Toni Llabrés: “Hem de generar entre la població una cultura del risc front els incendis forestals”

Toni Llabrés és tècnica en sensibilització de Xarxa Forestal, un conjunt de persones i entitats que promouen accions per a la conservació els nostres boscos, a més de fomentar una cultura del risc d’incendi forestal. “No en som gens conscients, però el risc d’incendis és el més probable i proper que podem viure, i hem de saber com prevenir-los i com actuar davant d’ells”, explica Toni Llabrés, “tenim uns bons professionals, però ens falta que la societat també sàpiga què fer davant d’un incendi forestal”. 

Xarxa Forestal parteix de la idea de que per arreglar problemes complexes del medi ambient s’ha de menester a la gent que els viu. Per això, fa més de 20 anys que organitza activitats de conservació i sensibilització, xerrades, tallers, visites forestals, i activitats al Centre Forestal de la finca pública de Menut, entre d’altres iniciatives. Impulsada des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i de l’IBANAT, aquesta xarxa fa feina amb entitats, associacions, escoles i ajuntament de les zones forestals de les Balears. 

Pregunta.- Com neix Xarxa Forestal?

Resposta.- Xarxa Forestal va néixer després d’una gran tempesta que hi va haver el 2021, en la que varen caure 5 milions d’arbres. Hi havia una gran preocupació entre els tècnics de gestió forestal per que tants d’arbres i tanta matèria vegetal dipositada al bosc pogués ocasionar greus problemes d’incendis. Des de l’Administració havíem d’informar a la població de la necessitat d’anar alerta, de prendre consciència de l’estat del bosc i fer prevenció. Això va començar així, d’una manera experimental, i Xarxa Forestal va anar creixent a partir d’aquesta necessitat de connexió entre els gestors forestals i la gent del territori

La iniciativa la va prendre la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i l’IBANAT. Des del començament es va comptar amb la participació de persones, col·lectius i entitats que estaven damunt el territori i que podien ser també els nostres aliats. La finalitat era traspassar la informació a la població perquè estigues més informada, i per tant, es pogués involucrar més en les solucions dels boscos.

“Xarxa Forestal va anar creixent a partir d’aquesta necessitat de connexió entre els gestors forestals i la gent del territori.”

P.- Quina va ser la resposta en aquell moment? Qui es va afegir primer a la Xarxa Forestal?

R.- La primera reunió es va fer a Sóller, perquè la Serra de Tramuntana va ser una de les zones més afectades. A Sóller vàrem convidar a representants d’entitats, com per exemple, del Museu de Sóller, dels escoltes, professors de l’institut, gent de la cooperativa… A la reunió vàrem proposar fer una plataforma, com un xarxa, d’aquí ve el nom, on ens poguéssim intercanviar informació, intercanviar accions, i establir col·laboracions puntuals, que s’han anat allargant al llarg del temps i moltes d’elles s’han consolidat.

Això també es va repetir al Llevant de Mallorca, perquè també va estar molt afectat tot el que és la comarca forestal del nord, és a dir, Manacor, Capdepera, Sant Llorenç, Artà, Son Servera. Allà hi va haver també una resposta important.  Els tècnics dels ajuntaments ens han donat sempre una ma molt important per dinamitzar tant la població escolar, com la població adulta d’aquestes zones, ajudant-nos a organitzar activitats i tot tipus d’accions. Amb els anys la Xarxa ha estés les seves actuacions a Menorca i a Eivissa.

“En aquests 20 anys, els boscos estan patint les conseqüències del canvi climàtic. Les sequeres posen els arbres al límit de la seva supervivència i els fa més vulnerables a les plagues.”

P.- Com ha canviat la situació en els darrers 20 anys? 

R.- Ha canviat la realitat dels boscos, però també ha canviat la realitat social. En aquests 20 anys, els boscos estan patint les conseqüències del canvi climàtic. Les sequeres posen els arbres al límit de la seva supervivència i els fa més vulnerables a les plagues, per això les actuacions que s’han de dur a terme han de procurar enfortir-los. Ara tenim els boscos que varen néixer en unes èpoques en que la climatologia els hi era més favorable. Els boscos que neixen i creixen ara ho han de fer en unes condicions més adverses. 

P.- Coneixem els nostres boscos?

R.- Sempre hi ha una pregunta que feim a les persones que participen a les nostres activitats i que te una resposta que sorprèn: “Creis que abans hi havia més boscos que ara?” Sempre hi ha una tendència a idealitzar el passat, quan en realitat, ara  hi ha més boscos que mai. El 45% del territori de les Balears és forestal, mai havien estat tan extensos, i la població no n’és massa conscient. I aquesta idea romàntica de que no s’ha d’intervenir és un error contra el que hem de lluitar. Si hem de preparar el boscos pel futur, hem de preveure que hi haurà incendis, i llavors hem de treballar la prevenció i la cultura del risc d’incendi. 

“Les urbanitzacions i les cases en zona forestal han crescut exponencialment, i no es té consciència del perill. “

P.- Dins la gestió forestal, una de les necessitats més urgents, per tant, seria la prevenció d’incendis. 

R.-La gent no sap que hi ha tants de boscos, però si que els valora, això si que s’ha guanyat amb el temps. Però, la ciutadania no sap massa bé que ha de fer, com hem d’actuar davant d’un incendi. Antigament si que hi havia una consciencia de que les cases, les possessions, els llocs i les cases de pagès a Eivissa havien d’estar situades a indrets allà on els incendis no els hi poguessin afectar directament. Però avui en dia això ja no és aixió. Les urbanitzacions i les cases en zona forestal han crescut exponencialment, i no es té consciència del perill. 

Una part important de la nostra feina és fer veure a la gent que viu a dins aquestes zones interface urbano-forestal, que estan en una situació de perill i han de protegir-se si un incendi els hi arriba, i a l’inrevés, que ells tampoc siguin l’origen d’un incendi cap al bosc. Hem de tornar a generar aquesta cultura del risc front dels incendis. Hi ha coses a fer, però no només el Govern, no només les administracions han de fer feina, també els particulars.. Cadascú dins ca seva és qui s’ha de procurar aquesta prevenció. Tenim una corresponsabilitat

P.- Quines activitats feis al llarg de l’any?  

R.- Noltros feim les activitats sobre el calendari forestal. Començam a la tardor les reforestacions amb escolars i adults restaurant espais. A partir de gener s’incrementen els tallers i les xerrades, així com les visites al Centre Forestal de Menut. A partir d’ara les visites i activitats estan relacionades amb la prevenció i l’operatiu d’extinció d’incendis. També destaquen les xerrades de prevenció que fan els nostres tècnics forestals per a jardiners i gestors de cases dins zones forestals. Per tant, treballam amb escolars i també amb adults. 

Cada illa es diferent i Xarxa Forestal ho té en compte, les activitats i les temàtiques són ajustades a la realitat de cada illa. El nostre programa és adaptatiu, no només a les illes, sinó també als anys. Quan hi va haver l’incendi d’Andratx, Xarxa Forestal va fer una feinada durant molts d’anys de restauració, de conscienciació, d’explicar als residents de la zona què havia passat i què havien de fer perquè no tornàs a passar. 

Cada any feim el concurs de dibuix de “Ni 1 foc al bosc”, a la comarca de Llevant Nord de Mallorca i també a Eivissa. Amb els dibuixos feim uns cartells i unes postals per recordar que, com cada any, de dia 1 de maig fins al 15 d’octubre no es pot fer cap foc al bosc i que hem de prendre mesures de prevenció.  Feim una petita campanya de conscienciació de començament de campanya d’incendis. Començam a distribuir postals i cartells a partir de dia 5 de juny, el Dia de Medi Ambient. Avui en dia hi ha aquesta sensació que hi ha moltíssima informació, però necessitam urgentment transformar-la en coneixement, entendre allò que està passant, i si ho entenem podem actuar i ser part de la solució. 

–