Teresa Cuennet i Aina Cassanyes: “El GOB s’ha d’adaptar als nous temps”

Fa un any, al desembre del 2023, el GOB va iniciar un procés de transformació interna. Llavors va entrar una nova junta directiva formada per 14 dones amb el repte de transformar el funcionament de l’entitat. Una aposta pel lideratge col·lectiu, la participació, el feminisme i les cures. Un procés que ha estat avalat en la darrera Junta del GOB, celebrada el passat desembre. Teresa Cuennet (Palma 1994), i Aina Cassanyes (Palma 1988) s’incorporaren fa un any a la junta directiva i Cuennet ocupa des del desembre la presidència de l’entitat. Expliquen aquesta aposta per un nou lideratge col·lectiu i destaquen la necessitat d’adaptar el funcionament del GOB als reptes i les necessitats de la societat actual.
Pregunta.- Per què pensàveu que era necessari fer aquest canvi cap a un lideratge col·lectiu del GOB?
Teresa Cuennet.- Es una entitat que duu 50 anys fent feina. La societat no és la mateixa que quan es va formar el GOB i notàvem com a sòcies que s’estava allunyant una mica de la societat, que no estava sent pioner. També pensam hi ha d’haver una coherència amb el posicionament polític i el seu funcionament intern, per tant, que hi hagi una mirada feminista, que no sigui jeràrquic… Com a sòcies ho vèiem i veiem que es necessitava aquest canvi.
Aina Cassanyes.- Vull remarcar el canvi de lideratge. Tot i que Teresa ocupi la presidència, som un equip. Els estatuts demanen unes figures molt concretes, la presidència i la secretaria, i hem hagut de donar uns noms però treballam en equip, i per això les entrevistes les feim més d’una persona per intentar desmuntar aquesta idea. Volem fer feina d’un altra manera, que el GOB no sigui tan jeràrquic i tengui més en compte les cures cap a les persones que estan treballant a l’entitat.
Aina Cassanyes: “Hi ha un altra forma de fer activisme, d’entendre els moviments socials, i jo crec que això la nostra junta ho pot aportar.”
P.- També hi ha un relleu generacional, sou moltes dones i també sou joves.
AC.- I així com estan els moviments socials és tot un èxit. Moltes entitats no estan tenint aquest relleu i això és preocupant. Que hi hagi gent jove que aporti aquesta nova mirada és coherent amb els nous temps. Una entitat que va néixer fa 50 anys i que segueix amb alguns patrons de fa 50 anys ja no funciona avui en dia. Hi ha un altra forma de fer activisme, d’entendre els moviments socials, i jo crec que això la nostra junta ho pot aportar.
P.- És també la junta més àmplia de la història del GOB. Suma en total 24 persones.
AC.- És un repte perquè hi ha formes diferents d’entendre l’entitat i ara haurem de trobar les maneres per entendrer-mos per fer feina juntes i que el GOB pugui continuar la seva línia de feina. El que ens uneix és que totes hem fet algun tipus d’activisme en diferents entitats.
P.- Quins objectius s’ha marcat la nova junta?
AC.- Tenim per acabar de definir un pla estratègic. Per primera vegada tendrem un pla a 4 anys vista de cap a on va la feina.
TC.- També estam començant a redactar el reglament intern. I reestructurar. El fet que entrin tantes candidatures noves ja és una feina.
AC.- I la participació. Tenim pendent la feina d’ampliar la participació, la base social. Que el GOB es torni a acostar a la gent, que tengui presència al carrer i també que continuï mantenint i teixint noves aliances amb altres col·lectius, que això és una cosa que s’està fent però de vegades no es visibilitza.
Teresa Cuennet: “No podem donar l’esquena al repte de sobreviure al canvi climàtic, de sobreviure al turisme que ens menja.”
P.- Com s’ha transformat el moviment ecologista? Quin ecologisme necessitam al món actual?
AC.- Venim d’uns anys que era molt “Salvem…”, i ara crec que necessitam una mirada més holística perquè hem d’abordar el tema del canvi climàtic. Entenem que l’ecologisme va de la ma d’allò social i hem de fer aquesta transició ecosocial. Es més difícil perquè no són batalles concretes o projectes concrets sinó que és el canvi de mirada que hem d’oferir cap a la societat i també cap a la classe política. No és posar un pegat sinó canviar la forma de fer les coses.
TC.- El model social que hi ha ara no és el mateix de fa 50 anys i per tant les lluites també canvien. Efectivament, les lluites de conservació del territori pel GOB segueixen sent una línia molt important de feina, però no podem donar l’esquena al repte de sobreviure al canvi climàtic, de sobreviure al turisme que ens menja. I així com entenem que les espècies estan inter connectades amb el seu hàbitat de mantera molt directa, noltros com a societat també estam connectats amb la natura i entre noltros mateixos. Això ho hem de tenir en compte i un dels reptes és fer aquesta transició.
Aina Cassanyes: “Ens necessitam a totes, hem d’estar amb tothom i fer xarxa amb les diferents entitats.”
P.- Com conviu el GOB amb les noves plataformes que han sorgit?
TC.- És vera que el GOB ha canviat la seva línia d’acció perquè han sortit noves agrupacions i el GOB, com a entitat mare de l’ecologisme dins Mallorca, té el deure d’acompanyar aquestes plataformes, i a més és molt positiu perquè així noltros també podem diversificar la feina. Jo crec que és imprescindible tenir presència a aquestes plataformes, i també entendre l’èxit des d’un altre punt de vista. Ens interessa que els resultats siguin bons i si aquesta plataforma, on el GOB hi és present, ha guanyat, és un èxit col·lectiu.
AC.- No cercam titulars on surti el GOB. Ens necessitam a totes, hem d’estar amb tothom i fer xarxa amb les diferents entitats.
P.- Quin pensau que ha de ser el paper de la junta en aquest procés de canvi del GOB?
AC.- Acompanyar, donar suport, motivar i ajudar a les persones que estan en el dia a dia amb les tasques de l’entitat. La junta és qui ha de definir les línies de feina, però és una feina que s’ha de fer de forma conjunta i volem mirar pel benestar i les cures de les persones que estan treballant. La paraula il·lusió també hi ha de ser, ens fa ganes aquest canvi.
Teresa Cuennet: “Amb la mirada feminista el que volem és que el GOB sigui més just.”
P.- Introduiu el concepte de les cures dins d’aquest canvi. En quin sentit?
TC.- És tenir en compte no només els drets laborals sinó anar un poc més enllà, entendre que els treballadors són persones que dediquen una bona part del seu temps a la feina i han d’estar cuidades per part de l’entitat. Escoltar, no tenir una actitud fiscalitzadora, donar-lis un vot de confiança, i això també és un canvi de paradigma. Entendre que el GOB no és una empresa que ha de treure un profit econòmic, és una associació que intenta fer-ho el millor que pot i els seus treballadors han de tenir el benestar que es mereixen. El salari és una part, però les cures van molt més enllà.
AC.- Si una cosa m’ha ensenyat el feminisme és posar les cures al centre. Estam vivint a una societat capitalista que intenta cercar la maximització de la producció i el sacrifici personal per damunt lo econòmic. Noltros pensam que no, si volem que el GOB continuï fent la feina que està fent s’ha de cuidar a les persones que hi estan fent feina, i és un dels nostres objectius perquè amb un millor clima es poden fer millor les coses.
P.- També introduïu el feminisme com un altre dels vostres eixos.
TC.- Això és una cosa que ha fet com a por. A mi em preocupa que la paraula feminisme faci por, però n’ha feta. Amb la mirada feminista el que volem és que el GOB sigui més just.
P.- 50 anys d’història pesen.
AC.- Perquè l’estimam i volem que continuï, el GOB s’ha d’adaptar als nous temps i hi ha dinàmiques que mereixien una revisió.
TC.- Hi ha moltes dinàmiques internes que s’havien assumit. Fa 50 anys del naixement del GOB i sempre ha estat una entitat molt masculinitzada. Incorporar el concepte de feminisme està costant però és imprescindible.