Miquel Vadell: “La zona d’horta ha tengut un fort retrocés a la Serra”

La recuperació de l’activitat agrària a finques en desús d’Estellencs i Banyalbufar, l’impuls del Distintiu Serra i la tramitació de la Llei Serra són tres iniciatives impulsades enguany des del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, adscrit al Departament de Territori del Consell de Mallorca. Miquel Vadell, director insular de Patrimoni i Paisatge explica la tasca d’aquest Consorci encarregat d’executar el Pla de Gestió de la Serra. Un Pla lligat a la declaració de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural per la UNESCO l’any 2010. 

Pregunta.- El Pla de la Gestió de la Serra va ser aprovat l’any 2009. Com han canviat les prioritats i les accions derivades d’aquest Pla de Gestió?

R.- La política que hem anat fent fins ara ha estat una política de contenció i ara crec que hem d’iniciar més una política d’acció. No basta aturar el procés de reculada que estava tenint la Serra, no basta aguantar l’edifici, el que hem de fer és tornar-lo a posar plenament en actiu. I en aquesta tasca és la que ara estam entusiasmats. L’acte més immediat és el que ara hem posat en marxa, el de la marca Serra de Tramuntana, però hi ha moltes més accions. 

P.-Quines accions concretes destacaria?

R.- Quan estas actuant a un territori tan extens, 90 quilòmetres de llarg i 19 municipis, la política que fèiem fins ara era una política general, es a dir, donam subvencions a la Serra de Tramuntana per marges, per altres temes molt genèrics. Però això és tan genèric, i a un territori que te dinàmiques tan diferents, perquè no és el mateix el funcionament de Banyalbufar i Estellencs, més aïllats de la ciutat de Palma, que el funcionament d’Esporles o Bunyola, que són municipis dormitori. Per això fa falta fer actuacions puntuals, es a dir, intervenir fortament a una zona i això se suposa que s’expandirà a d’altres. 

En aquest cas vàrem triar els municipis de Banyalbufar i Estellencs. Ens concentram en aquests dos nuclis per iniciar la recuperació de tota una zona. Aquests dos municipis són un exemple dels valors de la Serra de Tramuntana: construcció en marjades i sistemes hidràulics àrabs, tota una xarxa que en aquests moments està en retrocés.

Tenim uns propietaris que tenen unes terres abandonades, anem a veure si estarien interessats i si hi hauria pagesos interessats. Ara estam fent feina amb això, hem identificat gent interessada, hem identificat pagesos joves de la zona que estarien disposats, hem cercat la figura jurídica que ens donaria suport que pot ser la cooperativa d’explotació agrària, en la que els propietaris aporten les seves terres i els pagesos la seva feina, i l’Administració l’hi donaria a la cooperativa les ajudes necessàries per tornar posar en marxa això. Són processos que a tots ens agradaria que amb un any estigués tot firmat i començar a donar subvencions, però quan depèn del factor humà i de decisions personals hem de respectar els tempos de la gent. Tenim la gent, tenim la proposta i ara els estam donant el temps de decidir. Coses que de vegades es produeixen de manera natural, en aquests cas, des del Consorci les hem forçades una mica perquè si l’Administració no fa això, forçar una mica, ajudar, acompanyar… no es produïa. 

Aquest és un projecte que crec que és interessant i pot representar un model d’intervenció. De fet, una mica semblant, seguint aquest model, per exemple Tramuntana XXI ha agafat el relleu i està fent feina a un altra zona, les Rotes de Caimari, una zona declarada BIC, és un oliverar espectacular amb uns marges espectaculars però molt fragmentat, son moltíssims propietaris i es tracta d’anar un per un per saber si estan interessats.

“Hem de veure com controlam els accessos a certes zones de la Serra”

P.- També està en marxa el procés de redacció de la la Llei de la Serra. 

R.- Tenim un esborrany redactat i aquest setembre hem d’acabar de tancar temes amb les diferents conselleries i departaments. Hi ha col·laborat molta de gent, ens han enviat propostes des del Gremi de Margers, Tramuntana XXI, el Departament de Patrimoni, la Federació d’Esports de Muntanya, ARCA, els batles.. i en el text hem intentat donar resposta a totes aquestes peticions. No es solen fer lleis d’àmbit territorial, és una llei complexa perquè a Territori hem de saber d’agricultura, de patrimoni, de medi ambient,  d’energies renovables, de governança, de participació ciutadana… i clar, és complexa. 

P.-Quins temes concrets destacaria d’aquesta Llei?

R.- Amb la Llei de la Serra volem donar un suport molt fort al tema de l’oliva i l’oliverar. Per exemple, està previst un projecte també engrescador d’identificar les oliveres monumentals i donar-lis un grau de protecció que ara no tenen. A Mallorca tenim el catàleg d’arbres monumentals però ningú s’ha dedicat a identificar aquestes oliveres suposadament mil·lenàries, catalogar-les i, perquè no, treure un oli específic d’aquestes oliveres. Sabem que serà un producte amb un valor diferent, no tant per les seves qualitats, però tendra un valor sentimental molt important i farà que la persona que té aquella olivera la cuidi. Són petits projectes que anem fent per dinamitzar aquest paisatge cultural. 

P.- Parla de les accions s’estan posant en marxa per intentar que la gent torni a la Serra, torni a fer feina al camp. Quina és la situació?

R.- Dins d’aquest panorama que fa un parell d’anys era desolador, crec que s’estan obrint molts de llums. Ara te’n vas a Esporles i veus el sector de la banda de Son Cabàs que s’ha recuperat, arribes a Valldemossa i veus que s’han recuperat marjades. La Cooperativa de Sóller també és una iniciativa d’èxit que està recuperant el taronger. Per tant, és cert que als indicadors, a les ortofotos fetes per satèl·lit, si que es detectava una baixada forta de l’activitat agrària a la Serra de Tramuntana. Tot el que és zona d’horta si que ha tengut un fort retrocés. A les grans altres zones d’horta de la Serra, Banyalbufar i Estellencs, tenim un problema que estam intentant solucionar amb el projecte estratègic. Hem d’actualitzar els indicadors per veure aquest canvi i jo crec que està canviant.

Als pobles del Raiguer costa més, a Alaró tot el sistema hidràulic s’està recuperant per part de l’Ajuntament però el mon de l’horta no ho he detectat, Coanegra ben igual. La cooperativa d’Andratx no acaba d’arrancar, però li hem de donar un impuls, el que és la Vall de Sa Coma Calenta ha tengut molta pressió urbanística i ha perdut la zona d’horta. 

“Abans no hi havia aquest orgull de pertinença a la Serra, i ara si que hi és”

P.- La declaració es basa el manteniment d’aquest patrimoni, tant de marjades com de sistema hidràulic. Quina és la situació d’aquest patrimoni? 

R.- Crec que va millorant.  S’està recuperant. Ja no hi ha aquella idea de que això està perdut. Jo crec que la paraula és que hi ha esperança i es poden fer coses. Que són difícils, sí. Que també la gent ha vist que l’Administració està ajudant i al Consorci el veuen com un amic. La primera fase de la declaració va ser el reconeixement de l’orgull de Serra de Tramuntana, abans no hi havia aquest orgull de pertinença i de ganes de mantenir-ho que ara si que hi és. Un pic tens les ganes de la gent, que veus que l’Administració t’està ajudant, tot i la burocràcia, el pagès ja no pot ser el pagès d’abans. Avui en dia en aquest mon complexe, la Serra s’ha de transformar i ha de ser capaç de gestionar aquestes complexitats.

“La Llei Serra parla d’un Pla de Mobilitat únic per a tota la Tramuntana”

P.-El fet de que la major part de la Serra sigui propietat privada i també amb molts de propietaris estrangers. Còm dificulta aquesta feina?

R.- Hem de reconèixer que els estrangers molts de pics quan compren tenen una capacitat inversora molt forta i han aconseguit recuperar grans finques. Qui diu estrangers, diu gent de fora. El propietari privat de Valldemossa que ha comprat Son Moragues i ha comprat altres finques, les té impecables, altres han comprat per fer vinya. Però també hi ha inversors mallorquins que estan comprant finques per recuperar bocins de la Serra de Tramuntana. Per exemple, el d’Esporles és un mallorquí. 

Quan estàvem redactant la Llei Serra erem conscients d’aquesta problemàtica de la família mallorquina que té una finca i que no és capaç de mantenir aquest immoble i l’acaba venent. El marc és molt limitat però intentam donar-los qualque ús que pugui ajudar a mantenir això. Fernando Fortuny deia que abans les terres mantenien la finca i ara són les cases que mantenen la terra. Ell s’ha muntat el tema de les celebracions i esdeveniments i té un plus. I si Son Moragues fa un oli que aconsegueix vendre i això permet mantenir l’olivar, beníssim.

P.-La massificació que pateix la Serra també és un problema. Teniu prevista alguna mesura en aquest sentit?  

R.-Es un dels temes que surt al Pla de Gestió i hi podem entrar. Dins la mateixa Llei Serra ja es parla d’un Pla de Mobilitat únic de tota la Serra i de plantejar mesures de contenció. La primera mesura sempre és la contenció de les places turístiques, que més o manco està controlat amb el PIAT (Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics), el que no podia ser és que hi hagués pobles amb més places turístiques que habitants, tots els indicadors internacionals te diuen que una població no és sostenible quan hi ha més turistes que residents perquè es converteix en un parc temàtic. Això està controlat des del moment que es va fer la zonificació i amb el PIAT que va decidir el nombre de places, que en principi no creixerà. També tota l’illa, no la Serra de Tramuntana, és la que pateix una massificació, i a la Serra hi venen turistes de tota l’illa. Hem d’intentar prendre mesures i una d’elles seria amb un Pla de Mobilitat, i no només tenir Formentor, sinó veure com controlam els accessos a certes zones. Això és una feina que s’ha de fer i ara estam creant les eines per poder-ho fer. Primer hem de tenir les competències, les eines… i ara estam generant aquestes eines a través de la Llei Serra.