Pere Mayol: “Criar la raça de vaca mallorquina és una qüestió sentimental”

Pere Mayol és un productor de vedella mallorquina que representa una generació de ramaders. Després de més de dues dècades treballant com a mecànic a l’aeroport, va decidir fer un gir radical a la seva vida i recuperar la raça autòctona que el seu padrí havia criat. Avui gestiona una explotació extensiva i ecològica entre Manacor i Sant Llorenç, on manté un ramat de vaca mallorquina amb criteris de benestar animal i maneig regeneratiu.

P.- Com vas començar en aquest ofici?
R.- Jo no vaig començar en el camp. Vaig estudiar mecànic de cotxes, vaig fer primer i segon grau a Palma i després vaig entrar a la Policia Nacional. D’allà vaig passar a treballar a l’aeroport com a mecànic de les cintes transportadores de maletes, on hi vaig estar 23 anys.
Cap al 2008-2009 es va fer un nou muntatge, el SATEC, i la feina ja no m’agradava. Vaig fer un ERO i vaig decidir canviar radicalment. El 2010 vaig començar a Es Caparó, a una finca de l’àrea de Porreres, on hi havia un centenar de quarterades. Allà vaig arrencar amb la vaca mallorquina.
Després de deu anys, la propietàt va voler canviar el model i llevar animals, així que vaig marxar. Ara som a Son Mesquida Vell, a Manacor, just al límit amb Sant Llorenç, al vessant de Calicant.

P.- Quina dimensió té actualment la teva explotació?
R.- Ara mateix ja estic afluixant. Tenc mals d’esquena i Parkinson, i per això he reduït molt. Entre Son Mesquida Vell i una altra finca familiar gestiono unes 52 quarterades per a les meves vaques mallorquines, totes de producció ecològica i 100% autòctones.

P.- Per què vas decidir treballar amb raça autòctona?
R.- Per sentiment, per una cosa gairebé patriòtica. El meu padrí n’havia tingut, però jo pensava que la raça havia desaparegut. Un dia vaig veure un fulletó de races autòctones i després el veterinari me’n va donar una per començar.
Vaig passar un any cercant animals i no trobava res. I vaig decidir posar-m’hi seriosament per conservar la raça. Era una manera de tornar al que sempre havia estat Es Caparó i al que havia estat la nostra família.

P.- Com descriuries el teu model de producció?
R.- No és un model pensat per fer doblers. Més que cercar beneficis econòmics, intent conservar la raça i fer-la viable.
La vaca mallorquina és molt rústica: s’adapta al clima, aprofita molt bé el menjar que dona la terra i pastura dins els boscos sense gaire intervenció. Tot això ho transforma en carn amb molt de rendiment. El meu objectiu és donar-los espai perquè facin el que saben fer.

P.- Quines pràctiques utilitzes per garantir el benestar animal?
R.- El principal és donar-los extensió. Que tenguin ombra, aigua a prop, arbres… El sistema industrial tanca els vedells en corrals de ciment, sense moure’s. Jo no vull això.
Si hi ha una vaca més dominant, les altres poden fugir i cercar el seu espai. Poden córrer, fer carrera, cercar ombra o fresca. Això fa uns animals més tranquils i amb millor qualitat de vida.

P.- Què diries a la gent que critica la vostra feina?
R.- Hi ha molta gent que no coneix la vida pagesa i pensa que els que ens hi dedicam és perquè no tenim capacitat intel·lectual per fer una altra cosa. I no és així.
De fet, un temps cada pastor tenia la seva picorollada i només escoltant-la ja sabies qui era i on tenia el ramat. Hi havia molt d’ofici i molt de coneixement darrere.
També estic molt satisfet d’haver aconseguit relleu generacional. Tenc un jove que m’ajuda i que continuarà la feina. Això dona molta pau.

P.- Quins són els principals reptes de futur per al sector?
R.- El canvi climàtic. I aquí les races autòctones tenen molt de guanyat: estan súper adaptades al clima i al territori. S’alimenten del que la terra dona i aprofiten molt bé els recursos naturals.

P.- Quina és la principal amenaça del canvi climàtic?
R.- Que encara hi ha gent que diu que no existeix. Aquesta és la part més greu. Si tots hi creguéssim, destinaríem més energia i doblers a evitar que vagi a pitjor.
Però hi ha molta gent que ni tan sols vol fer coses mínimes, com separar el fems o fer petites accions quotidianes.

P.- Vas assistir al Congrés de Ramaderia Regenerativa. Quines conclusions en vas treure?
R.- La base és clara: no és el mateix tenir una ovella tot l’any dins una mateixa parcel·la que tenir 365 ovelles un sol dia. Quan entra un nombre gran d’animals, netegen la pastura de manera uniforme i després la deixes reposar. Això permet que la planta rebrot i, al final, tens més menjar.
Això ja ho feien els antics: dividien el terreny i cada dia donaven un tros diferent al ramat. Ara ho fem amb més estudi, amb planilles, calculant dies, rotacions i càrrega animal. És la mateixa lògica, però molt més afinada.
La regenerativa permet dependre menys d’insums: no llaures, no tires tanta llavor, no passes el corró… I això, pel canvi climàtic, és el camí.

P.- Creus que la societat entén els beneficis de la ramaderia extensiva?
R.- No ho sé. Quan la gent ve a comprar carn, sempre els dic que venguin a veure els animals.
No és el mateix menjar un animal estressat en un corral petit que un que viu tranquil, sota un arbre, a l’ombra, al seu ritme. Hi ha molta diferència, i si la gent ho veiés, ho entendria millor.