Marco Magazzu: “Davant d’un animal amb problemes, la gent sol actuar per instint, però de vegades les bones intencions no són el més encertat”

Marco Magazzu (Roma, 1990) sentia fascinació pel mar des que era petit. Va començar la seva carrera a Itàlia, estudiant Biologia a la Universitat Tor Vergata de Roma, per continuar fent un Màster en Ecologia Aquàtica a la Universitat Queen Mary de Londres. Estava treballant a l’aquari de Londres quan va venir a Mallorca de vacances, i li va agradar tant l’Illa, que va decidir mudar-s’hi. El 2019 va començar com a voluntari a la Fundació Palma Aquarium i des del 2020 exerceix com a biòleg marí i tècnic de la institució.

Pregunta.- Un dels objectius de la Fundació per a la qual treballa és el rescat i la rehabilitació d’animals marins, com tortugues, taurons i cetacis. Quins creu que són els principals perills a què s’enfronta la fauna del mar Mediterrani?

Resposta.- El mar Mediterrani cobreix menys de l’1% de tota la superfície terrestre, però conté entre el 4 i el 18% de totes les espècies marines conegudes al món. Aquest importantíssim ecosistema avui dia s’enfronta a molts desafiaments: la contaminació de fosfats, metalls pesants i aigües residuals és una de les més altes al món. La contaminació de plàstic també representa un problema concret per a aquests animals, que poden ingerir els residus o quedar atrapats entre plàstics i xarxes. D’altra banda, la sobrepesca és un problema per a les espècies amenaçades, així com el trànsit marítim, ja que el Mediterrani és el mar amb major volum de trànsit d’embarcacions al món, fet que pot afectar les espècies marines, causant accidents per col·lisió i alteracions pel soroll, fenomen conegut com a contaminació acústica. El canvi climàtic també afecta les dinàmiques de l’ecosistema de la Mediterrània en una manera que encara és difícil predir. El que sí que sabem és que la conca mediterrània, per la seva situació entre dos continents de caràcters contrastats, i el mar Mediterrani, per les seves peculiaritats tèrmiques i el fet de ser un mar interior, han esdevingut uns dels “punts calents” de la crisi climàtica.

El Mediterrani és el mar amb major volum de trànsit d’embarcacions al món, fet que pot afectar les espècies marines”

P.- Quines espècies de tortugues, taurons i cetacis podem trobar a les nostres aigües?

R.- Al mar Mediterrani es troben 3 de les 7 espècies de tortugues marines que existeixen als mars i oceans. La més abundant és la tortuga babaua (Caretta caretta), que arriba a mesurar uns 150 centímetres. També hi ha 3 subpoblacions que neden en aigües mediterrànies: la població de la Mediterrània oriental, la població de l’Atlàntic occidental i la de l’Atlàntic oriental. La tortuga verda (Chelonias mydas) és la segona tortuga més gran del món i és principalment vegetariana. Sol trobar-se a la Mediterrània oriental. La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la més gran del món, és també la menys comuna a la Mediterrània i sol quedar-se a prop de l’estret de Gibraltar. El mar Mediterrani compta també amb unes 50 espècies de taurons. Les espècies amb les quals treballem més en tema d’avaraments són la canyota (Hexanchus griseus) i la tintorera (Prionace glauca). Existeixen així mateix unes 8 espècies de cetacis que es troben al mar balear, sent més freqüents els dofins mulars (Tursiops truncatus) i dofins llistats (Stenella coeruleoalba). També hi passen grans cetacis com els catxalots (Physeter macrocephalus) i la segona balena més gran del món: el rorqual comú (Baleaenoptera physalus).

Cal deixar l’animal tranquil i a l’ombra, i en el cas de tortugues marines, posar-hi una tovallola mullada sobre la closca”

P.- Són més freqüents els rescats aquesta època de l’any? Els banyistes saben com actuar correctament abans de l’arribada del seu equip?

R.- En el cas de les tortugues marines, durant l’estiu hi sol haver més rescats que la resta de l’any. Això pot ser per diferents factors: hi ha més gent a la mar i, per tant, més ulls que puguin detectar un animal en dificultat; pot ser que, per un tema de corrents, les tortugues s’acostin més a les costes els mesos d’estiu i també que, com que hi ha més gent que gaudeix del mar en totes les seves possibilitats i funcions, les amenaces augmentin. Davant d’un animal amb problemes, la gent sol actuar per instint, però de vegades, les bones intencions no són el més encertat per salvar un animal. Cal implementar les bones pràctiques i per això hi ha protocols d’actuació: el primer que cal fer és avisar al número d’emergència 112 immediatament i no treure-li mai la xarxa ni estirar de caps que surten de la boca. Cal deixar l’animal tranquil i a l’ombra, i en el cas de tortugues marines, posar-hi una tovallola mullada sobre la closca (sense tapar-li el cap ni la cua).

P.- De fet, per informar els navegants sobre què fer en el cas de trobar-se amb un animal en perill, han subscrit un conveni amb diferents clubs nàutics de l’illa…

R.- Sí, tenim una campanya d’èxit amb els clubs nàutics i ports de Mallorca, un projecte que no només serveix per informar els navegants sobre els protocols d’actuació en el cas d’avaraments d’animals marins, sinó també per fomentar la participació de les diferents comunitats involucrades i vinculades amb el mar. Amb ells realitzam accions de divulgació mediambiental i xerrades i esdeveniments adreçats al públic en general. Aquest tipus de col·laboracions juga un paper molt important en la conservació i protecció del medi marí, fomentant sinergies fonamentals a la comunitat per donar a conèixer les meravelles del Mediterrani i, consegüentment, protegir-les.

La conca mediterrània i el mar Mediterrani han esdevingut uns dels punts calents de la crisi climàtica”

P.- A més de dur a terme les tasques de rescat, la Fundació també ha impulsat un projecte per incrementar les poblacions de cavallets de mar a la Mediterrània. Quina és la situació actual d’aquesta espècie i quin canvi s’espera aconseguir amb aquesta iniciativa?

R.- No hi ha prou dades relatives a la tendència de les poblacions de les dues espècies de cavallets de mar del Mediterrani (H. hippocampus; H guttulatus). Tot i això, els usuaris del mar (banyistes, pescadors, bussejadors, etc.) han informat que ja no es veuen animals com abans. Les amenaces com la pèrdua d’hàbitat i la contaminació són els principals problemes per a aquestes espècies emblemàtiques de peixos. L’any passat, gràcies al finançament de la Banca March, la Fundació Palma Aquarium va desenvolupar el projecte “Cavallets de la Mar Balear”, que consisteix en la cria de cavallets del mar en un medi artificial controlat per a la seva posterior introducció al medi marí. Els individus adults que entren al projecte són exemplars víctimes de captura accidental dels pescadors locals. Ells ens avisen i el nostre equip tècnic rescata l’animal i el cuida fins que formi una parella amb un altre individu adult provinent d’una altra captura accidental. Un cop aparellats, comencen a reproduir-se i les cries es cuiden fins a assolir una mida prou gran per ser introduïdes al medi marí.

P.- En aquesta mateixa línia, estan treballant per donar una nova oportunitat als taurons gatvaires…

R.- La cooperació amb les confraries de pescadors ha estat fonamental per a l’execució del projecte de conservació anomenat “Petits Taurons- Acció Stellaris”, que neix d’una aliança de moltes entitats mediambientals de Balears que cooperen per a la cria i la introducció d’aquests petits taurons a les aigües del mar balear. Els pescadors ens avisen quan tenen gatvaires capturats accidentalment. Com en el cas anterior, aquests animals es recuperen i després s’emparellen amb altres individus provinents de captura accidental. Les cries es cuiden en un medi artificial controlat fins que arriben a la mida adequada per introduir-les al mar.

P.- La Fundació ha participat també en diferents estudis en els darrers anys…

R.- Com a centre marí, la Fundació coopera amb moltes entitats de recerca, principalment proveint-los de mostres dels animals; a més, en ser un centre de rescat de fauna marina i en treballar activament en la protecció, conservació i preservació del Mediterrani, estam molt en contacte amb el mar i al llarg dels anys podem veure diferents tendències, com la severa disminució d’albiraments de taurons o que hi hagi més avisos de tortugues ara que fa 10 anys, i aportar aquestes informacions. Palma Aquarium també acull estudiants en pràctiques i a més presta les instal·lacions per dur a terme investigacions.

Els voluntaris són veritablement l’ànima de la Fundació: cadascun posa una mica d’ell mateix en la lluita per a la conservació del medi natural”

P.- Per poder fer moltes d’aquestes tasques, es coordinen amb un equip de voluntaris. Quin paper tenen en la conservació de la biodiversitat marina?

R.- Els voluntaris són veritablement l’ànima de la Fundació. Sense ells no podríem assolir ni la meitat dels diferents projectes que la Fundació Palma Aquarium duu a terme. Els nostres voluntaris ens ajuden a les tasques diàries de cura de tortugues marines, participen en xerrades i tallers mediambientals i donen el seu temps per cobrir fires i esdeveniments al llarg de l’any. Cadascun dels voluntaris posa una mica d’ell mateix en la lluita per a la conservació del medi natural: les seves experiències, les seves idees, els seus valors. Tot i que tenim un grup de més de 40 persones amb perfils molt diferents, tots tenen alguna cosa en comú: l’amor per la natura.

Els humans ens estam despertant cap a una conservació mediambiental cada vegada més gran”

P.- Ja fa 8 anys que es va crear aquesta institució. Com creu que ha evolucionat la conscienciació respecte a la cura del medi marí?

R.- Ha millorat molt, però encara no n’hi ha prou. La veritat és que les darreres dècades s’ha vist un canvi d’actitud que ha estat positiu, però que potser no arriba a temps per poder “arreglar” moltes de les qüestions ambientals imprescindibles per a un futur pròsper a la Terra. Ara ens estam adonant que les emissions i altres impactes humans estan escalfant el planeta de forma negativa i que aquest fet pot afectar tots els ecosistemes i la nostra pròpia salut, perquè depenem que la terra ens doni les provisions necessàries per sostenir la vida. Si la terra es veu sobrepassada per calor, canvis de corrents marins i fenòmens meteorològics adversos, no podrà aportar les provisions per a la totalitat de la població i l’ésser humà tampoc no podrà viure en temperatures tan extremes, sense aportació d’aigua i respirant un aire molt pobre. Aquesta és la cara dràstica i real del problema. La cara amable demostra que els humans ens estam despertant cap a una conservació mediambiental cada vegada més gran i cap a una preocupació palpable que hem de tenir cura del planeta. Les escoles, a més, imparteixen matèria mediambiental des d’una edat primerenca i les generacions futures en són més conscients que els adults. A un altre nivell, els governs, forçats per l’opinió pública, també estan legislant normatives i lleis que exigeixen més conscienciació.

P.- Quins són els propers projectes de la Fundació?

R.- De moment donarem continuïtat als projectes que tenim actualment, si bé volem indagar encara més en la reproducció d’espècies vulnerables per reforçar poblacions naturals. També estem treballant per anar millorant i adequant les instal·lacions per als projectes que duem a terme. Som de la filosofia que cal créixer a poc a poc i amb fonament. En 8 anys hem expandit la nostra feina a moltes altres àrees i hem augmentat en personal tècnic i voluntaris; també hem iniciat projectes socials, conjuntant-los amb el medi ambient, i està donant bons resultats, per la qual cosa potser és una via a explorar els anys següents. Realment som un equip de servei a la comunitat i volem seguir en aquesta línia.