Marina Aguilera (Vuelo Alto): “La relació entre un falconer i una au és un vincle basat en la confiança”

Marina Aguilera és falconera i fundadora de Vuelo Alto, un projecte ubicat a Algaida que combina la falconeria amb l’educació ambiental, les intervencions assistides amb aus rapinyaires i el control ecològic de fauna. Després de més de quinze anys dedicada a aquest ofici, ha impulsat una iniciativa pionera a Mallorca que també inclou un santuari per acollir aus que, per diferents motius, no poden tornar al medi natural.

P.- Com va néixer Vuelo Alto i com vau decidir unir la falconeria amb el treball amb les persones?

R.- Fa uns quinze anys que em dedico a la falconeria. Tot va començar amb la meva primera au, la Silvana, que encara avui continua amb mi. Durant molt de temps vaig practicar la falconeria de manera particular i, paral·lelament, vaig començar a formar-me i a treballar en el control de fauna. L’any 2019 vaig decidir convertir tota aquella experiència en un projecte propi: Vuelo Alto.

La idea inicial era desenvolupar activitats educatives i visitar escoles per apropar les aus rapinyaires als infants. Però al cap de pocs mesos va arribar la pandèmia i vam haver de replantejar completament el projecte. Aquell temps, però, ens va servir per investigar. Juntament amb una psicòloga vam començar a estudiar com podíem incorporar les aus rapinyaires dins processos terapèutics i vam aprofitar aquells mesos per crear una metodologia pròpia.

Quan es van acabar les restriccions vam començar a treballar amb infants, adults i diferents perfils de pacients. Més endavant també vam reprendre la part educativa amb escoles i campus d’estiu. Avui aquestes dues línies conviuen dins el projecte. Encara que estiguem fent una activitat educativa, sempre tenim eines per acompanyar emocionalment les persones si la situació ho demana.

P.- Com ha evolucionat el projecte des dels seus inicis?

R.- Des de fa tres anys estem instal·lats a una finca d’Algaida, on hem anat construint unes instal·lacions molt més grans que ens han permès continuar creixent. Encara hi ha feina per fer, però el projecte ha anat prenent forma de manera molt natural.

Actualment treballem sobre tres grans pilars. El primer és el control ecològic de fauna; el segon és tota la part educativa i les intervencions assistides amb aus rapinyaires dirigides a les persones; i el tercer és el santuari que hem creat aquest any.

La necessitat del santuari va sorgir perquè cada vegada ens arribaven més animals que necessitaven ajuda: aus amb lesions irreversibles, exemplars que no podien tornar a volar o animals que havien estat en mans de persones que no els mantenien adequadament. Durant molt de temps les anava acollint de manera particular, però va arribar un moment que era necessari crear una associació sense ànim de lucre per donar una resposta estable a aquesta realitat.

P.- Quina relació s’estableix entre un falconer i una au rapinyaire?

R.- Per mi és una relació molt especial. Sempre dic que és gairebé màgica perquè es crea un vincle molt profund basat en la confiança. Les aus rapinyaires són animals depredadors, salvatges i molt independents. Saben perfectament què representa una amenaça i què no, i per això tot el procés d’entrenament s’ha de construir des del respecte, el reforç positiu i la paciència.

Quan una au vola en llibertat podria marxar en qualsevol moment. El fet que decideixi tornar a tu és una demostració absoluta de confiança. Aquesta és la part més emocionant de la falconeria: saber que un animal que és completament lliure tria tornar perquè ha establert aquest vincle amb tu.

En el meu cas, la Silvana fa més de quinze anys que és al meu costat i la considero part de la meva família. És una connexió molt difícil d’explicar amb paraules, però qualsevol falconer que treballi des del respecte sap perfectament de què estic parlant.

P.- Sou pioners a combinar les intervencions assistides amb aus rapinyaires. Quins beneficis observeu en les persones que hi participen?

R.- Els beneficis depenen molt de cada persona i dels objectius que es treballen. No és el mateix acompanyar un procés de creixement personal que intervenir amb persones que pateixen depressió, neurodivergències o discapacitat intel·lectual. Cada cas és diferent i l’enfocament també ho és.

Les aus no fan cap paper ni actuen d’una manera determinada durant les sessions. Nosaltres només els demanam que siguin elles mateixes. Qui dirigeix el procés és la psicòloga, que planteja les dinàmiques, formula les preguntes i acompanya la persona mentre interactua amb els animals.

Amb els anys hem observat que cada espècie desperta aspectes diferents. Les aus nocturnes, per exemple, faciliten molt la connexió amb la part més íntima de la persona, amb records de la infància o emocions molt profundes. En canvi, les àguiles solen ajudar a treballar l’empoderament, la força interior, la resiliència i la capacitat de superar situacions difícils. A poc a poc hem anat descobrint aquestes connexions i avui formen part de la nostra metodologia de treball.

P.- Heu treballat amb infants, persones amb diversitat funcional i gent gran. Hi ha alguna experiència que us hagi marcat especialment durant aquests anys?

R.- N’hi ha moltes, però hi ha situacions que encara avui ens continuen sorprenent. També ens passa amb els cavalls, perquè la psicòloga amb qui treball també fa intervencions assistides amb equins. El més impactant és veure com, en determinats moments, els animals reaccionen davant una persona d’una manera que mai no havien fet abans.

Record especialment una sessió amb un falcó que sempre havia estat molt esquerp. És un animal que habitualment no es deixa tocar i amb el qual mantenim una relació basada en el respecte del seu espai. Durant aquella sessió, el pacient parlava d’una manca d’afecte que havia viscut al llarg de la seva vida. Sense que ningú li digués res, va començar a acariciar el falcó, i l’animal no només ho va acceptar sinó que es mostrava completament tranquil, fins i tot semblava correspondre aquell gest.

Són moments que et fan pensar molt. Els animals tenen una gran capacitat per percebre les emocions de les persones i, d’alguna manera, també participen del procés terapèutic. És difícil explicar-ho científicament, però són experiències que vivim i que ens continuen sorprenent.

P.- També oferiu serveis de control ecològic de fauna. Com funciona aquesta feina?

R.- El control de fauna amb falconeria és probablement el sistema més natural i ecològic que existeix perquè aprofita el comportament propi dels rapinyaires. Quan una au estableix un territori, la resta d’animals el perceben com una zona de risc i modifiquen el seu comportament de manera completament natural.

Si, per exemple, hi ha una concentració molt elevada de coloms en una zona urbana, la simple presència d’un falcó fa que aquests animals deixin de sentir-se segurs i es desplacin cap a altres indrets. No es tracta d’eliminar-los massivament, sinó de restablir un equilibri dins l’ecosistema.

Per això és un sistema molt més respectuós amb el medi ambient que altres mètodes basats en captures o sacrificis. De fet, és un servei que fa anys que s’utilitza en aeroports de tot el món. Jo mateixa m’encarrego del control de fauna de l’aeroport de Son Bonet i és una feina que es desenvolupa diàriament per reduir el risc de col·lisions entre les aus i les aeronaus.

P.- Creieu que encara hi ha molt desconeixement sobre què és realment la falconeria?

R.- Sí, perquè molta gent només coneix la imatge més espectacular o cinematogràfica de la falconeria. Sovint s’associa als espectacles o a les exhibicions, però aquesta és només una petita part i, des del meu punt de vista, ni tan sols representa l’essència d’aquesta disciplina.

La falconeria consisteix a criar, entrenar i volar les aus respectant completament la seva naturalesa. La caça forma part del comportament natural dels rapinyaires i privar-los de desenvolupar aquests instints és convertir-los en una mascota, quan en realitat continuen sent animals salvatges.

Moltes de les aus que avui acollim al santuari provenen precisament de persones que les van adquirir perquè havien vist imatges a les xarxes socials i pensaven que seria com tenir un gos o un gat. Però una au rapinyaire necessita coneixements molt específics sobre etologia, entrenament i benestar. No és un animal domèstic.

P.- Sou molt crítics amb els espectacles tradicionals de falconeria. Per què?

R.- Perquè nosaltres no entenem la falconeria com un espectacle. Quan la gent visita el centre no ve a veure una exhibició preparada perquè l’au faci exactament allò que nosaltres volem, sinó que acompanya l’animal durant el seu vol i observa el seu comportament natural.

Tenim un camp de vol de més de trenta mil metres quadrats i allà les aus decideixen què volen fer. Si un falcó vol enlairar-se centenars de metres o quedar-se una estona damunt un arbre, ho fa. Nosaltres simplement l’acompanyem i respectem les seves decisions.

Quan les persones viuen aquesta experiència entenen què és realment la falconeria. Descobreixen que darrere de cada vol hi ha anys de feina, respecte, confiança i una relació molt profunda entre l’au i el falconer. Aquest és el missatge que volem transmetre: que les aus rapinyaires no hi són per entretenir-nos, sinó perquè aprenguem a entendre-les i a respectar-les.