Sebastià Ordines: “Cercar un nom és complicat i cercar una marca encara ho és més”
Sebastià Ordines Capó és un dels dos propietaris de les Bodegues 7103 de Santa Maria. Un nom, com mínim una mica estrany tractant-se de números i no tant de paraules. 7013 son els metres quadrats que té una quarterada. Un nom molt adient pel tipus de feina que representa. Ordines és també el Secretari General d’Unió de Pagesos i una persona amb facilitat de paraula i molt més quan parla de lo que ell viu que és, sense cap dubte, al vi de la nostra terra i el seu en particular. Ve de família d’agricultors que sempre han fet vi malgrat fos pel seu propi consum com és molt habitual a Santa Maria.
Pregunta.- La pregunta és obligada. Com sorgeix el nom de 7103 per posar nom a la vostra bodega?
Resposta.- Cercar una nom és complicat i cercar una marca encara ho és més. Nosaltres volíem fer vi com ho feina el meu padrí i ell sols tenia varietats autòctones i per tant cercàvem un nom molt arrelat aquí i que ens identifiques a tots nosaltres. A ca nostra sempre hem parlat de quarterades i mai d’hectàrees, única unitat de mesura que encara queda de les antigues. Aquí és l’únic lloc del món os es mesuren les finques amb quarterades i aquí és l’únic lloc del món on poder fer vins amb Manto Negro, Calllet, Prensal… que són, entre altres, les varietats nostres. Varem lligar el nom comercial amb les varietats de vi.
P.- Què feis a més de vi.
R.- Nosaltres tenim trui d’alguns tipus de conreus a més de la vinya que és la base de la nostra feina i mode de viure. Tenim terrenys amb propietat i altres que els conreem a mitges o amb qualsevol tipus de tracte amb els propietaris. Elaborem cada any unes 50.000 botelles de vi i som l’únic celler de Santa Maria que no venem vi a granel. A Santa Maria és una tradició molt arrelada que la gent vagi a comprar vi per passar la setmana però nosaltres som sols dues persones i no tenim obert el celler al públic per manca de mans.
P.- Els set cellers de Santa Maria esteu constituïts amb associació?
R.- Això és un bolet dins l’agricultura de Mallorca. El fet de que set empreses diferents s’entenguin i estiguin acollides a una associació, és molt complicat i molt més a Mallorca i dins el sector del vi encara més però nosaltres funcionem molt bé així. Barallar-se entre germans ja és fàcil, ara imagina entre set empreses entre les qual hi ha el celler més gran de Mallorca i el celler més petit. És estrany però és així. Aquesta associació ha aconseguit amb el pas del temps fer compres conjuntes i comercialització conjunta que entre molt d’altres no és una cosa senzilla. Jo remarcaria que una generació abans de nosaltres, no vull dir que els cellers fossin enemics però quasi, i ara, una generació després, no som companys d’associació, som amics. Amics que cada any feim un viatge plegats, feim una dotzena de sopar plegats i decidim moltes coses. Res més encertat que la dita que diu que la unió fa la força. Ens hem adonat que lo més important que ens uneix és defensar el vi de Santa Maria i per això hem deixat de banda les diferència i ens hem unit per defensar allò que ens uneix. És així de senzill.
P.- Projectes de futur plegats?
R.- Ara estem treballant per crear una marca de qualitat de Vi de Santa Maria. Esperam que d’aquí a uns anys la puguem tenir. Just fa poc hem iniciat els tràmits i són llargs. I perquè aquesta IGP? Idò perquè ens uneix un denominador comú que és el vi de Santa Maria i a partir del moment que se’ns concedeixi, si escau, tots els vins que es facin amb aquesta denominació sols podran esser vins de Santa Maria. S’haurà hagut de criar a Santa Maria. Amb aquesta marca/denominació sols pretenem dignificar i donar a conèixer i també valor al nostre vi.
P.- I els projectes de futur amb la bodega 7103?
R.- El projecte de futur ha estat ara. Un projecte de present. Noltros vàrem començar a fer vi dins una cotxeria del poble. Començarem amb molts pocs doblers però amb la idea d’arribar a fer un celler amb capacitat de comercialització, visites, enoturisme… La veritat és que enguany hem fet vi per primera vegada a Fora Vila, cosa que ens ha facilitat molt més les coses que fer-ho dins el poble perquè dins el casc urbà tot són problemes: brutor, renou… tot és molt complicat.
P.- Parli’ns un poc com a Secretari General d’unió de Pagesos?
R..- La pagesia té molt poc pes dins el panorama econòmic de Mallorca però sí crec que primer amb el temporal Gloria i ara amb la pandèmia, s’ha posat més en valor que mai. Per la ciutadania en general jo crec que es pensava que el sector primari érem sols uns mantenidors del paisatge però ara, amb aquestes dues malaurades situacions, la gent ha percebut que els pagesos produïm. Això és important perquè la gent anava a les grans Superficies i veia els prestatges buits i anava a les botigues de barriada o de poble i els prestatges estan plens del conreu fet aquí i per la gent d’aquí. En aquest moment la gent es va adonar de que si no existissin els pagesos d’aquí haurien quedat sense menjar. Hi ha un gran comerciant de Mallorca que té una frase molt interessant : “Tothom menja cada dia” i és així. Si aquí no hi haguera pagesos hi haurien molts de problemes. Hem de pensar que lo que ve de fora, o arriba o no arriba. Basta, per exemple, un temporal i els vaixells no poden sortir. Els pagesos d’aquí sempre hi som, tant si plou com si fa neu.
P.- Fan mal les matèries que entren?
R.- Te posaré un exemple. A Mallorca cada any es fan 6 milionn de botelles de vi i es consumeixen 18 milions. Això no vol dir que no produïm abastament. S’ha de saber que dels 6 milions que produïm aquí, la meitat surt fora de les Illes i per aquest motiu ens hem de cercar la vida a l’altra cap de món. Resumint, dels 18 milions de botelles que es consumeixen Mallorca, sols 3 milions són d’aquí. I encara hi ha excedent i vi estoc. Aquí passa alguna cosa. El sector agrari està més present que mai però tots ens hem hagut de reinventar. Com exemple te diré que un pagès que feia porcelles les duia al carnicer o majorista i s’oblidava de les porcelles. Cobrava, al preu estipulat i punt. Ara, amb tota aquesta situació, el pagès ha hagut de vendre a domicili i ha posat cara i ulls als seu comprador i el comprador a ell. Aquesta coneixença personal ha estat molt positiva. El perill que hi havia i que de fet està passant, era que l’eufòria de compra quasi compulsiva en temps de pandèmia, ara que les coses s’estan estabilitzant a nivell de consum , va baixant i les vendes ja no són les mateixes.
P.- I la feina per mantenir aquest consum?
R.- És molt senzill. Si volem apostar per un paisatge agrari hem d’apostar per un consum agrari. Si no hi ha consum no hi ha agricultura. És així de senzill.
P.- Com són les relacions amb la Conselleria d’Agricultura i la seva Consellera?
R.- Són dos mons diferents, la conselleria i la consellera. Mae de la Concha és una persona que batalla amb el món agrari i sap què trepitja. Ha passat un any i mig i crec que sí, que fa un bon paper. S’ha rodejat de molt bona gent i a més de tot no són dels seus que aquest és un mèrit molt gran. Posar en Mateu Morro de segon, una persona que crec que pocs coneixen el sector agrari com ell, fou una gran estratègia en benefici de tots. Amb el tema de les ajudes europees, per posar un exemple, un pagès quan té problemes és quan no cobra i amb en Mateu Morro aquesta relació ha millorat molt. També podem esser crítics amb la conselleria. No ens encaixa quan pensem que la Direcció General de Sobirania Alimentària pensem que hauria d’esser una Direcció General molt activa. Mai s’havia parlat tant de producte local, quilòmetre zero i la Direcció General hauria d’esser cada dia als diaris i no és així. Un encert molt gran aconseguit hauria de fer-la molt activa i ara més que mai.
P.- I el Consell Insular?
R.- La promoció econòmica del Consell de Mallorca està funcionant molt bé. De fet ara ha tret una campanya dotada amb 600 mil euros i tots sabem lo complicat que és el consell per rapinyar-li un cèntim. En aquest cas, s’han posat les piles. Hem e donar les gracies al Conseller Jaume Alzamora que va aconseguir una cosa que no havia passat mai. Feu possible que pagesos i grans superficies s’asseguessin a la mateixa taula. Això ho veníem reclamant de tota la vida. Alzamora ens agafà a les dues parts i ens demanà al sector primari dades dels excedents i a les grans Superficies els planteja que ells necessitaven queviures que compraven a fora i, per tant, ens havíem d’entendre. Jaume Alzamora no es vol penjar aquesta medalla però ell fou l’ànima d’aquesta jugada que ha fet que ara centres comercials que no tenien producte local, en tenguin i en venguin a balquena. Les que ja en tenien han augmentat les seves compres.
#Foravila