Pere Jota: “Cada vegada hi ha més forces que ens volen fer sentir culpables per parlar la nostra llengua”

Ens trobam a Manacor amb en Pere Jota, alter ego del solleric Pere Pastor, un humorista que ha triomfat a les xarxes socials amb el seu humor fresc i autèntic. A través del seu personatge, caricaturitza els mallorquins i la seva manera de viure, posant sobre la taula les petites grans coses del dia a dia amb una mirada crítica i molt divertida. Parlem amb ell sobre la seva trajectòria, la relació amb el públic i la importància de la llengua i la cultura pròpia en la seva obra.

Pregunta.- Qui és Pere Jota?

Resposta.- Pere Jota és un personatge que va néixer durant el confinament. Tothom estava avorrit a casa seva, sense fer res, i com que jo dirigia una obra de teatre que vam haver de suspendre, amb els companys vam decidir fer un parell de monòlegs entre nosaltres. A partir d’aquí vaig pensar: “Hòstia, i si començ a xerrar de sexualitat?”. Vaig començar a publicar monòlegs setmanals a Twitter i la cosa va anar funcionant. I com que m’agrada actuar, m’agrada el teatre, vaig decidir dur aquest personatge damunt l’escenari.

Al principi xerrava més de política, sobretot de política catalana, perquè els primers seguidors eren majoritàriament catalans. Però després, en entrar a TikTok, la plataforma que realment em va donar visibilitat, vaig començar a tenir molts seguidors mallorquins. I això va acabar de definir en Pere Jota tal com es coneix avui en dia. Però cal dir que és un personatge, no és Pere Pastor, que som jo. Fa una mica de vergonya aliena, potser, però beu molt de les experiències de la vida real.

P.- Quina és la teva inspiració per fer els teus monòlegs?

R.- Jo em veig com una persona creativa. M’agrada imaginar, pensar. Sovint una idea em crida l’atenció, i la desenvolupo, la treball o la transform en alguna cosa. La majoria dels vídeos que penjo a TikTok, Instagram són fruit d’una idea que improvís. Poques vegades tenc un guió malgrat alguna vegada sí, però normalment tot surt de la improvisació. I tot això seguint una mica els tòpics mallorquins i les situacions quotidianes.

P.- l fet de dedicar-te al teatre t’ha ajudat amb el teu personatge?

R.- Supòs que sí. Pujar damunt l’escenari imposa molt. Quan tens una actuació sempre hi ha aquest punt de dubte: “Què hi faig aquí?”. Però això també t’ajuda a créixer, a confiar més en tu mateix, perquè saps que has de sortir i donar el millor de tu. Ara, l’humor ja se sap com és: agrada o no agrada. Jo ho compar amb una prova final de curs. A casa faig els monòlegs i tot va bé, però quan puges a l’escenari ja tens sed, nervis, mal de panxa… I abans d’una actuació em costa molt menjar. Però crec que aquests nervis són bons. Et mantenen viu.

P.- Com t’enfrontes al teu públic?

R.- Amb molt de respecte. El públic et fa créixer i et posa a prova. Hi ha gent que espera alguna cosa de tu, i tu intentes estar a l’altura. És un repte constant. Jo prepar els monòlegs amb molta dedicació, però l’escenari sempre et torna a posar a zero. Cada funció és com començar de nou.

P.- Com és conviure amb les xarxes socials?

R.- Vaig entrar a TikTok per vigilar els meus fills, que en aquell moment tenien 12 i 14 anys. Ells hi han sortit, però jo m’hi he quedat. Al principi feia vídeos d’humor absurd, sense fer personatge. Però després ja vaig trobar la meva línia.

Ara bé, conviure amb les xarxes vol dir també enfrontar-se als comentaris. Has de tenir l’esquena ampla. A TikTok, per exemple, els primers seguidors eren molt joves, i vaig fer molts directes. I ja se sap, insults, bromes pesades, comentaris sobre l’aspecte físic… A mi no m’afecta massa, però em preocupa que això ho diguin a un adolescent. Això pot fer molt de mal.

També he vist com canvien els insults segons la plataforma: els joves a TikTok, i els adults, de vegades amb més mala bava, a Facebook o Instagram. I jo pens: si no t’agrada un humorista, no entris al seu perfil. No cal deixar-hi odi.

P.- Quin és l’objectiu principal del teu espectacle?

R.- Jo només vull que la gent s’ho passi bé. Que passin una bona estona, que riguin, que s’hi sentin partíceps. I si a més a més surten del teatre amb qualque reflexió, millor. I evidentment, m’agradaria que sortissin més espectacles, més oportunitats per actuar, sobretot aquí a Mallorca. A Catalunya fa temps que no hi tenc cap “bolo”, perquè moure’s tot sol és complicat. Però vaig fent, picant pedra, tocant portes.

P.- Com valores la situació actual de la llengua catalana?

R.- Jo crec que cada vegada ens fan sentir més culpables per parlar la nostra llengua. I això no ho entendré mai. Si la llengua que hem après, la que hem viscut a casa, és el mallorquí o el català —digues-li com vulguis—, no hauria de fer vergonya. Al contrari, és la nostra identitat. I sí, hi ha lobbies que insisteixen a fer-nos sentir estranys a ca nostra. I això em dol. Perquè la llengua fa poble, i quan perdem la llengua, perdem una part de nosaltres.