Pere Casasnovas: “Fer un entrenament llarg o dur no és un signe de qualitat”

Entrevistar a un esportista no sempre una cosa fàcil sobre tot si qui ho fa, en aquest cas el que subscriu, perquè d’esport entén i sap allò que sap. Avui però, a més d’esport parlarem de la persona com al·lot jove, ple de vida i sobre tot amb molt per fer en el seu futur.

Pere Casasnovas Rullán (Fornalutx 1996) va viure fins a l’edat de 12 anys a Fornalutx amb els seus pares. Allà va fer els seus primers amics, les seves primeres caigudes per les escales d’aquella vila i els primers jocs a la zona de Sa Rutlana amb els altres infants. Als 12  anys es desplacen a viure a Sóller juntament amb la seva família però fou a Fornalutx on despertà el seu cuquet de la bicicleta que encara, a hores d’ara, l’acompanya i amb més força que mai.

Pregunta.- Com fou la seva infància i és la seva joventut?

Resposta.- Tenc uns molt bells records de la meva infantes viscuda al poble de Fornalutx. Allà el temps no era temps i gaudíem de qualsevol cosa. No feia falta tenir moltes coses per passar un horabaixa amb els amics trescant per aquelles carrers empedrats, aquí caic i aquí m’aixec.

P.- Com li va néixer l’afecció per la bicicleta?

R..- Fou ja a Fornalutx d’al·lot. La bicicleta m’estirava però sols  com un joc. Fou quan anàrem a viure a Sóller que vaig anar perdent  el contacte amb els amics de Fornalutx i  quan de veritat vaig tenir ganes de fer  esport. Em trobava molt tot sol i necessitava fer alguna cosa. A partir d’aquí fou quan em vaig posar en contacte amb el director esportiu  del Club Ciclista Defensora Sollerense, Joan Oliver,  i allà hi vaig anar un any per aprendre des de lo més bàsic, el coneixement de la bicicleta. La resta, el món que envolta el ciclisme el vaig anar descobrint tot sol amb moments agres i dolços com tot en la vida. I encara em queda molt per aprendre.

P.- Com fou la seva introducció dins el món de la competició?

R.- Fou als 14 anys quan vaig començar a competir a la categoria infantil.

P.- I com el consideraven com esportista?

R.- Caparrut. Molt caparrut perquè sempre volia fer molt més d’allò que m’indicaven els que en sabien més que jo i a la llarga en vaig pagar les conseqüències.

P.- Per bé o per mal i perquè?

R.- Home, jo sempre havia pensat que més era millor i això no és així. Anava molt malament. Fer un entrenament llarg o dur no és un signe de qualitat. Si un corredor entrena, per exemple, 200 quilòmetres no significa que sigui un millor entrenament que un de 80 quilòmetres., El secret no és la quantitat, és la qualitat.

P.- Quines han estat les persones que han deixat petjada dins la seva vida esportiva?

R.- Sense cap dubte, el meu referent és en Joan Oliver i Ramón que fou el meu primer mestre i ha estat sempre el meu guia dins el món de l’esport. Has de creure i pensar que dins aquest món hi ha molt poca gent que faci allò que fa en Joan Oliver sols per l’estima a l’esport de la bicicleta. És una persona excepcional i com entrenador, és molt bo. Jo li tenc molt per agrair. Tot diria jo.

P.- Amb quin club començà a córrer i quines han estat les seves passes?

R.- Vaig començar corrent amb el CCDS i l’any 2013 vaig anar a córrer amb el Club Petra i de seguida cedit amb el “Castilo de Honda” de València i així alguns altres. A partir d’aquest any fou quan vaig començar a sortir a fora i fins a dia d’avui que pertany al club ARABAI de Lloret.

P.- Com es fa estant amb un equip de fora i viure aquí?

R.- Jo sols anava a la península a córrer els dies de cursa i si havíem de romandre allà, l’equip tenia un pis que estava a la nostra disposició. Pel que fa als entrenaments, l’entrenador ens passava a tots els entrenaments que havíem de fer durant tota la setmana i diàriament ens posàvem en contacte per comentar com havia anat i les càrregues de feina. Aquí en Joan Oliver també em va ajudar molt i tot i no esser el meu entrenador, sempre em va fer costat.

P.- Com veu vostè el ciclisme ara a les illes?

R.- Molt optimista. De cada vegada puja gent més jove i més preparada. Jo ho veig molt positiu i amb molt d’optimisme. S’albira un molt bon futur al ciclisme balear perquè els que venen de cada dia són més joves i amb més qualitats.

P.- Li podria interessar arribar a professional?

R.- Sí. Les portes sempre estan obertes. És una altra lliga lliga a la que tothom hi voldria poder jugar però és una altra història. És molt difícil i complicat. Hi ha més aspirants que places. Tot un món.

P.- Com veu vostè el seu futur?

R. Abans estava molt capficat sols amb el ciclisme i ara ho veig com una cosa a compaginar amb esports i estudis. Esper el curs que ve poder accedir a una formació professional de tècnic en protecció civil. Me fa moltes ganes fer-ho i ho aniré compaginant amb l’esport del pedal si puc tenir plaça.

p.- Vol tenir el cap ocupat?

R.- És molt important tenir el cap ocupat. Les cames i els cos en general hi estan perquè faig esport cada dia i de manera molt “professional”. La vida d’un esportista és relativament breu i per això he decidit la compaginació que t’he comentat abans. No serveix de res tenir una bona forma física i no tenir una formació intel·lectual per desenvolupar-te dins el món real que a tots ens ha toca viure. S’ha de tocar amb els peus a terra. No fer-ho és un error de joventut.

P.- Vol afegir alguna cosa més?

R.- Sols incentivar al jovent a practicar esport perquè ni hi ha molts per practicar i que no costen doblers. Si un no els agrada, que no tanquin portes i preguin un altra camí. És la millor opció per defugir d’altres coses poc aconsellables.

#Foravila