriu fil per randa què s’ha d’aprendre: com fer marges, murs, empedrats, parets, canalitzacions; quines instal·lacions són necessàries; quines condicions ha de complir una obra perquè estigui ben feta. Tot això queda escrit i regulat. Qualsevol ajuntament, en col·laboració amb les administracions competents, pot obrir una escola de margers perquè ja hi ha un marc legal que ho permet.

Fa quinze anys que no es forma cap marger de manera reglada”

P.- Per què és tan important recuperar l’ensenyament reglat de l’ofici?
R.- Perquè fa quinze anys que no es forma cap marger amb una titulació reconeguda. Des de l’any 2010, aproximadament, les escoles de margers varen deixar de funcionar, i això ha creat una bretxa generacional enorme. Els margers que ens vàrem formar als anys noranta ja duim trenta anys d’ofici, ja no tenim vint anys, passam dels cinquanta, i ara mateix necessitam gent jove. Nosaltres tenim un nivell d’ofici que volem transmetre, tal com en el seu dia els nostres mestres ens el varen transmetre a nosaltres.

P.- Quin tipus de titulació ofereix aquest nou certificat?
R.- És un certificat de professionalitat de nivell 2, que acredita uns coneixements bàsics però sòlids de la construcció en pedra en sec. No té res a veure amb els antics diplomes d’aprofitament que es donaven després d’un curs. Un diploma no té validesa oficial; en canvi, un certificat professional vol dir que tens reconegut un mínim de competències dins la teva tècnica. És una titulació amb nom i llinatges dins el sistema educatiu i laboral.

P.- Aquest certificat pot ser atractiu per als joves?
R.- Pot ser-ho, però nosaltres pensam que no és suficient tot sol. El certificat s’aplica de diferents maneres: a través de la formació, però també mitjançant l’acreditació per experiència laboral. Nosaltres, com a margers, hem hagut d’anar a la conselleria amb fotos, documents i feines fetes per demostrar que tenim aquesta experiència. Però per als joves, el que realment funciona són les escoles-taller, perquè permeten formar-se mentre cobren una petita remuneració. No és realista pensar que algú passarà sis mesos fent una feina tan dura físicament sense ingressos.

Les males pràctiques en obra pública en pedra són bestials”

P.- Què demanau ara al Consell de Mallorca i a les institucions?
R.- Sobretot la reobertura d’escoles de margers, perquè només així s’assegurarà el relleu generacional. Però també demanam una altra cosa molt important: que l’administració utilitzi aquesta nova eina per controlar millor les obres públiques en pedra. A partir d’ara es pot exigir a les empreses que els operaris que facin feines de pedra tenguin la qualificació professional corresponent. Ja no hi ha excuses. Avui dia les males pràctiques en obra pública en pedra són bestials. Ho veus arreu, fins i tot a la Serra de Tramuntana, que és Patrimoni Mundial de la Humanitat. Es fan autèntiques barbaritats perquè no hi ha criteris clars ni control. Ara tot està descrit a la qualificació professional: com ha d’estar feta una paret i quines condicions ha de complir perquè s’aguanti. Si no tens el certificat, t’hauries de formar.

P.- Creu que hi ha voluntat política per aplicar tot això?
R.- Sincerament, no gaire. M’agradaria dir el contrari, però la realitat és que passen les legislatures i governi qui governi, i aquesta maquinària no s’atura. Les grans empreses d’obra pública mouen molts de milions i tenen molta força. Però ara ja no hi ha excusa: les eines hi són, i depèn de l’administració fer-les complir.

P.- Si les escoles no es reobren aviat, es pot perdre una oportunitat històrica?
R.- Totalment. No crec que cap polític vulgui passar a la història com el que va deixar morir un ofici que ha creat un patrimoni mundial. Aquí hi ha un valor cultural molt potent. Reobrir les escoles de margers, vigilar l’obra pública i apostar per la formació és demostrar que hi ha un interès real perquè aquest ofici continuï viu.

P.- Com definiria l’estat actual de l’ofici de marger a Mallorca?
R.- L’ofici no està mort, ni molt manco. De fet, Mallorca és un dels llocs del món on la pedra en sec està més viva. Som una referència internacional: ve gent de tot arreu del Japó, Estats Units, Irlanda… per veure i aprendre la tècnica mallorquina, que és molt diferent d’altres estils. Això és un valor cultural enorme, però sense relleu generacional es pot perdre. Fa poc es va realitzar un taller de construcció de pedra en sec a Deià que va reunir a gent d’arreu del món.

P.- Quin paper juga l’ofici en la conservació del territori i del medi ambient?
R.- És un paper clau. No es pot conservar el patrimoni si l’ofici no està viu. El patrimoni de la Serra de Tramuntana, per exemple, no existeix sense els margers. Si no conserves l’ofici, qui conservarà el patrimoni? Antigament, a cada poble hi havia colles senceres de margers; avui això ja no existeix, però sí que necessitam gent preparada per fer feines complexes i d’una certa envergadura.

P.- Es pot viure dignament de la feina de marger?
R.- Sí, es pot viure dignament, tot i que és una feina molt dura físicament. Amb els anys, el cos ho nota, això és inevitable. Però és una feina molt agradable: deixes feines ben fetes, arregles camins, marges, parets, i contribueixes a conservar el paisatge. Si t’agrada, és un ofici molt complet i gratificant.

P.- Què representa aquest reconeixement després de tants anys de lluita?
R.- Una satisfacció enorme. No només per nosaltres, sinó sobretot pels mestres que ens varen ensenyar: margers vells que ja no hi són i que ho varen viure tot. Aquesta reconeixement també és per ells. Estic segur que estarien orgullosos de veure que el seu ofici, allò que ens varen transmetre, ara té el reconeixement que es mereix.

P.- Què li agradaria que passàs a partir d’ara?
R.- M’agradaria veure gent jove fent bona feina, aprenent dels mestres i disfrutant de l’ofici. I que Mallorca sàpiga treure més profit cultural d’aquest patrimoni extraordinari que tenim. El patrimoni necessita manteniment constant, i aquest reconeixement és una passa més perquè la pedra en sec, i tot el que representa, perduri en el temps.