Miquel Busquets, marger: “La nostra feina és lenta, s’ha de fer a poc a poc, pedra per pedra”

Miquel Busquets Escobar (Esporles 1974) ha estat guardonat amb el Premi Artesania de Mallorca que posa en valor l’excel·lència i la sostenibilitat artesana. Un reconeixement atorgat per Consell de Mallorca a la trajectòria d’aquest marger que va aprendre l’ofici de son pare. Esporles, explica Busquets, com Sóller i d’altres municipis de la Serra de Tramuntana, té molta tradició de margers. Un ofici que, lamenta, està en perill d’extinció. En un món on tot ha de ser ràpid, el de marger és un ofici que requereix  temps per aprendre i també per fer la feina ben feta. 

Pregunta.- Què penses que ha reconegut el jurat per donar-te aquest premi?

Resposta.- Jo duc 35 anys d’ofici, he fet una varietat molt grossa de feines i he arribat a afagar un nivell molt elevat en aquesta feina. Per les fotos que vàrem presentar, jo supòs que varen veure feines molt ben fetes. Estic molt content, no només per jo, sinó també pel reconeixement als margers de Mallorca, perquè quan s’acabin aquesta vintena de margers, l’ofici se’n va per avall. 

P.- Quan comences a fer feina de marger? 

R.- D’al·lot, vaig acabar l’escola i m’anava bé estudiar però mon pare era marger i als 16 anys vaig començar a fer feina amb ell, me va agradar molt i ja no en vaig sortir. Es una feina en la que sempre ets a l’aire lliure, a la natura. Vaig fer dos anys amb mon pare, després ell se’n va anar a fer de pagès i jo vaig continuar. Als 18 anys ja feia feina per jo i fins a dia d’avui. I m’ha anat bé perquè m’he pogut guanyar la vida amb això.

P.- Com ha estat la teva formació com a marger?

R.- Mon pare me va ensenyar la base, perquè en dos anys no tens temps d’aprendre l’ofici, i després jo vaig anar perfeccionant amb altres companys de feina. Per aprendre aquest ofici necessites bastant d’anys perquè hi ha una varietat molt grossa de feines, no només és fer parets de pedra en sec, hi ha empedrats, arcades… necessites anys per a ser complet.

“A jo sempre m’ha agradat més fer feina més ajustada, pedres amb poca junta, feina de cap serrat.”

P.- Com ha canviat l’ofici des de que vares començar?

R.- No hi ha molta diferència, a lo millor s’ha mecanitzat una mica més. Abans ja hi havia màquines que t’ajudaven però no s’empraven tant, i ara, per exemple, si has de fer un marge net, ha de venir una màquina, t’ha de llevar lo gruixat i després ho acabes de fer a ma, això si que t’ajuda un poc. Però l’ofici no ha variat gaire perquè tot s’ha de fer manual. 

P.-Parlan’s de les feines que passes més gust de fer.

R.-Les feines que he passat més gust sempre han estat feines fines, no feines molt bastes. Una feina més basta és una feina dins la muntanya, amb forats amples i amb pedres més rústiques. A jo sempre m’ha agradat més fer feina més ajustada, pedres amb poca junta, feina de cap serrat. I de les feines que em sent més orgullós, varem arreglar un marge que es va esbucar fa 4 ó 5 anys pujant a Lluch, era un marge que feia 10-12 metres, i vaig ser un dels mestres que hi vaig fer feina. Va quedar una feina espectacular i és una de les que més orgullós estic. 

“Molts pocs joves el volen aprendre, i crec que l’ofici de marger de feines ben fetes està en perill d’extinció.”

P.-Quina és la situació de l’ofici de marger?

R.- Molts pocs joves el volen aprendre, i crec que l’ofici de marger de feines ben fetes està en perill d’extinció. Els joves avui en dia no van d’aquesta feina, és feixuga, mala de fer, i si fa fred o calor estàs a fora. Molta de gent ara estudia més que abans, me pareix molt bé, i crec que en un parell d’anys hi haurà poca gent que s’hi dediqui. Ara, a Mallorca al Gremi de Margers tots som de 50 anys per amunt. 

“La meva proposta seria crear escoles de margers que et donin una titulació.”

P.- Que es podria fer perquè no es perdi?

R.- La meva proposta seria crear escoles de margers que et donin una titulació. De fet, ja hi ha la qualificació professional, però que fessin escoles de margers per atreure més joves que volguessin agafar el relleu. 

P.- Quins són els vostres clients principals?

R.- Per l’Administració feim molt poca feina, aquest marge que t’explicava pujant a Lluch ha estat l’única que he fet, sempre feim feina per a particulars. I la nostra feina és lenta, per exemple, ara estam reconstruint una finca a Esporles i estarem 6 o 7 anys, i no és la primera vegada que em passa, he fet 3 o 4 feines i a cada feina he estat 6 o 7 anys al mateix lloc. Hi ha feines que te duen molts d’anys, a algunes hi pots estar 15 anys. 

P.- Es un altre ritme de feina.

R.- Si, és completament diferent del que pugui ser un fuster o un llanterner. També hi ha feines petites, però si fas la feina ben feta, els margers que poden donar una qualitat de feina estan agafats a llocs així.

P.- Com és una feina de marger ben feta?

R.- Es segons l’experiència o el mestre que hagi tengut. S’ha de fer a poc a poc, pedra per pedra, i quan col·loques les pedres també feim un cert dibuix. Ha de quedar una feina forta i polida a la vista. Es difícil d’explicar, s’ha de veure. 

P.- Com estan els marges de Mallorca?

R.- Hi va haver uns anys que es varen deixar molt i hi ha molta feina a fer. Els marges són molt vells i és una feina antiga, abans es vivia de conrear les marjades i ara hi viu poca gent. Si tens una finca i tens dos marges caiguts i no vius d’aquella finca, un moment donat et pot donar igual. Hi ha llocs que estan totalment derruïts.