Ramon Garcia: “Els veterinaris ens hem sentit un poc maltractats per diferents qüestions”

L’entrada en vigor del PRESVET, el sistema informàtic de control de prescripcions veterinàries d’antibiòtics ha estat el motiu principal de l’aturada convocada pel sector el passat 11 de febrer. El president del Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears  (COVIB), Ramon Garcia, reconeix que aquest sistema presenta dificultats, però apunta també que darrera del malestar dels veterinaris hi ha d’altres demandes històriques, com és que aquests professionals puguin dispensar medicaments i la reducció del tipus impositiu de l’IVA. Garcia aclareix també que el PRESVET no limita la prescripció d’antibiòtics per part dels veterinaris, però si la controla, en coherència amb l’estratègia de lluita contra la resistència als antibiòtics impulsada des de la Unió Europea per motius de salut pública. 

Pregunta.- Aquest 11 de febrer es va convocar una aturada a clíniques veterinàries de tot l’Estat per a protestar per la posada en marxa del sistema PRESVET, un sistema de registre i comunicació d’antibiòtics al Ministeri. Quina és l’opinió COVIB?

Resposta.- Noltros sabem que la introducció de noves obligacions, des d’un punt de vista burocràtic, implica una càrrega important, sobretot tenint en compte que les clíniques veterinàries són, moltes d’elles, petites i amb poc suport administratiu. Però també som conscients que darrera tot aquest tema hi ha l’objectiu de tenir informació de quins són els antibiòtics que s’estan prescrivint per part dels veterinaris, per poder prendre decisions en les estratègies de lluita contra les antibioresistències, un problema de salut que ja tenim damunt la taula. 

Aquesta norma es va aprovar el juliol de 2023 i aquest gener ha entrat en vigor. La plataforma PRESVET té la seva complexitat, presenta problemes i a més té relacionada una sèrie d’infraccions amb sancions molt elevades. Tot i que ha estat mig any en proves, el que demanam és que no s’apliquin sancions i que deixin que els veterinaris s’hi vagin introduint a poc a poc. La nostra idea és traslladar aquesta petició a través de la organització col·legial veterinària espanyola.

Un altra precisió damunt el tema de la comunicació d’antibiòtics. Hi ha altres entitats que són les legalment reconegudes per a dispensar, que són les oficines de farmàcia, comercials minoristes i cooperatives en segons quines condicions, i aquestes entitats ja comuniquen aquesta dispensació. Per això ens demanam també si hi pot haver duplicitat. Es necessari que els veterinaris hagin d’incorporar aquesta càrrega administrativa si ja existeixen altres possibilitats d’obtenir la informació que no suposi aquest entrebanc pels veterinaris? Si és necessari noltros ho defensam, perquè les dades són importants però, si és possible, optar per un procediment més senzill. Per tant, moratòria, revisió del sistema, i sobretot intentar facilitar la vida als professionals. Si s’ha de fer s’ha de fer, però que sigui el mes senzill i fàcil possible. 

“La plataforma PRESVET té la seva complexitat, presenta problemes i a més té relacionada una sèrie d’infraccions amb sancions molt elevades.”

P.- Aquest malestar entre el col·lectiu veterinari també ve motivat, però, per altres motius que heu fet públics.

R.- Això ha estat un poc la punta, però el malestar ve per altres qüestions, i és que de vegades els veterinaris ens hem sentit un poc maltractats per diferents qüestions. Per exemple, quan se’ns va pujar l’IVA al tipus general el 2012, hem fet moltes accions per intentar que aquesta mesura es revertís i no ho hem aconseguit i consideram que és un greuge comparatiu amb la resta de professionals sanitaris. També demanam que poguem dispensar medicaments que no estan subjectes a prescripció. Medicaments que, per exemple, es poden vendre a botigues i, en canvi, un veterinari legalment no ho pot fer i és un absurd. Aquesta també es una reivindicació històrica. 

Tenim un òrgan superior, el Consell General de Col·legis de Veterinaris d’Espanya, que he de dir que no ha actuat amb el lideratge necessari, i crec que bona part dels problemes venen per aquesta manca de lideratge. Noltros som molt crítics amb el que s’ha fet institucionalment amb el nostre òrgan superior, que a més és l’interlocutor amb el Ministeri. Els presidents del Col·legis el que volem és que s’establexi una estratègia conjunta que englobi tots els problemes que tenim amb el medicament, que és l’instrument més important per poder fer feina. El que volem es poder garantir el tractament dels pacients, i això es el que hem traslladat a l’assemblea que hem celebrat aquest divendres 14 de febrer. 

“Els presidents del Col·legis el que volem és que s’establexi una estratègia conjunta que englobi tots els problemes que tenim amb el medicament, que és l’instrument més important per poder fer feina.”

P.- Quin seguiment va tenir l’aturada a les Balears?

R.- El Col·legi no hi va donar un suport institucional perquè molts dels motius que es plantejaven per part de les plataformes convocants no eren correctes i vàrem considerar que no ens podíem sumar a missatges erronis. Respectam la protesta, però no vàrem fer cap seguiment. 

P.- Tornant al PRESVET. S’ha dit que aquest sistema de control limita als veterinaris la prescripció d’antibiòtics. Es així?

R.- Ha sortit als mitjans que aquesta norma nova impedeix el lliure criteri d’un veterinari per poder fer una prescripció i aquest és un missatge totalment erroni, no és correcte. Aquesta normativa emana d’un reglament europeu i d’altres normes que entren en aquesta estratègia a nivell europeu i espanyol de la lluita contra les antibio resistències. El que si s’ha fet de del 2017 a nivell europeu és una categorització d’antibiòtics que determina quatre grup d’antibiòtics diferents, i en funció del seu ús, n’hi ha de menys a més restringits. Per tant, és fals el missatge de que no es podrà tractar als animals, però ens obliga a un canvi a la manera d’abordar un problema patològic, i sobretot, pensant en que estam preservant un arsenal terapèutic de cara als nostres fills, als nostres nets, i fins i tot noltros mateixos. De fet, hem tengut una experiència aquí a Balears d’una companya que amb una mossegada d’un moix va tenir una bactèria multi resistent i va estar molt malament durant molt de temps, fins i to va ser com un exemple al pla nacional de resistències. Estam parlant d’un problema real i crec que tenim una responsabilitat social de cara a la salut pública.

“És fals el missatge de que no es podrà tractar als animals, però ens obliga a un canvi a la manera d’abordar un problema patològic.”

P.- Per tant, el PRESVET No limita la prescripció d’antibiòticis, la controla. 

R.- Correcte. És un tema de control de les prescripcions. La nostra feina ens obliga introduir la variable de la salut pública,  és a dir, comprovar que el medicament és necessari i el podem emprar. Però si tenc un altra alternativa, és la primera que hem de triar.

Aa les farmàcies no tenen medicaments veterinaris o en tenen poquíssims, i quan fas una prescripció i el client va a la farmàcia es troba que no hi ha el medicament. Es impossible fer feina així.”

P.- Pensa que hi ha un abús dels antibiòtics en l’àmbit veterinari?

R.-Fa uns 20 anys si que s’empraven molt, fins i tot per a la promoció del creixement, però poc a poc es varen anar eliminant tractaments. El nou reglament europeu també limita alguns tipus de tractaments, això vol dir, que ho has de justificar, no és que no ens deixi.  

El problema és que moltes vegades, sobretot en animals petits, a les farmàcies no tenen medicaments veterinaris o en tenen poquíssims, i quan fas una prescripció i el client va a la farmàcia es troba que no hi ha el medicament. Es impossible fer feina així. De vegades els farmacèutics fan un canvi de la prescripció, però tampoc estan preparats per això, i això ens genera un conflicte. Davant això, com a Col·legi tenim vàries alternatives, per una banda tenim la figura de la cessió del medicament, no en podem vendre però si podem cedir, els hi podem entregar a la persona, en aquest cas la norma diu que han de ser casos urgents. Des del COVIB Hem parlat amb el Col·legi d’Apotecaris de les Illes i hem constituït un grup de feina conjunta per intentar que al manco les prescripcions més habituals que fan els veterinaris estiguin a les farmàcies, la resta, el que farem serà cedir-les. Aquest és un tema que noltros hem reclamat moltes vegades, aquesta cessió completa dels tractaments als nostres clients, i és un problema real. I amb el PRESVET,  si te canvien la medicació, és més complicat.  Som molts conscients d’aquest malestar, però també som conscients de que hem de fer feina, hem de veure com hem de negociar tot això, i poder canviar les coses, però sempre donant missatges responsables.  

P.- Per què es tan important controlar la prescripció d’antibiòtics? Com ens pot afectar a la salut dels humans?

R.- Hem de pensar que els animals i noltros som essers vius i compartim moltíssimes coses, compartim malalties, compartim processos fisiològics… Ara s’està posant damunt la taula el concepte “One Health”, que vol dir que molts de problemes de salut s’han d’abordar des d’un caire multidisciplinar, multifactorial, de medicina humana, medicina veterinària, salut ambiental, salut vegetal… Un exemple claríssim és la COVID, que suposadament és un bot d’un virus animal que s’ha adaptat a les persones, i ara hi ha una preocupació tremenda amb la grip aviària. Ara ha augmentat molt el contacte directe, abans nomes es pensava en temes d’alimentació, ara sabem que passen per tot, per temes ambientals, i a la convivència amb mascotes també s’esta veient que hi ha un passi d’agents d’antibio resistència. Els veterinaris hem de fer feina per minvar que es puguin produir aquestes situacions, i tractar una malaltia a un animal per evitar que passi a una persona. Estam tots relacionats. 

P.- El fet que hagi augmentat tant el numero de mascotes i que ara tenguin aquest paper dins la família també ha canviat la vostra feina. Vos heu convertit un poc en metges de família?  

R.- Pràcticament, segurament és l’especialitat medica més semblant, aquesta i la pediatria. Els animals tenen un paper fonamental, positiu en molts d’àmbits, i hem de donar aquesta cura global perquè si actuam damunt dels animals també donam una tranquil·litat a la famíla amb la que conviu. És aquesta visió global, holística. Hem de pensar amb el be de l’animal i la salut pública.