Pep Cirer, el clamater 2026 de les festes de Sant Antoni de sa Pobla
La persona triada per al clam del Visca sant Antoni d’enguany és Pep Cirer Company. Així s’anuncià el 7 de gener després de la prohomenia, integrada pel rector, el Batle, regidores i regidors, l’Obreria de Sant Antoni) i així és l’esclató del clam, la nit de les Completes, el 16 de gener.
Tot un protocol se segueix a les festes de sa Pobla, nou dies abans de les completes s’anuncia el clamater en el sus de la festa, a l’església, amb tots els elements iconogràfics que participaran en el transcurs dels actes. L’anunci del clamater, la benvinguda a cas clamater. El poble participa activament i de manera multitudinària a aquests actes primerencs de la festa poblera.
Al moment d’anunciar-se el seu nom Pep Cirer era a fer unes banderilles a Cas Cotxer “va ser una sorpresa. Estava tranquil a punt d’anar a cercar la neta. I quan era pel carrer devers can Campins em telefonen, em donen l’enhorabona i l’església a 100 metres. Li vaig dir a na Maria Antònia no podia entrar a l’església. I aquell tram vaig mirar d’assimilar-ho. Va ser impressionant entrar a l’església. No té preu. Una sensació per tota la vida. És el moment més emocionant que he tingut fins ara”. La responsabilitat. Preguntes que es va fer: ”Com així jo, què he fet?, m’ho meresc realment? Però així com veig la gent i els seus ulls i jo estic content per la gent que està contenta. Ho vas assimilant si m’ho han encomanat, just per la gent del poble val la pena”.
ACTIVISTA, CREATIU I POLIFACÈTIC
Pep Cirer Company és un creatiu de la vida, no només de la cultura. La maleta que sempre l’acompanya, renova la seva creativitat segons les idees i objectius vitals del moment de l’època. Feina al camp, feina a un taller de maquinària agrícola, pintura, teatre de titelles, venedor al mercat, i tornada a la terra a la qual sempre ha estat vinculat.
Vinculat sempre amb la Marjal, des de ben petit ajudant com han fet els poblers de la seva generació. Anant al camp a sembrar patates, a plegar patates. “Vaig començar de petit sempre lligat a sa marjal, ajudant a mon pare. Pesava poc i era ideal per estar damunt la màquina i sembrar les patates. A 12 anys anant a escola mon pare em va dir, vols anar marjal o fer feina a un taller?. I vaig anar al taller, així vaig aprendre a soldar, a fer màquines de treure patates i de sembrar patates, al servei dels pagesos de sa Pobla”.
Ha tingut moltes dedicacions professionals, però sempre hi ha hagut la vinculació amb la marjal. “Amb na Xisca de ca na Ventura vaig començar a anar a vendre al mercat, amb roba per fer feina al camp amb bates i camises de pagès, una altra vegada lligat a la marjal”.
El seu leitmotiv sempre ha estat l’àmbit local, molins, màquines, tot el referent a la vida de la marjal. No he cercat fora del poble, les arrels sempre han estat les de sa Pobla.
Ha canalitzat la seva creativitat com a escriptor. Així han nascut dues novel·les, que ens traslladen amb la ficció a també al poble dels anys de postguerra de la guerra civil, i abans de la Primera Guerra Mundial: La mort del número 6, editada per ell mateix amb i l’ajuntament de sa Pobla. El secret dels Sants, editada per Tall edicions.
També va muntar “Teatre de titelles amb en Toni Parrús una petita companyia i anàvem pels pobles també contàvem històries de dimonis…”
GATARROTS
Els “Gatarrots” aquests caparrots alternatius varen néixer fa dues dècades. Conta en Pep Cirer “Va ser com un accident. Va néixer com una sàtira després que l’ajuntament posés en marxa el sorteig de caparrots, a les dues de la matinada. A aquesta hora sempre feia coses i aquell any vaig preparar vestits i vàrem improvisar un sorteig. I amb cinc minuts vàrem fer el que vàrem poder, assajar el ball. La gent va sortir tan eufòrica que vàrem anar a sa plaça, no hi havia massa gent, però la gent dels bars va sortir a veure què passava. A i l’any que va venir ja ho vàrem tornar a repetir. I cada vegada més gent. I ara fins i tot ve sa xaranga. Dissabte de sant Antoni a partir d’aquestes hores la gent està més desinhibida et responen molt bé als gatarrots”.
LA TERRA I L’AGRICULTURA ECOLÒGICA.
El meu idioma és entès molt bé per què sempre he utilitzat coses de sa Pobla. Tenc una maleta que és la creativitat. Ara hi duu “terra”. Intent ser creatiu i un poc transgressor.
Quan mon pare em va deixar és marjal. La meva idea no sé com ni si hi puc, vull que la meva finca sigui autosuficient, m’ha costat molt d’anys, però ara ja ho estic fent. Informar-me, estudiar vegetació microbiologia, matèria orgànica, els minerals. Si coneixes tot com funciona, pots ajudar a la naturalesa que funcioni. Funciona sense res…. si no hi tires res. Només hi tir aigua de la mar, perquè són els minerals que hem perdut la terra i que van a la mar, el retorn a la terra”.
La seva ocupació és ara la terra com a pagès ecològic podem trobar en Pep amb na Maria Antònia cada dimarts i dissabte a Palma, a la plaça dels Patins amb els seus productes, fruites i verdures.
“No m’he aturat mai d’investigar, la creativitat ara la pos a la terra. “No valor la feina, només valor la idea i després he de ser fidel a la idea, però pas gust del que faig”.
Les seves inquietuds constants l’han dut als darrers anys a fer documentals. “Ara fa un any i mig vàrem fer un documental sobre els efectes de l’agricultura sobre els torrents i hem anat rodant pels pobles fins i tot a Eivissa. I ara estem fent un altre documental, sobre els efectes de la globalització sobre els petits pagesos, l’agricultura familiar del futur. Serà un documental amb entrevistes i esper abans de pasqua tenir-ho acabat”.
Fotos: Pep Cirer i Ajuntament de sa Pobla