Presentam al·legacions a la futura llei de la Serra de Tramuntana
El GOB ha presentat al Consell de Mallorca un escrit d’al·legacions a la proposta de llei de regulació del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, en fase d’informació pública que finalitza avui 15 d’abril.
En l’escrit reconeixem la necessitat d’aquesta norma, però alertam que, tal com està plantejada, presenta mancances importants que poden comprometre la seva eficàcia real. La llei hauria de ser una eina clau per garantir la conservació efectiva de la Serra, però consideram que en diversos àmbits es queda en declaracions d’intencions sense instruments concrets d’aplicació. I en determinats aspectes prima absolutament l’interés privat o sectorial per damunt de l’interés públic que hauria de guiar la gestió del bé patrimonial mundial.
Governança: manca de participació real
Un dels primers punts crítics és el model de governança. El text legal atorga un paper central al Consorci Serra de Tramuntana, però no incorpora de manera explícita els òrgans de participació ja existents. Aquesta mancança debilita la qualitat democràtica del sistema i pot generar desconnexió entre la presa de decisions i la realitat territorial. En aquest sentit, reclamam que la llei empari explícitament espais com el Consell de Participació o el Comitè d’Experts, garantint una participació efectiva i no merament consultiva.
Pla de gestió: peça clau però insuficient
Les al·legacions assenyalen també que el Pla de gestió, que hauria de ser l’eina central de la llei, està insuficientment desenvolupat. El text no defineix el seu contingut mínim, ni el procediment d’elaboració, ni els mecanismes de seguiment. A més, criticam que no s’incorpori de manera obligatòria el Sistema d’Indicadors de la Serra de Tramuntana, que permet analitzar l’estat del territori i detectar riscos. Sense aquesta eina, consideram que la llei no podrà avançar cap a una gestió basada en evidències.
Activitat agrària: risc de desagrarització
Un altre dels eixos centrals és el paper de l’activitat agrària. La llei no defineix un model territorial clar ni estableix mesures efectives per garantir la viabilitat del sector. En el context actual, marcat per l’abandonament de terres i la pèrdua de rendibilitat, es considera que la manca d’intervenció pot afavorir un procés de desagrarització del paisatge. Això implicaria una transformació profunda del territori i la pèrdua dels valors que justifiquen la seva declaració com a Patrimoni Mundial. Advertim que hi ha risc que les activitats complementàries acabin substituint l’activitat agrària real, especialment quan es vinculen a usos turístics.
Turisme: el principal factor de pressió
Un dels blocs d’al·legació més crític és el del tractament del turisme. Consideram que la llei parteix d’un enfocament equivocat, centrat en la “qualitat” del turisme, sense abordar el problema principal: la seva intensitat. En aquest sentit, defensam que el principal impacte sobre la Serra no deriva del tipus de turisme, sinó del volum de visitants i de la pressió que això genera sobre el territori. Per això reclamam que la llei reconegui explícitament la situació de sobrecàrrega turística i incorpori instruments de regulació com la limitació de fluxos, la definició de capacitats de càrrega i el control de l’oferta, que se renunciï explicitament a la promoció turística i no se n’autoritzin noves places, i que es persegueixi activament l’oferta d’aallotjament il·legal.
Accés públic: un model inviable
Pel que fa a l’ús públic, ens sembla inacceptable la proposta d’exigir autorització de la propietat per a activitats com el senderisme. Consideram que l’aplicació d’aquesta mesura és materialment inviable i pot generar inseguretat jurídica i conflictivitat social. A les al·legacions defensam que la gestió de l’accés ha de basar-se en la planificació, la regulació de fluxos i la capacitat de càrrega, i no en un control individualitzat vinculat a la propietat.
Igualment recordam que diversos ajuntaments de la Serra encara no han enllestit els seus catàlegs de camins públics, incomplint així la llei de camins, i instam a utilitzar aquesta llei per incentivar/pressionar a que ho facin sense més demora.
Caça i ús públic: conflicte amb l’interès general
Un altre dels punts destacat és la crítica a la possibilitat de limitar l’accés públic per motius cinegètics, ja que consideram que aquesta mesura no és coherent amb el caràcter públic del territori, especialment en finques públiques. La caça és una activitat minoritària (menys del 2% de la població mallorquina) que no hauria de prevaldre sobre el dret col·lectiu al gaudi del patrimoni.
En conjunt, pensam que la proposta de llei es queda molt curta en aspectes fonamentals per a la conservació i manteniment del patrimoni cultural de la Serra, com la limitació de la pressió turística i el reforç a les activitats agràries que han configurat i mantenen el paisatge, i d’altra banda es plega a les demandes, inconvenients o inapropiades, de la propietat privada i del món de la caça.
En el document proposam una bateria de mesures concretes en àmbits com la governança, el turisme, l’activitat agrària o l’ús públic, amb l’objectiu d’alinear la llei amb els estàndards internacionals de gestió del patrimoni mundial.