Margalida Montserrat: “Veim una degradació progressiva de la qualitat de les aigües de bany”

Margalida Montserrat és investigadora de l’Informe Mar Balear i participa en l’anàlisi de l’estat i l’evolució de les platges de les Illes Balears. La seva feina se centra en l’estudi de la qualitat de les aigües de bany, la pressió humana i nàutica sobre el litoral i les implicacions que aquests factors tenen sobre els ecosistemes costaners. En el marc de l’Informe Mar Balear 2026, ha contribuït al nou capítol Platges, que posa el focus en l’augment de les incidències per contaminació fecal, la saturació de les zones de bany i la necessitat de millorar el seguiment i la gestió del litoral balear a partir de dades sòlides i continuades.

Pregunta.- Quin és el missatge principal que voldríeu que la ciutadania entengués amb aquest informe?
Resposta.- El que ens ha cridat més l’atenció, especialment en aquest capítol, és la qualitat de les aigües de bany. El que mostram amb les dades és que hi ha una degradació progressiva de la qualitat al llarg dels anys i, sobretot, un augment molt important del nombre d’incidències per contaminació fecal. Només entre el 2024 i el 2025 aquestes incidències s’han duplicat, i això és un indicador clar que alguna cosa no està funcionant bé.

P.- Quan parlau d’aquesta degradació progressiva de la qualitat de l’aigua, a què vos referiu exactament?
R.- Ens referim al fet que cada vegada hi ha més episodis en què la qualitat de l’aigua no compleix els estàndards òptims. No és necessàriament un empitjorament sobtat, sinó una tendència que es va consolidant amb el temps, amb més incidències, més recomanacions de no bany i més prohibicions puntuals.

P.- A l’informe també parlau d’un empitjorament progressiu de les platges. Què vol dir exactament aquest empitjorament?
R.- Potser no parlaríem tant d’un empitjorament directe, sinó d’una pressió cada vegada més gran. Les Illes Balears tenen en el litoral, i especialment en les platges, un dels seus principals recursos turístics. Durant la temporada estiva s’hi concentra una quantitat molt elevada de gent, però aquesta pressió no sempre està monitorada ni gestionada adequadament.

P.- Aquesta manca de seguiment és generalitzada a totes les Illes?
R.- Sí. Actualment, només a Menorca es fa un seguiment sistemàtic tant del nombre de persones que freqüenten les platges com del nombre d’embarcacions que hi fondegen. A la resta d’illes no tenim aquestes dades, i això limita molt la capacitat de gestió.

P.- Per què és tan important disposar d’aquestes dades?
R.- Perquè ens permetrien veure com evoluciona realment la pressió humana i nàutica al llarg del temps. Sense aquesta informació no podem estudiar si l’augment d’usuaris o d’embarcacions té conseqüències sobre el medi marí o sobre les mateixes platges, que són sistemes molt fràgils i amb una superfície relativament petita.

P.- Què ens diuen les dades que sí que tenim de Menorca?
R.- A Menorca disposem de dades des de fa anys. A partir del 2012 es comença a fer aquest seguiment de manera més o menys contínua fins a l’actualitat. El que veim és que el nombre d’usuaris a les platges ha anat augmentant progressivament i que, en molts casos, la capacitat de càrrega de les platges se supera de manera habitual.

P.- Quan parlau de capacitat de càrrega, a què vos referiu exactament?
R.- La capacitat de càrrega fa referència al nombre d’usuaris que una platja pot suportar sense que això generi impactes negatius, tant a nivell ambiental com social. El 100 % seria el límit òptim. El que veim és que des de pràcticament el 2010 moltes platges superen aquest límit.

P.- Això passa també amb les embarcacions?
R.- Sí. En el cas de les embarcacions, les dades mostren un augment molt important del nombre de barques fondejades a les platges estudiades entre el 2010 i el 2023, que és l’últim any que podem comparar. A partir del 2024 canvia la metodologia i això fa que ja no puguem fer comparacions directes entre anys.

P.- Una de les dades que més impacta és que les incidències per contaminació fecal s’han duplicat en només un any. A què s’atribueix aquest augment tan brusc?
R.- Aquest augment pot tenir diferents causes. Una de les principals és l’arribada a la mar d’aigües mal depurades o directament sense depurar. També pot estar relacionat amb problemes al clavegueram, com canonades en mal estat, o amb estacions depuradores que no funcionen correctament o que estan saturades.

P.- Per què aquest tipus de contaminació és especialment preocupant?
R.- Perquè és contaminació d’origen fecal i comporta riscos directes per a la salut de les persones. El fet que aquestes incidències s’hagin duplicat indica que hi ha problemes estructurals en el tractament de les aigües residuals.

P.- Les platges urbanes solen tenir pitjors resultats de qualitat de l’aigua. Per què passa això?
R.- Les platges urbanes concentren molta pressió humana. Tot i que en els darrers anys les embarcacions tendeixen a preferir platges més verges, les platges urbanes són les que han concentrat el major nombre d’usuaris, especialment el 2023 i el 2024. Aquesta pressió, sumada a la proximitat als nuclis urbans i als possibles abocaments, fa que tenguin sistemàticament una qualitat de l’aigua més baixa.

P.- El fet que els mostrejos només es facin durant l’estiu pot estar amagant un problema encara més greu?
R.- Sí. El seguiment es fa principalment per evitar que els banyistes tenguin contacte amb aigües que no compleixen els criteris sanitaris durant la temporada de bany. Però això vol dir que només sabem què passa a l’estiu. No sabem quina és la qualitat de l’aigua durant l’hivern, tot i que també hi pot haver incidències.

P.- Quins riscos pot tenir banyar-se en aigües contaminades?
R.- Pot provocar infeccions gastrointestinals, infeccions oculars, erupcions cutànies o altres problemes de salut, com ara hepatitis. Per això és tan important identificar les fonts de contaminació i eliminar-les o, com a mínim, reduir-les.

P.- Hi ha municipis que acumulen incidències any rere any. Què diu això sobre la gestió local?
R.- Diu que la gestió local és clau. Sovint són municipis situats a primera línia de mar com Sóller o Calvià, on cal revisar si hi ha problemes al clavegueram, si les estacions depuradores compleixen els requisits o si estan saturades. També pot haver-hi mancances de manteniment de les infraestructures.

P.- Moltes platges superen la seva capacitat de càrrega. Quines conseqüències té això a nivell social?
R.- A nivell social genera malestar entre els usuaris. Quan una platja ofereix menys de 5 metres quadrats per persona, es considera una superfície insuficient. Això provoca una sensació de saturació i fa que l’experiència de gaudir de la platja ja no sigui agradable.

P.- I a nivell ambiental?
R.- A nivell ambiental, aquesta sobrecàrrega pot tenir múltiples impactes. Un exemple clar és l’augment del nombre d’embarcacions, que pot afectar directament els fons marins, especialment les praderies de posidònia, però també altres hàbitats.

P.- L’augment d’embarcacions que s’ha registrat els darrers anys és sostenible?
R.- Per saber-ho amb certesa caldrien estudis específics que determinin quin és el punt d’equilibri. El que sí sabem és que un nombre excessiu d’embarcacions augmenta el risc d’incidències, com ara ancoratges il·legals, superació dels límits de velocitat i problemes de seguretat tant per als banyistes com per als navegants.

P.- Quin impacte tenen les àncores sobre el fons marí?
R.- S’han observat sobretot efectes molt clars sobre les praderies de posidònia, però també poden afectar altres fanerògames i organismes. En zones rocoses, si hi ha algues o fauna adherida, l’impacte és una destrucció directa de l’hàbitat.

P.- Quines són les principals mancances de gestió que posa en evidència l’informe?
R.- La principal és la manca de dades. És imprescindible ampliar els monitoratges que només es fan a Menorca a la resta de les illes i mantenir una metodologia constant al llarg dels anys per poder comparar resultats entre illes i entre períodes diferents.

P.- També en el cas de la qualitat de l’aigua?
R.- Exacte. Seria molt important fer un seguiment de la qualitat de les aigües de bany durant tot l’any, no només a l’estiu, i analitzar si la sobrefreqüentació d’aquestes zones té un impacte directe sobre aquesta qualitat.

P.- Creus que falta coordinació entre administracions?
R.- La legislació és molt complexa i sovint costa veure totes les connexions. A la natura tot està relacionat, però a nivell administratiu no sempre passa el mateix. La qualitat de l’aigua, l’estat del clavegueram i el funcionament de les depuradores estan totalment connectats, i qualsevol fallada pot tenir conseqüències.

P.- Hi ha exemples de bona gestió que puguin servir de model?
R.- Menorca és un bon exemple. Disposen d’informadors a les platges, fan enquestes als usuaris i duen a terme monitoratges constants del nombre de persones i d’embarcacions. És una feina de molts anys i molt valuosa, i seria molt positiu veure-la aplicada a la resta de les illes.

P.- Si no s’actua, com poden ser les platges i la costa d’aquí a deu o quinze anys?
R.- És difícil de predir, però estam en un context de canvi climàtic i de sobrefreqüentació creixent. Si no tenim dades reals i no prenem mesures a temps, correm el risc d’arribar massa tard.

P.- Quin paper tenen els turistes i la població resident?
R.- Tothom hi té responsabilitat. Des de les bones pràctiques individuals, com no malgastar aigua o no abocar productes inadequats, fins a la gestió de les infraestructures. A tothom li agrada gaudir de les platges, però quan la sobrecàrrega és constant, l’experiència empitjora.

P.- Quin és el principal buit de coneixement que us preocupa com a investigadores?
R.- Sobretot el desconeixement sobre la qualitat real de l’aigua i sobre quines zones concentren més pressió d’usuaris i d’embarcacions. És un tema que genera cada vegada més preocupació, perquè ningú vol banyar-se en aigües amb poca renovació o potencialment contaminades. Tenir informació clara i dades fiables és essencial per protegir la costa i la salut de tothom.