Ara llegint
Ricardo Santos: “Els arbres no es queixen ni voten”

Ricardo Santos: “Els arbres no es queixen ni voten”

Ricardo Santos, arborista de professió, nascut a Fuente del Arco, és membre de l’Associació Balear de l’Arbre (ABA). Aquesta és una entitat independent i sense ànim de lucre nascuda l’any 2009 de la mà d’un grup de professionals de l’arboricultura i preocupats per la pèrdua i degradació del patrimoni arbori de les Illes Balears. La finalitat de l’associació és establir una xarxa de professionals perquè la seva feina sigui projectada cap als ciutadans mitjançant cursos, activitats i jornades tècniques i així fomentar la cultura de l’arbre perquè la gent sigui capaç de conèixer i reconèixer allò que és una actuació favorable i allò que és una agressió a la vida de l’arbre.

Sens dubte és una tasca lloable i necessària en els temps que vivim perquè, si bé és veritat que hi ha més consciència social, no és menys veritat que la natura i els arbres en concret pateixen més i més la inconsciència de la gent.

Les principals i més importants fites d’aquesta associació són la difusió de la cultura de l’arbre, la formació d’una xarxa de professionals, la promoció i difusió de la seguretat en el treball i també la difusió de les bones pràctiques de l’arboricultura moderna.

Pregunta.- Donar vida a l’Associació Balear de l’Arbre fou una curolla o una necessitat?

Resposta.- Una necessitat, sens dubte. El fet de poder gaudir gratuïtament dels beneficis dels arbres, fa que no ens facem responsables d’ells. També hi ha les administracions i allà és on més hem de pressionar per deixar en un futur un patrimoni arbori de qualitat. Així com en el dia a dia, per tenir les nostres ciutats, carrers i parcs segurs, amb qualitat ambiental i confortables. Per altra banda, també és una necessitat per a tots els professionals del sector, per unificar criteris com el de qualitat, de seguretat laboral; entre d’altres és una de les nostres principals lluites.

P.- Avui en dia tothom s’omple la boca de l’esment a la natura, però és realment així? La gent viu el cuidat de les plantes i, si és el cas, el dels arbres?

R.- La gent reconeix que hi ha beneficis en el contacte amb els arbres, però com que sempre han existit no els donam la importància que tenen per a la nostra qualitat de vida i salut. És la nostra tasca fer que la gent identifiqui aquest ésser passiu com una font de beneficis de tota mena: econòmics, paisatgístics, ambientals, sensorials; en definitiva, de qualitat de vida.

P.- Com es troben en general els arbres de les nostres illes?

R.- Sincerament, en molt mal estat; perquè l’arbre no es queixa, no vota i podem fer el que vulguem amb ell, encara que no som conscients que això ens perjudicarà a llarg termini. Avui dia prima el benefici ràpid, l’urbanisme salvatge, l’explotació turística intensiva i si s’ha de passar per damunt dels arbres, doncs s’hi passa, ja que es poden veure com un destorb en una carretera, un pàrquing, un centre comercial o una urbanització d’apartaments. En les administracions cadascú fa allò que vol. Manca una visió a llarg termini i plans de protecció globals perquè els seus beneficis són a llarg termini, cosa que no s’aprecia. Hem tengut la sort de tenir arbres que han passat desapercebuts per l’urbanisme desmesurat. Tenim arbres amb segles de vida que representen illes minúscules dins d’un oceà. Per part de l’associació, estarem encantats de mostrar-vos-els.

P.- Podríem fer alguna cosa més com a ciutadans per cuidar els nostres arbres?

R.- Moltíssimes! Els ciutadans som el termòmetre de la societat i està demostrat que la qualitat de la “consciència arbòria” està íntimament relacionada amb una societat més evolucionada i sensible. En termes pràctics: dirigir-se directament a associacions com l’ABA o a altres amb sensibilitats similars per resoldre qualsevol mena de dubte o denunciar una mala praxi, tant per part de les administracions com de particulars. Estam a disposició de la gent per donar explicacions i denunciar sempre que calgui. Sempre hi veuen millor quatre que dos. Els ciutadans que viuen en el territori, el coneixen i el valoren són els principals interessats en cuidar el seu patrimoni arbori. Aquesta consciència ciutadana és imprescindible per salvar els arbres, especialment quan la prioritat és el benefici econòmic accelerat i tenint en compte la manca de planificacions globals públiques i de perspectiva per part de les administracions.

P.- Fins a quin punt s’implica l’administració per mantenir la vegetació dels arbres?

R.- A les administracions hi ha persones molt preparades i implicades, però els pressuposts tomben la bona voluntat. El problema és la filosofia del curtterminisme de les polítiques d’avui en dia, ja que, per exemple, els arbres adults (de 20 a 40 anys) són els més eficients pel que fa a captació de CO₂, estètica, o fins i tot en relació sentimental i sensorial amb l’ésser humà; vull dir, a qui no li agradi asseure’s a l’ombra d’un gran arbre no és d’aquest planeta!

Ricardo Santos és a més d’un expert, una gran amant dels arbres. (Foto: J. Serra)

P.- Els arbres, sobretot de les zones urbanes, requereixen més atencions que els altres?

R.- Els arbres urbans requereixen bones pràctiques de manteniment, cura i conseqüentment, bons professionals per aquestes feines. Tot això es tradueix en recursos econòmics i exigències a les empreses concessionàries per part de les administracions.

P.- Cada espai requereix un tipus d’arbres perquè és el seu hàbitat natural. Creuen vostès que els arbres que hi ha avui sembrats dins les zones urbanes són els que pertoquen o si se n’haguessin de sembrar ara, sembrarien varietats diferents?

R.- És una qüestió molt tècnica i interessant alhora. S’han d’estudiar les al·lèrgies, les interferències amb les façanes, amb l’enllumenat… Es tracta d’un món molt complex on avui dia estem molt ben formats. El problema és l’herència que hem rebut: és més costosa una espècie mal ubicada que una en un lloc on pot donar tot el seu potencial.

P.- D’uns anys cap a aquesta banda llegim sovint que els arbres de les places i carrers van morint. És de suposar que uns moren per edat i altres ho fan per malalties. Quants d’anys sol viure, per exemple, un plataner que ha sofert tot, el que és bo i dolent, que les ciutats comporten?

R.- L’arbre urbà està sotmès a un estrès que limita el seu potencial de forma extrema. Si observam allò que succeeix en el subsol, cada arbre tindria medalla pel mèrit de sobreviure. És difícil donar dades exactes, depèn molt de la ubicació (un parc, un carrer, una avinguda), de si s’han fet modificacions en el seu entorn… però podríem dir que a partir dels 50 o 70 anys ja s’han de valorar els riscs que pugui córrer pel ciutadà (caiguda de branques, tombs).

P.- Les cabres a la muntanya són molt maques i també fan net, però malauradament, fan net de tot quan troben. Els arbres joves tenen amb elles un gran enemic. Veuen alguna solució?

R.- És una espècie invasora i s’ha de tractar com a tal. A la Dragonera i altres illots s’ha eliminat i això ha tengut conseqüències positives. El fet de considerar-la espècie cinegètica, amb el negoci que comporta, és absurd.

P.- El tema de les podes és, com a mínim, curiós. S’ha d’esser un podador expert per dur questa feina a bon port o basta retallar allò que popularment en diem quatres branques velles?

R.- És molt necessari ser un expert i estar ben format per no realitzar una mala pràctica.

P.- Què és la figura de tècnic en arbrat?

R.- És una persona amb alta qualificació tècnica sobre arbrat i capacitada per prendre decisions en la gestió dels arbres. Hi ha diferents certificacions que ens avalen. Avui dia existeixen titulacions, com European Tree Tecnhician, European Tree Worker i d’altres. Cada una d’elles traça el seu nivell dins la xarxa d’expert d’alta qualificació en la gestió de l’arbrat.

P.- Els arbres de les zones urbanes pateixen molt pel fet de penjar-los llums per les festes, cartells a les eleccions, traques… Com valora aquest fet?

R.- Consider que molt lentament. Ara se’n va més amb compte i es té més respecte, en alguns nuclis urbans, en altres no, i és allà on ens veiem obligats seguir conscienciant els ciutadans i responsables per transformar aquesta manca de respecte cap a aquest gran ésser viu.

P.- Com valora la seva associació la cultura del bonsai?

R.- Jo no puc parlar per cada membre de l’associació, però puc dir que el bonsai és una de les pràctiques de transformació d’un individu més pròximes a la del cultiu. Aquesta pràctica cultural també permet que les persones, que estan als antípodes de l’entorn natural, puguin tenir proximitat a aquest món, encara que es tracti d’una transformació severa d’un ésser viu tan sols per un motiu estètic.

P.- El bonsai no deixa de ser un arbre al qual es manipula perquè tengui unes formes concretes. Pots ser la gent que pensa això ho fa per ignorància?

R.- Forma part d’una cultura ancestral, en la que s’ha de saber i documentar-se bé sobre les espècies i els seus comportaments. No hi veig motiu de considerar-ho ignorància.

P.- Vol afegir alguna cosa més?

R.- Tenim una tasca molt difícil, però des del moment en què ets conscient de protegir un ésser viu que ha sobreviscut i evolucionat en les situacions més extremes, resulta molt més fàcil del que sembla. A la fi nosaltres només aportem perquè ells facin tota la feina. Els arbres són tota bondat! 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt