La Política Agrícola Comuna 2023 a Mallorca conclou amb un increment del 19% de finançament
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha fet balanç aquest matí de la campanya de la Política Agrícola Comuna (PAC) 2023 a Mallorca, una campanya que ha conclòs amb un increment del finançament del 18,93 % respecte de l’any 2022. «Cal recordar que aquesta passada campanya de 2023 era la primera de la PAC que reconeixia la regió insular, la qual cosa ha comportat que les Illes Balears han rebut un 22,73 % més de finançament que l’any 2022», ha subratllat Simonet. Això s’explica perquè a Mallorca els drets existents en l’anterior període de la PAC es repartien entre diverses regions anteriors, i en l’actualitat tots estan concentrats en la nova regió insular. De aquesta manera, si el valor mitjà del dret per hectàrea en el període de la PAC anterior era de 122,83 euros, en aquesta PAC 2023 ha estat de 149,93 euros. «Cal no oblidar que aquest import mitjà anirà augmentant progressivament en les campanyes de 2024 a 2027, fins a arribar a la convergència plena acordada en 188,87 euros».
Juntament amb el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, i el gerent del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), Joan Coll, el conseller ha explicat que els agricultors i ramaders de Mallorca han rebut 26.842.842,23 euros en ajuts, en comparació dels 22.571.223,06 euros de 2022. «Hi ha hagut sobretot un increment molt important en les ajudes associades ramaderes», ha afegit el conseller Simonet. Per exemple, l’ajuda per cap de bestiar ha passat de 20,67 euros a 23,41 euros. A aquest import, a més, cal sumar-hi la quantitat de 20,44 euros per al bestiar que aprofita les pastures de la resta dels cultius hortofructícoles o els guarets de cereal. En aquest sentit, cal recordar que a les Illes Balears hi ha 26.411 caps de bestiar oví i caprí, que han rebut fins a 43,88 euros d’ajuda.
A més, mentre que amb la PAC anterior els ramaders de boví de llet rebien 147 euros per vaca, i se’n reduïa l’import a partir de les 75 vaques, enguany han rebut 204,45 euros per vaca i, a més, no se’ls ha aplicat aquesta regressió. Quant a l’ajuda associada per a la producció sostenible de llet d’ovella i cabra (ajuda a l’oví i caprí de llet), l’import per cap de bestiar s’ha duplicat respecte de la campanya anterior: s’ha passat de rebre una ajuda d’11 euros per animal a 24,12 euros per animal.
En detall, a Mallorca s’han resolt 14.949 expedients. La convocatòria amb major finançament ha estat l’ajuda bàsica a la renda de sostenibilitat, amb un import total de 13.214.412,96 euros i 4.114 beneficiaris. La següent línia amb major importància ha estat l’ajuda complementària redistributiva, amb 3.152.321,31 euros i 4.107 expedients tramitats. En aquest sentit, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha volgut incidir en el fet que «aquesta ajuda tracta d’afavorir sobretot les petites i mitjanes explotacions amb un import que s’afegeix a l’ajuda bàsica a la renda per a la sostenibilitat».
D’altra banda, pel que fa a l’ajut per als ramaders extensius i semiextensius d’oví i caprí de carn, hi ha hagut 1.196 beneficiaris, amb un import total de 2.951.142,57 euros.
Quant als ecorègims, la línia de rotació de cultius amb espècies millorants ha comptat amb un finançament final de 2.195.097,26 euros i 1.684 expedients resolts. L’ajuda per a la coberta vegetal espontània o sembrada (1.626.909,82 euros i 919 beneficiaris) o la de pasturatge extensiu (amb 903.141,89 euros i 896 expedients tramitats) han estat les més importants. En aquest punt, el director general Fernando Fernández ha volgut destacar que «aquesta convocatòria dels ecorègims és voluntària per als agricultors i ramaders. Té com a objectiu introduir pràctiques agràries que redunden en un benefici en termes d’adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, totes les hectàrees incloses a les explotacions poden acollir-se a aquestes ajudes». Així, a aquesta primera campanya de la PAC, s’hi ha acollit el 65 % de les hectàrees declarades, la qual cosa indica que si els agricultors i ramaders van a poc a poc introduint aquestes pràctiques en les seves explotacions, el finançament anirà augmentant.
«En aquest sentit, és molt necessari recordar que els imports d’ajuda pels ecorègims són més d’un 50 % superiors als que es reben en qualsevol altra regió d’Espanya. Un exemple el trobam en el fet que mentre que un agricultor de la Península que sol·licita l’ajut per l’ecoesquema de rotació de cultiu rep 47,67 euros per hectàrea, l’agricultor de les Illes Balears en rep 75,67», ha explicat Fernández.
Cal recordar que les sol·licituds d’ajudes de la PAC 2023 es varen presentar entre l’1 de març i el 15 de juny de 2023, i es van començar a abonar entre 16 d’octubre i el 30 de novembre com a bestreta, i entre l’1 de desembre de 2023 i el 30 de juny de 2024 el pagament del saldo. Les Illes Balears han estat la comunitat autònoma d’Espanya amb millor percentatge de pagament d’ajudes als agricultors i ramaders. «Hem aconseguit avançar tres setmanes el termini de pagament. Vàrem dir que un objectiu prioritari d’aquesta legislatura era resoldre com més aviat millor totes les convocatòries, i estam complint aquest objectiu», ha afirmat el conseller.
En total, la PAC 2023 ha reportat als agricultors i ramaders de les Illes Balears un total de 34.381.690,41 euros, un 22,73 % més que el 2022, amb un finançament de 28.013.625,02 euros.
Previsions PAC 2024
Durant la roda de premsa, també s’ha fet un avanç inicial de la convocatòria de les ajudes de la campanya de la Política Agrícola Comuna (PAC) 2024, que va començar el passat mes de febrer i que ha mantingut obert el termini de presentació de sol·licituds fins al dia 15 de juny.
Cal recordar que es tracta de la segona campanya de la PAC del nou període, 2023-2027, que reconeix les característiques especials de la producció agrària i ramadera de les Illes Balears i compensa els sobrecosts de la insularitat que el sector primari suporta.
Segons ha explicat Joan Coll, gerent del FOGAIBA, hi ha 4.804 sol·licitants que han presentat 18.557 sol·licituds d’ajudes directes a les Illes Balears. La línia que tingut un major percentatge d’increment en el nombre d’expedients presentats ha estat l’ajuda associada a l’oví i caprí sense pastures, amb 593 sol·licituds (un 47,51 % més que a la campanya de 2023). L’ajuda associada del Pla Proteic també ha tingut un increment notable, del 22,22 %, amb 286 expedients.
De nou, les línies més sol·licitades són l’ajuda bàsica a la renda i la complementària redistributiva.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha volgut recordar que «per a aquesta campanya de 2024, a causa del factor de convergència que s’aplicarà fins al 2027, ens correspondran dos milions més».
Ajuts agroambientals
D’altra banda, el conseller Simonet també ha volgut fer balanç dels resultats de les ajudes agroambientals, que estan incloses dins el Programa de Desenvolupament Rural (PDR), cofinançat entre el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Govern.
En detall, a Mallorca hi ha hagut 1.114 beneficiaris de les diverses ajudes agroambientals, amb un import total de 5.008.054,66 euros, la qual cosa representa un increment del 58,2 % respecte de 2022, any en el qual es varen abonar 3.165.294,39 euros.
La línia amb més expedients tramitats ha estat la del foment de l’agricultura ecològica, amb 420 beneficiaris i un import total de 2.026.974 euros. En l’ajuda al foment de la producció integrada, s’han resolt 257 expedients de manera favorable, amb un import total d’1.155.999,79 euros. L’ajut per la protecció de les varietats en risc d’erosió genètica, amb 158 beneficiaris i 875.310,63 euros, i la línia per al foment de les races autòctones, amb 140 expedients i 494.552,15 euros, han estat també de les més sol·licitades.
Cal recordar que aquestes sol·licituds del 2023 s’han resolt per a cinc anys, i ara només caldrà presentar, any rere any, la sol·licitud de pagament. A més, l’any 2024 es va obrir la convocatòria de Benestar Animal, de la qual s’han rebut 65 sol·licituds en total a les Illes Balears.
L’ajuda agroambiental destinada al pagament compensatori per a zones amb limitacions específiques (PCES) ha estat també molt important a Mallorca, que ha tingut aquest 2023 un total de 748 beneficiaris en comparació dels 694 de 2022. En total, s’han abonat 2.072.460,43 euros en comparació dels 1.620.708,2 euros de 2022.