Miquel Cañellas: “Necessitam persones formades per cuidar els 14.000 cavalls que hi ha a les Illes Balears”

Les Illes Balears són una de les comunitats autònomes amb més densitat de cavalls i, al mateix temps, aquest sector en creixement està actualment mancat de professionals ben formats que estiguin capacitats per afrontar les necessitats que es van generant. Precisament el proper dia 3 d’octubre finalitza el termini d’inscripció al Certificat de Professionalitat de Doma bàsica del cavall, que promouen el SOIB i Cooperatives Agro-alimentàries, que es durà a terme al centre d’equitació de Son Molina, ubicat al terme de Bunyola, a les immediacions de la finca pública de Raixa.

Miquel Cañellas, enginyer agrícola i apassionat del món del cavall, responsable de Son Molina, veu amb preocupació que la manca de professionals pot acabar generant una dificultat important en el procés d’auge del sector i fa una crida als interessats perquè s’apropin a conèixer les diferents modalitats de formació en un ofici de futur.

Pregunta.- Quina és la situació del món del cavall a les Illes Balears en aquest moment?

Resposta.- Som una de les comunitats d’Espanya amb més cavalls per superfície, amb uns 14.000 caps, amb una illa (Menorca) líder a Europa, però on el cavall està oblidat, amb honroses excepcions com el trot, que representa una part mínima del sector. Però el cavall és font i motor de treball, tant directe com indirecte, amb moltíssims professionals que s’encarreguen d’aquests 14.000 exemplars i amb uns pagesos que produeixen el menjar que els criadors els aportam. I a això no se li sol donar la importància que té en realitat.

P.- Anem per parts. Quanta gent es necessita per encarregar-se d’aquests 14.000 cavalls?

R.- Moltíssims professionals. Els cavalls necessiten els mossos que se’n cuiden d’ells, els genets que formen els poltres perquè siguin comercials i tenguin una vida esportiva o d’oci, els genets que s’encarreguen d’ells quan són adults, també els entrenadors, formadors, veterinaris. Són feines diàries. I després feines més indirectes, com els transportistes, els organitzadors d’esdeveniments esportius, la cura de les instal·lacions… El cavall mou molta gent, i molts doblers.

Els grans consumidors de la producció de farratge són els ramats d’ovelles i els cavalls, i a Menorca també les vaques”

P.- I els pagesos?

R.- És que els cavalls són ramat, i a vegades això no es recorda. I cada dia necessiten farratge i també cereals, i precisam moltes extensions per conrear aquest aliment. Els grans consumidors de la producció de farratge són els ramats d’ovelles i els cavalls, i a Menorca també les vaques. Hem de tenir en compte que la producció no és suficient i que n’hem de dur de fora.

P.- Vostès, a Son Molina, ofereixen formació.

R.- És que la gent s’ha de conscienciar del potencial d’aquest sector i de la necessitat de tenir persones formades. Nosaltres oferim un Certificat de professionalitat titulat “Doma bàsica del cavall” i un altre sobre “Cures i maneig del cavall”. Més endavant en tendrem un altre sobre guies i itineraris eqüestres perquè voldria que la gent que es dedicàs al sector tengués una formació oficial i vàlida. Actualment hi ha molts treballadors sense titulació, però això pot canviar, ha de canviar.

A Mallorca hi ha moltes quadres, tant privades com obertes al públic, i un sector en creixement és el d’estrangers que duen a les Illes Balears els seus cavalls”

P.- Ja fa alguns anys que ofereixen aquests FP. Quina és l’experiència?

R.- Cada convocatòria ha tengut èxit. Generalment els matriculats han estat joves i la majoria s’han pogut inserir en el món laboral. A Mallorca hi ha moltes quadres, tant privades com obertes al públic, i un sector en creixement és el d’estrangers que duen a les Illes Balears els seus cavalls, i necessiten professionals que en tenguin cura.

P.- Com varen viure la temporada de pandèmia?

R.- Nosaltres molt bé, al contrari que altres sectors. En el cavall necessàriament has de guardar les distàncies i és una activitat a l’aire lliure, o sigui que era precisament idònia per desenvolupar quan hi havia totes les mesures de distanciament. Varen tenir una època d’auge i ara ens comença a davallar altra vegada.

Nosaltres som també professionals del sector agrari, sobretot pel que fa a guàrdia i custòdia, i no se’ns reconeix la importància que tenim”

P.- Us sentiu oblidats per part de l’administració?

R.- Crec que els centres professionals d’equitació haurien de tenir alguna ajuda de l’administració. Nosaltres som també professionals del sector agrari, sobretot pel que fa a guàrdia i custòdia, i no se’ns reconeix la importància que tenim, també en el sosteniment de l’agricultura, gràcies a l’alimentació del nostre ramat. Però també falta crear rutes per recórrer a cavall, promoció del nostre sector, perquè pot contribuir a la desestacionalització turística. A vegades estam com en un limbe, i només es reconeixen el trob i els cavalls de Menorca.

P.- Què diria a les persones que voldrien iniciar-se en el món del cavall?

R.- Que fessin feina amb animals. És una feina molt agraïda i no sempre del tot valorada econòmicament, però quan tens l’oportunitat de fer-la enganxa moltíssim i realment apassiona. El cavall és un ésser viu molt agraït, especialment si el tractes com a cavall que és i amb el seu llenguatge que no és igual que el d’un ca o el d’un moix. I això és el que intentem ensenyar i transmetre als futurs professionals o afeccionats que s’instrueixen a les nostres instal·lacions, transmetent el respecte i l’amor cap a aquest gran animal que a la majoria ens fascina i que segueix essent, com fa segles, per a molts, un afegit important a les nostres famílies. I que la formació i acreditació en el món laboral del cavall és cada dia més important per acostar-nos a les necessitats reals d’animals i propietaris dels cavalls.