Pere Calafat: “La vinya ha esdevingut un dels cultius salvadors de l’agricultura de Mallorca”

Pere Calafat Vich (Santa Maria 1963) es dedica professionalment a l’agricultura des dels 23 anys. La vinya és el seu cultiu principal i és vinater al celler Jaume de Puntiró. També cultiva ametllers, garrovers, i té una quarterada d’oliveres i fa oli. Des del 1993 té les seves parcel·les inscrites al CBPAE, tot i que, recorda, “els nostres pares i padrins ja es dedicaven a fer agricultura ecològica”. És el segon any que Pere Calafat sol·licita les ajudes de Mallorca en Fruit, un projecte d’APAEMA que impulsa la plantació d’arbres fruiters ecològics a les finques de Mallorca. 

Pregunta.- Fa prop de 30 anys que et dediques a l’agricultura. Què és el que has sembrat més?

Resposta.- He sembrat moltes plantes de vinya, també he fet alguna plantació d’oliveres, garrovers i altres arbres. El que he sembrat molt poc durant aquests anys han estat ametllers, un cultiu que al Raiguer, a Santa Maria i a tota Mallorca va tenir una potència molt important, però del que he vist una decadència. Si que és vera que hi ha ametllerars nous i ametllerars joves, però no és el meu cas, jo he vist envellir l’ametllerar familiar. Fa tres anys vaig fer tres plantacions de garrovers, i finques que eren d’ametllerar i algún garrover els he transformades amb garroverar.

“És impactant circular per Mallorca i veure la quantitat d’ametllers morts que hi ha.”

P.- Per què s’ha produït aquesta substitució d’ametllers per altres arbres?

R.- Les polítiques agrícoles de la Unió Europea han jugat en contra de l’ametllerar mallorquí perquè han incidit en la foto fixa, “com cobr ajudes dels fruits secs, no faig res”, al marge del mal que ha fet la xylella fastidiosa. La veritat que la xylella fastidiosa ha agafat el meu ametllerar i el de bona part de Mallorca una mica envellit i mal cuidat i ha estat una mica més devastadora. Per tant, els preus no han acompanyat i l’envelliment de la població d’arbres ha acusat uns mals rendiments i una mortandat. És impactant circular per Mallorca i veure la quantitat d’ametllers morts que hi ha. Fa devers 5 ó 6 anys vaig xerrar amb un jove de 30 anys que me va impressionar, me va dir: “Jo abans collia ametlles”. Es el meu cas, jo abans collia ametlles, però que m’ho digués un jove de 30 anys me va arribar a l’ànima. 

Hi ha plantacions d’ametllers a Consell, vinculades a la cooperativa Camp Mallorqui. Són plantacions noves, que tenen 3, 5, 10 anys, i supòs que deuen anar prou bé. Però amb la qüestió dels ametllers pens que teníem una qualitat excel·lent, i l’hem deixada perdre una mica per mal cultiu, perquè es pagàs poc… Jo record quan collia ametlles amb mon pare, que les colliem per varietats i a mesura que maduraven, era com un ritual. La feina que fèiem amb mon pare collint les ametlles era una feina pautada amb el temps, era cíclica, i en canvi l’agricultura que noltros practicam és una agricultura que és mes industrial: collir amb màquina, mesclar tots tipus d’ametlla… i això ha incidit negativament en la qualitat.

P.- Tampoc ha ajudat que el preu no fos competitiu.

R.- Durant els darrers 25-30 anys el preu ha estat una mica massa a la baixa. Els productors sempre veim l’exportació com un èxit, és com una medalla que ens penjam. La immensa majoria de l’ametlla mallorquina sempre s’ha exportat, idò jo diria, vista l’exportació com un fracàs. L’exportació de l’ametlla no ha ajudat a dignificar el producte, ans el contrari. I això ha fet que jo plantàs vinya, oliverar, garrover, i no plantàs ametller.

“Hem poblat Mallorca de vinyes. En 25 anys hem passat de 25 cellers a més de 120. I això té les seves avantatges i els seus riscos, també.”

P.- El teu principal cultiu és ara la vinya?

R.- Si, és el que tenc més quantitat, unes 11 o 12 quarterades, i és el que treu més rendiment i el que m’ocupa més temps i feina.

P.- Penses que la vinya és ara el cultiu que té més futur. És un dels cultius amb més rendibilitat?

R.- La vinya ha esdevingut aquestes darreres dècades un dels cultius salvadors de l’agricultura de Mallorca, amb permís dels hortolans. Però la vinya ha estat el refugi aquí on s’hi ha apuntat molta gent, tots els nouvinguts, gent mallorquina que té una finca i també gent estrangera. Hem poblat Mallorca de vinyes. En 25 anys hem passat de 25 cellers a més de 120. I això té les seves avantatges i els seus riscos, també. 

P.- Quan vares començar amb la vinya i el vi?

R.- Amb la vinya va ser l’any 1986, amb 23 anys, quan me vaig fer càrrec de la finca de Santa Maria. I el vi va ser a l’any 92, uns anys més tard. Noltros a ca nostra teníem un petit celler d’elaboració de vins i venda a granel, i va ser en aquell moment, quan mon pare s’estava jubilant, quan jo me vaig fer càrrec del celler familiar i el vaig transformar amb un celler modern que oferia el seu producte embotellat. 

P.- T’has apuntat a Mallorca en Fruit, un projecte d’APAEMA que impulsa la plantació d’arbres fruiters ecològics amb una ajuda econòmica de 30 euros per arbre. 

R.- L’han passat m’hi vaig acollir amb 50 arbre, que era el màxim, i vaig aprofitar per plantar 50 garrovers en el lloc de 50 arbres que s’havien mort. Enguany m’hi he tornat a apuntar, i tornaré a sembrar 50 arbres, la majoria seran oliveres però també sembraré arbres fruiters. Aquesta ajuda és molt immediata, en canvi les ajudes del Govern i de la Unió Europea per a plantació de fruits secs són molt més bones, més generoses, però t’has de preparar amb anys. La d’APAEMA és molt fresca, molt ràpida i molt fàcil. 

P.- Com veus el futur de la pagesia? 

R.- Amb optimisme, però amb preocupació. Abans parlàvem de canvi climàtic, ara ja no es discuteix, sinó que es valora quin grau d’emergència climàtica tenim. El canvi climàtic que estam patint és més calor, més sequera i més pluges torrencials, i això per la Mediterrània no és bo. El que podem fer, per una banda, és triar les varietats més adequades, que pens que són les autòctones, i per l’altra millorar l’ús de l’aigua. Hauriem de ser capaços tots, els governs i la societat, de saber utilitzar els recursos hídrics que tenim. Les aigües de les depuradores haurien de ser prou netes perquè es puguin fer servir a agricultura, i s’haurien de posar a l’abast de l’agricultura. Això son molts de doblers, perquè s’han de fer inversions en canalitzacions d’aigua, però és absurd haver d’abocar aigües semi netes a torrents en comptes d’emprar-les a l’agricultura. Això és una cosa que ja està en pràctica, però s’ha de democratitzar una mica més. 

Per una altra banda, també s’haurien de donar més ajudes a la producció i menys ajudes a la tinença de terres. Actualment cobra més qui més terra té. Si ets la propietària d’una finca de muntanya de 2000 quarterades cobraràs més ajudes agrícoles que jo que som propietari de 8 quarterades. Pens que les ajudes s’haurien de destinar a causes mediambientals, però també a causes productives. No premiar la propietat de la terra per se, sinó la capacitat productiva que pugui tenir un pagès. Però actualment, qui més ajudes cobra és qui més ric és.