Miquel Àngel Guerrero: “El preu del menú escolar més habitual és de 7 euros, un dels més cars de l’Estat”

Miquel Àngel Guerrero Company (Palma, 1967) va començar la seva relació amb les associacions de famílies d’alumnes amb la comissió de menjador de l’escola de les seves filles, el CEIP Rafal Vell, un menjador “gestionat per l’associació, de cuina casolana i plenament integrat amb el centre”. Amb el temps ha acabat essent director tècnic de FAPA Mallorca, la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes, i així ha pogut dedicar-se, assegura, a dos aspectes molt importants per a ell, l’educació i la participació ciutadana, a més de tenir l’oportunitat d’engegar o participar en iniciatives transformadores, com la Xarxa Alimentant el Futur.

Pregunta.- Com va néixer la idea de crear aquesta xarxa?

Resposta.- Els antecedents els podem ubicar a les Jornades de Menjadors Escolars Ecosaludables que va organitzar FAPA Mallorca el 2018 a Alaró i el 2020 a Binissalem. A les conclusions de les II Jornades, coorganitzades amb Justícia Alimentària i amb la participació de diverses AFA, productors, concessionàries de menjadors i l’Administració, ja va sorgir la necessitat de crear un grup de treball mixt. Tots vàrem coincidir en el fet que els menjadors escolars són uns espais on conflueixen diversos sectors i que tenen repercussió en ells, i per això cal treballar plegats. La pandèmia va aturar la creació d’aquest grup de feina, com tantes altres coses, però el 2022 tinguérem una segona oportunitat a Bilbao. A les II Jornades Internacionals Gozo, sobre alimentació escolar saludable i sostenible, coincidírem algunes de les entitats de les jornades anteriors i aquest fet ens va servir d’empenta per engegar la Xarxa Alimentant el Futur.

Les famílies volem que els nostres fills mengin sa, amb productes de la terra, la cuina de les padrines que tots recordam i enyoram”

P.- Quines són les entitats que hi formen part actualment juntament amb FAPA Mallorca? Estan oberts a la participació d’altres col·lectius?

R.- El grup motor inicial que ha estructurat la Xarxa està format per APAEMA, CERAI, FAPA Mallorca i Justícia Alimentària, i ja s’hi han adherit UNICEF Balears, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes, les FAPA de les altres illes, Pagesos Ecològics de Mallorca, les altres associacions de producció ecològica i el grup de recerca Alimentta, entre d’altres. El mes de setembre farem una presentació pública i esperam que s’hi adhereixin totes les entitats i escoles que volen millorar els menjadors escolars.

P.- El passat mes de juny varen presentar el seu diagnòstic dels menjadors escolars públics a les Illes Balears. Quines dades va posar de relleu?

R.- Com a grup motor de la Xarxa vérem que ens feia falta una foto del model de menjadors escolars a les Illes, per definir després línies de treball. Vàrem poder constatar que de 197 menjadors, només 24 els gestionen AFA o ajuntaments, la resta són empreses; que el 70% dels menjadors estan en mans de 4 empreses, d’un total de 24; que als criteris de licitació, l’oferta econòmica continua essent el més determinant; que el preu del menú més habitual és de 7 €, un dels més cars de tot l’estat. Malauradament, vàrem tenir molt poca participació de les empreses de menjador, per la qual cosa no tenim dades reals sobre compra de matèria primera local, ecològica o de temporada. Es pot consultar el diagnòstic complet, i un resum de les dades principals, a alimentantelfutur.org.

Només un 45% de les escoles integren el menjador en el seu projecte educatiu”

P.- Entre les recomanacions per a aconseguir un canvi als menjadors proposen considerar aquest espai com un àmbit educatiu més i així poder fomentar un canvi de model alimentari…

R.- No és que ho proposem, és que la normativa ja defineix el menjador com un espai educatiu integrat en el projecte educatiu del centre, però ens va sorprendre molt la resposta de les escoles: només un 45% digueren que el menjador estava integrat en el seu projecte educatiu. Aquesta és la realitat, però és una “anomalia” que frena moltes possibles millores; per això apostam per les comissions de menjador, dependents del Consell Escolar, com la via per fer feina “des de dins” amb la participació de tota la comunitat educativa.

P.- Afirmen que aquesta transformació també podria ajudar a aconseguir un canvi de model productiu als camps…

R.- Les famílies volem que els nostres fills mengin sa, amb productes de la terra, la cuina de les padrines que tots recordam i enyoram. Els productors de les Illes volen vendre el seu producte, que produeixen amb cura i estima, especialment els productors ecològics. Els pagesos necessiten una planificació per a la seva producció, les cuines saben quants de comensals tendran i es poden planificar segons el calendari de temporada. No sembla impossible connectar millor productors locals i menjadors; ja es fa en algunes cuines concretes. Sabem que té certa complexitat i que és un camí llarg, però la voluntat hi és. I si aconseguim apropar les famílies i que vagin incorporant nous hàbits de compra, el cercle és perfecte.

Els preus han de permetre que qualsevol alumne pugui accedir a un menjador de qualitat, sigui quina sigui la seva situació econòmica”

P.- A més d’abordar la part educativa, amb quins altres eixos treballa la Xarxa?

R.- L’esperit és que la mateixa xarxa d’entitats vagi definint les línies de feina, alineades amb els eixos del nostre manifest. A més d’educació i salut, que hem comentat, cal treballar per la sostenibilitat dels models de producció, respectuosos amb la naturalesa i el territori, i no podem oblidar que la justícia social ha d’estar sempre present. Els preus han de permetre que qualsevol alumne pugui accedir a un menjador de qualitat, sigui quina sigui la seva situació econòmica, i tots els treballadors i treballadores han de tenir unes condicions laborals dignes i la formació adient per a la seva feina.

P.- Ha comentat que per dur a terme un canvi des dels centres aposten per la creació de comissions de menjador. Quines serien les seves funcions i com podrien contribuir a millorar el servei?

R.- Aquestes comissions ja estan recollides a la normativa, però no sempre existeixen o no se’ls treu tot el profit que poden donar. Estan formades per docents, famílies i personal del mateix menjador i són les que han d’estar en contacte regular amb l’empresa concessionària, fer un seguiment i una avaluació del servei, fer propostes de millora… Són el lloc on concretar el projecte de menjador de cada centre, vetllar per la seva coherència educativa i de salut, i integrar els altres espais alimentaris del centre, com berenars, excursions, festes…

Els infants tenen un detector d’incoherències molt avançat, fet pel que la feina a l’escola tendrà poc efecte si no fem el mateix a casa”

P.- Quin ha de ser el paper de les famílies en tot aquest procés de canvi?

R.- Precisament el paper de les famílies en aquestes comissions de menjador és imprescindible, i per això hem estat fent tallers a les AFA sobre les comissions de menjador, hem publicat un tríptic informatiu i tenim un grup de centres que les estan posant en marxa. Tenim el paper de col·laborar activament, però també d’intentar que els canvis arribin a ca nostra. Els infants tenen un detector d’incoherències molt avançat, tot d’una se n’adonen quan els diem una cosa i en fem una altra, pel que la feina a l’escola tendrà poc efecte si no fem el mateix a casa.

Ens preocupam molt de l’alimentació de l’alumnat fins a Primària, però amb 12 anys arriben a un IES públic i la majoria es troben amb que no hi ha una opció alimentària prou saludable”

P.- Es planteja abordar també l’alimentació als Instituts d’Educació Secundària?

R.- És una de les línies noves de feina per al 2025 perquè és una de les altres “anomalies” del sistema educatiu. Ens preocupam molt de l’alimentació de l’alumnat fins a Primària, però amb 12 anys arriben a un IES públic i la majoria es troben amb que no hi ha una opció alimentària prou saludable, ni al migdia ni en temps de pati. Poques cafeteries tenen una oferta de plat al migdia, no estan obertes o les alternatives no són massa desitjables. En canvi, els centres concertats l’alumnat de Secundària sí que pot anar al menjador escolar, el que és una discriminació incomprensible.

P.- Quines seran les pròximes accions de la Xarxa de cara al curs que ve?

R.- Una demanda de molts de centres és una bona formació per a monitores de menjador, un tema sobre el qual volem començar a treballar; també seguirem donant suport a les comissions de menjador i al personal de cuina, sempre amb un component de xarxa per construir plegades un nou model. D’altra banda, realitzarem un informe sobre la situació de les cafeteries als IES, avaluant amb quines dificultats es troben i com se les pot ajudar perquè que siguin una opció alimentària saludable, tant en temps de pati com al migdia. Les licitacions de les concessions de menjador és un dels altres temes importants, ja que determinen amb quins criteris treballaran les empreses de menjador. Volem estudiar-les i comparar amb altres llocs per veure com poden ajudar a millorar els menjadors. A finals de novembre, per últim, està prevista una jornada sobre menjadors escolars, que volem que sigui un espai de trobada i d’inspiració per seguir treballant. Veurem algunes experiències, debatrem sobre propostes de futur i continuarem teixint aquesta xarxa que ens ha de donar suport a tots i totes.