Margalida Seguí: “Treballam per fer sentir la veu dels joves agricultors davant les institucions”

Margalida Seguí, junatment amb el seu germà s’ocupa de la gestió de la finca de Son Jover, en la que es produeix formatge ecològic de cabra i ovella, a més és la representant de les Illes Balears del grup de joves cooperativistes, que transmet les problemàtiques i preocupacions dels joves agricultors a les entitats públiques.

Pregunta.- Com vas començar a dedicar-te al món de la ramaderia?

Resposta.- El meu pare tenia l’empresa i en un moment que ell estava passant per una mala època personal va coincidir que jo feia feina en un lloc en el qual no em sentia prou valorada, llavors des del 2019 juntament amb el meu germà ens va proposar agafar la finca i així vaig començar. 

P.- Produïu formatge de cabra i d’ovella. Quines diferències principals hi ha pel que fa al rendiment?

R.- Depèn molt de l’animal, de la raça i de les condicions en què viu. Nosaltres fem producció ecològica amb races autòctones, i això fa que el rendiment sigui més baix que el d’una indústria. Una cabra pot fer entre 3 i 4 litres al dia, i una ovella pot fer aproximadament un litre diari. La lactació és d’entre 9 i 10 mesos, després descansen.

P.- Com elaboreu els vostres formatges?

R.- De manera artesanal, sense industrialitzar. Treballem amb llet crua i sense conservants. El resultat és un producte amb més qualitat i caràcter propi. No anam al màxim rendiment de productivitat sinó de qualitat, sempre hem volgut mantenir el formatge que feien els nostres padrins.

P.- Formes part del grup de joves cooperativistes, quina és la vostra feina?

R.- Cada comunitat autònoma té un representant i jo soc la representant de les Balears, la nostra feina és transmetre tant al sector com a les entitats públiques  les problemàtiques diàries dels joves que es volen incorporar al sector, especialment perquè els projectes inicials tenen moltes dificultats i menys recursos que empreses grans. La setmana passada vàrem estar reunits amb el ministre i un equip tècnic de quatre enginyers agrònoms del ministeri per donar solució i formalitzar a les problemàtiques.

P.- Quin balanç fas de la feina feta fins ara?

R.- Hem aconseguit que es reconegui la figura dels joves cooperativistes i que es puguin incloure en convocatòries públiques. En cooperativisme és difícil tenir el 50% del capital, i això ens deixava fora d’ajudes per a joves o dones. Hem treballat perquè això canviï, i el ministre ens ho va prometre. Som un grup de treball jove i fins ara hem fet feina de forma interna i de conèixer-nos, ara estem fent sobretot comunicació externa i tenim reunions amb el Ministeri que esperem que donin fruits. 

Cal augmentar el volum d’activitat per ser rendible”

P.- Quins són els reptes principals del sector ara mateix?

R.- Augmentar el volum d’activitat perquè sigui rendible i permeti viure’n. Sense això és molt difícil sobreviure, això depèn del suport institucional i de l’aposta pel sector professional.

P.- Veus relleu generacional suficientment fort en el sector?

R.- No. És un problema general a tot l’Estat. Estem molt lligats al territori i això ho fa encara més difícil. S’estan buscant noves fórmules per facilitar la incorporació dels joves, però si no es resol, en 10 o 20 anys tindrem explotacions més grans i un model molt diferent.

P.- Com es podria incentivar aquesta incorporació?

R.- Cal treballar-hi des de les institucions, perquè el sector primari és sempre a la cua, i no s’entenen la seva importància, no estic diguent que s’invertesqui més, sinó que es faci de forma correcta i es doni protagonisme al productor i al professional. Mallorca és una zona complicada i s’ha d’escoltar a tothom, però no ens em d’oblidar que el sector primari és essencial i hi ha gent que viu d’això.

M’he sentit discriminada per ser dona i jove”

P.- T’has sentit mai discriminada com a dona en aquest món?

R.- Sí, per ser dona i per ser jove. De vegades més per ser jove. La meva família sempre m’ha donat suport i no he estat ni més ni menys que el meu germà, però en el sector es nota una falta d’acceptació quan fas les coses de manera diferent del que sempre s’ha fet. 

P.- Com es pot potenciar que hi hagi més dones al sector?

R.- És necessari treballar-ho en tots els àmbits. Ja és difícil ser dona, i encara més dedicar-se a l’agricultura o a la ramaderia, on sovint has de renunciar a vida personal o familiar. A mí personalment m’ha anat bé perquè sempre he tengut ajuda però no tothom té les mateixes facilitats. Cal acompanyament i reconeixement.

P.- Quins són els vostres objectius de futur?
R. Volem mantenir la nostra essència: producció ecològica i extensiva. L’objectiu és ser rendible i ampliar la producció dins les nostres possibilitats. També volem crear sinergies amb altres companyies, fer visites, compartir experiències… Ens agradaria crear una empresa que ajudi a donar activitat al sector.