Ara llegint
Marta Hierro: “El documental sobre Dorothea Bate va més enllà d’altres gèneres que tracten els temes científics i mediambientals”

Marta Hierro: “El documental sobre Dorothea Bate va més enllà d’altres gèneres que tracten els temes científics i mediambientals”

Marta Hierro (Cáceres, 1975) és una periodista especialitzada en creació audiovisual, tant en el desenvolupament de documentals com en programes de televisió i vídeo divulgatiu. Directora i guionista de nombroses documentals, molts dels seus treballs han estat premiats a nivell nacional i internacional. En els darrers anys, i juntament amb Núria Abad, ha centrat part de la seva producció en la figura de Dorothea Bate, mostrant quina ha estat l’aportació d’aquesta paleontòloga a les Illes Balears, a través d’un documental i una minisèrie.

Pregunta.- Com va decidir investigar sobre Dorothea Bate? Quines varen ser les seves principals motivacions?

Resposta.- El Consell de Mallorca va editar una sèrie de còmics sobre dones importants a la història de l’illa. Un d’ells estava dedicat a Dorothea Bate. A la nostra productora, MOM Works, tenim com un dels nostres objectius donar visibilitat a figures històriques de dones, a través del documental. La figura de Dorothea ens va fascinar i vàrem decidir tot d’una que havíem de fer un documental sobre ella.

P.- Com ajuda el gènere documental a poder abordar en profunditat temes científics i mediambientals?

R.- El documental va més enllà d’altres gèneres que tracten els temes científics i mediambientals: ofereix un espai i un temps més ample per tractar els temes en profunditat, per aportar un punt de vista i per afegir-hi lírica. No veig la ciència com a un espai sense emotivitat, sinó tot el contrari. Poder tractar aquests temes amb la càrrega emocional pròpia dels éssers humans em sembla necessari per abordar una part de la realitat que, sovint, desapareix del discurs presumptament objectiu d’altres gèneres.

P.-  Dorothea Bate va situar a les Balears en el mapa científic internacional. Després d’investigar la seva trajectòria, què és el que més li ha sorprès de la seva figura i quines considera que han estat les seves aportacions més rellevants?

R.- El que més sorprèn de la seva personalitat és la capacitat per sobrepassar els obstacles i la passió pel que feia: Dorothea es frustrava amb facilitat i s’emprenyava quan les coses no sortien com volia, però també esclatava d’eufòria al mínim indici de troballa. Tenim la sort de conèixer els seus pensaments perquè els seus diaris científics es conserven en el Museu d’Història Natural de Londres, i els vàrem digitalitzar. Les seves aportacions científiques més rellevants tenen a veure amb la teoria de l’evolució de les espècies a les illes. Va recórrer el Mediterrani i va confirmar que a les Illes alguns animals grans tornen petits i els petits tornen grans.

P.- Què va suposar en el seu moment la seva troballa del Myotragus Balearicus?

R.- Va ser una troballa molt important fora de les Illes Balears, perquè incidia en la teoria de l’evolució a les illes. Encara continua sent un misteri, perquè no s’ha trobat el seu antecessor.

P.- En qualsevol cas, no és l’única espècie que va descobrir a Mallorca…

R.- Va descobrir també una espècie de musaranya gegant a Mallorca, i una tortuga de terra a Menorca. 

P.- Després del documental, va apostar per l’animació per continuar explicant la història de Dorothea Bate. Quins reptes va suposar el canvi de format?

R.- Vàrem fer primer el documental “Dorothea i el Myotragus” ficant també animació. Aquesta decisió partia d’una mancança: gairebé no hi havia imatges de Dorothea, perquè totes les fotografies seves es varen cremar a un incendi a casa de la seva germana. Per això vàrem decidir narrar parts de la història de Dorothea amb animació. Quan vàrem acabar el documental, que se centrava en la recerca de Dorothea a Balears, vàrem tenir ganes de contar tota la història de Dorothea, tota la seva vida, i l’animació ens semblava una de les millors maneres. Així i tot, va ser realment complicat i va requerir un gran esforç coordinat per part de molts professionals, amb Luis Ozonas com a director d’animació.

P.- La seva minisèrie d’animació va dirigida a tots els públics i especialment a l’infantil. Com creu que s’ha d’abordar la divulgació científica i l’educació ambiental entre els més joves?

R.- Crec que no hem de tenir por a explicar històries científiques als infants; les entenen perfectament, fins i tot quan són complexes. Sempre hi ha diferents nivells de lectura: els infants més petits es quedaran amb alguns conceptes, i els més grans amb altres, però tots es sentiran atrets per la història, si aquesta està contada amb empatia i amb paraules fàcils d’entendre.  

P.- En la seva pròxima producció continuarà tocant temes científics i mediambientals, concretament l’extinció del vell marí…

R.- En aquests moments estam produint un nou documental, “Odissea. L’extinció reversible del vell marí”, on mostram la feina científica que s’està fent per a la recuperació d’aquesta espècie, pràcticament extinta en el Mediterrani occidental.

P.- Ja per acabar, quins són els seus pròxims projectes de futur?

R.- A més del documental del vell marí, estam preparant un programa infantil per a la televisió autonòmica de les Illes Balears, que duu implícit un projecte d’alfabetització audiovisual a les escoles. És un projecte molt motivador. També començam ara el rodatge d’un documental sobre l’hotel Formentor des del punt de vista dels treballadors i estam finalitzant el muntatge d’un documental molt impactant sobre el consum de pornografia a l’adolescència. I, com sempre, hi ha una nova dona invisible, que volem donar a conèixer. Però encara no direm el seu nom.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt