Llucia Serra: “Els jocs contribueixen a despertar la curiositat dels joves per la nostra cultura i la nostra mitologia”

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992) va estudiar el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de les Illes Balears i el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes a la UAB-UB. És professora de secundària i, en l’àmbit de la recerca, prepara una tesi doctoral i contribueix en la divulgació de la literatura catalana a través de la redacció de pàgines web d’autor per a l’AELC, de ressenyes i d’altres activitats. En acabar el màster, va treballar, durant dos anys, a la Institució Pública Antoni M. Alcover, on va aprofundir en el món de les rondalles mallorquines. La seva experiència l’ha portat a crear, juntament amb Marc Cantallops, un joc de taula basat en aquestes històries populars: “Iràs i no Tornaràs”.

Pregunta.- Com va sorgir la idea de crear un joc de taula basat en les rondalles mallorquines?

Resposta.- A finals del 2021, la que llavors era la gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover, na Cristina Duran, ens va posar en contacte amb n’Àlex Pericàs, que estudiava el Grau de Llengua i Literatura Catalanes i havia fet el prototip d’un joc de taula inspirat en les rondalles per a una assignatura impartida per la doctora Caterina Valriu. Ens va semblar una idea boníssima, tot i que calia afinar-la. N’Àlex no tenia temps per implicar-s’hi, però en Marc i jo volíem dur-lo endavant. Ja feia anys que parlàvem de desenvolupar un projecte junts, i aquest era perfecte perquè ens permetia unir les nostres passions: els jocs, perquè en Marc és desenvolupador de videojocs, i la literatura.

P.- Han treballat dos anys en el projecte. Amb quin equip han comptat i com ha estat el procés de creació del joc?

R.- Per començar, en Marc va redactar el primer esborrany de les regles i de les cartes, i ben aviat vàrem imprimir-ne un primer prototip per provar-lo. N’hem fet moltíssimes partides de prova, que han permès afinar-ne les mecàniques i tota la resta. Durant els primers mesos, també vàrem triar els herois amb l’ajuda de la doctora M. Magdalena Gelabert i vàrem cercar una il·lustradora, que ens ha acompanyat al llarg de tot el procés, n’Aina Llobera. Per acabar, ens faltava un dissenyador gràfic. Ens va costar una mica trobar algú amb experiència en el món dels jocs de taula, però finalment afegírem a l’equip n’Erika Godino. Podem resumir el procés com un camí llarg i transformador en què hem après moltíssim.

P.- Quins aspectes han valorat per fer la selecció dels personatges i les localitzacions?

R.- Això ha requerit molta negociació. Primer, jo anava a l’Aplec de rondalles mallorquines d’En Jordi des Recó i feia buidatge, en una graella, de motius, personatges, penyores, localitzacions. Després, ens ho miràvem tot amb en Marc i discutíem què podia funcionar i què no, sempre partint del que el joc necessitava. Els personatges havien de ser representatius i diversos: herois i heroïnes, de distintes edats i complexió, diferents entre ells, però que funcionessin bé en grup. De fet, a les rondalles ja és ben bé així, hi ha de tot, des de princeses i herois d’origen humil a jaies protagonistes. Per a les localitzacions, vàrem descartar els topònims reals i vàrem prioritzar els més fantàstics i sorprenents. Així, vàrem manllevar noms com Es port de sa Cibolla Blanca o Es Comellar des lleons, mentre que d’altres són inventats, com el Temple del Bon Fat, que remet a la fórmula màgica de les fades de les rondalles. Les localitzacions s’havien d’adaptar al tauler i no havien de ser repetitives: no podíem tenir, per exemple, un serral i un puig, perquè s’assemblaven massa.

Per triar les rondalles que vertebren les partides ens vàrem fixar sobretot en l’experiència de joc, en les emocions que volíem transmetre”

P.- El joc és fidel als temes de les versions originals?

R.- Per triar les rondalles que vertebren les partides, també vàrem valorar l’heterogeneïtat, i ens vàrem fixar sobretot en l’experiència de joc, en les emocions que volíem transmetre. Volíem històries immersives, d’episodis èpics amb un punt d’humor, optimistes i en les quals els herois virtuosos que són premiats per les seves bones accions. Dues de les rondalles que hem incorporat són bastant fidels (“La flor romanial” i “El cavaller de la Dent D’or”) i les altres dues són de collita pròpia. “La revetlla dels gegants” és inventada, té un to llegendari però inclou episodis molt rondallístics, com l’heroi que venç el gegant a través de l’enginy; i la que dona nom al joc, “El castell d’Iràs i no Tornaràs”, que ens hem pres la llicència de transformar de dalt a baix.

P.- Han apostat per unes il·lustracions que modernitzen la imatge de les rondalles. És complicat aconseguir un equilibri entre tradició i modernitat?

R.- Ha costat una mica, però tot l’equip teníem clar que calia fer un esforç per assolir aquest punt d’equilibri. Tenim la sort que hi ha molts exemples d’artistes que han recreat la literatura popular que ens serveixen de referent (hi ha els casos famosíssims de l’univers creat per Disney,o Shrek). A més, na Cristina Duran, historiadora de l’art ens va assessorar en alguns detalls del vestuari dels personatges. Ens reuníem setmanalment i discutíem els detalls: posam barba al jai de sa barraqueta?, feim pèl-roja n’Espardenyeta? Aquesta part va ser molt divertida per a mi, perquè m’era molt nova i perquè és fascinant veure com algú és capaç de donar forma i color a una idea que tens al cap.

P.- D’altra banda, destaquen la cura per les qüestions lingüístiques…

R.- En realitat, fa mal dir-ho, perquè qualsevol filòleg que tengui el joc a les mans hi trobarà errades, que corregirem en futures edicions! Però bé, ens hem esforçat perquè Iràs i no Tornaràs serveixi per motivar la lectura i la conversa en català, i perquè el lèxic fos ric. Encara que el text de les rondalles és bastant breu pel format de la carta, hi hem inclòs expressions habituals del gènere, com ara les fórmules d’inici i de tancament (Això era i no era; I si no són vius, són morts) o expressions com camina, caminaràs. A més, totes les cartes de penyora inclouen una frase feta (he partit del treball de la doctor Bàrbara Sagrera, del magnífic Corpus de fraseologia de les Illes Balears).

Cada heroi té una habilitat única i una virtut que li facilita les tirades de dau que determinen alguns moments de la partida”

P.- El joc inclou elements del rol. Com es fusionen amb les narratives de les rondalles?

R.- Com en els jocs de rol, a Iràs i no Tornaràs els jugadors interpreten un heroi i es converteixen en protagonistes d’una història. Han de cooperar per resoldre diverses proves, fins que completin el darrer capítol de la rondalla. Cada heroi té una habilitat única i una virtut que li facilita les tirades de dau que determinen alguns moments de la partida. Ens va ser fàcil aplicar el sistema de virtuts, les habilitats, perquè a les rondalles mallorquines ja hi ha diferents perfils: herois que resolen els conflictes amb bones paraules i mà esquerra (amb seny) i herois valents que, si cal, fan servir la força bruta (el coratge), o se’n surten d’una situació complicada amb la destresa o l’enginy.

P.- A quin públic va dirigit el joc? Es contempla el seu ús com a material pedagògic per a escoles i instituts?

R.- És per a un públic a partir de dotze anys, perquè requereix bona competència lectora i concentració. Pensam que pot ser un recurs molt útil per al darrer curs de primària o per als primers cursos de secundària, per practicar la comprensió lectora i auditiva i l’expressió oral, i per aproximar-se a les rondalles; o fins i tot a cursos superiors, per treballar altres aspectes del temari. Algunes escoles i instituts ja n’han comprat un lot, i ens agradaria molt que altres centres educatius el valoressin com a possible material pedagògic.

A Manacor les rondalles tenen molta presència, tant a l’àmbit educatiu com al carrer,, però a altres pobles hi ha, encara, molta feina a fer”

P.- Per donar a conèixer el projecte, han estat presents a diverses iniciatives de divulgació cultural. Quina ha estat la resposta del públic? Estan familiaritzats amb aquestes històries tradicionals?

R.- Han respost molt bé, el projecte ha tengut molt bona acollida. Sembla que, a Mallorca, tothom sap què són les rondalles i, en general, en tenen una imatge positiva, una mica vaga. En canvi, no m’atreviria a dir que el públic hi està familiaritzat: normalment els sonen alguns noms, en saben alguna, però molts no han sentit a parlar mai, per exemple, d’en Pere Catorze. També depèn de la zona: a Manacor les rondalles tenen molta presència, tant a l’àmbit educatiu com al carrer, amb iniciatives com el Manacor Encantat, però a altres pobles hi ha, encara, molta feina a fer.

P.- Com valora la gamificació com a eina per apropar el patrimoni cultural a les noves generacions?

R.- L’ús dels jocs a les aules és molt més habitual a primària; a secundària ho perdem una mica, en part perquè els professors tenim menys temps i perquè ens costa trobar productes adaptats a les nostres necessitats. Per això crec que és útil que apareguin iniciatives en català i que posin en valor el nostre patrimoni cultural. Els jocs, si es combinen amb altres recursos i amb l’acompanyament del docent, contribueixen a despertar la curiositat dels joves per la nostra cultura i la nostra mitologia, que és molt rica, apassionant i plena de matisos.

D’aquí a uns mesos comercialitzarem Cerca qui cerca, un joc de memòria de les il·lustracions d’Iràs i no Tornaràs“

P.- Quins són els seus projectes de futur? Es plantegen dur a terme expansions del joc o altres iniciatives relacionades amb la cultura mallorquina?

R.- D’aquí a uns mesos comercialitzarem Cerca qui cerca, un joc de memòria de les il·lustracions d’Iràs i no Tornaràs, amb un petit “bestiari”, en català i en anglès, que explica breument qui són els personatges. Hem començat a planificar una expansió d’Iràs i no Tornaràs, amb tres herois nous i algunes sorpreses que esperam poder-vos contar ben aviat.