Toni Vallcaneras, saurí: “Si durant el dia he cercat corrents d’aigua, quan arriba el vespre estic molt cansat”

Toni Vallcaneras Coll és un solleric que té la capacitat de detectar l’existència d’aigües i coves subterrànies. És, per tant, un saurí. Abans d’estar jubilat, Vallcaneras es dedicava a la mecànica naval; està casat, té dos fills i actualment es dedica a fer feines al seu hort i a casa seva. A més, pretén ensenyar tots els seus coneixements sobre la tècnica del saurí a la seva neta Aina perquè ella, que mostra molt interès i habilitat, pugui desenvolupar aquesta pràctica tan curiosa en el futur.

Els seus llocs preferits de Sóller són les Tres Creus i la Torre Picada. Si més no, es decanta per la segona, a la qual considera el seu racó. Li encanta anar-hi tot sol i contemplar les espectaculars vistes i la posta de sol.

Pregunta.- Què és la tècnica del saurí?

Resposta.- És una pràctica de detecció de corrents d’aigua o coves d’aire subterrànies. Es basa en la radioestèsia, que consisteix en la sensibilitat de certes persones a les radiacions emeses o absorbides pels cossos que tenen a prop.

P.- Quins instruments es necessiten per a dur a terme aquesta pràctica?

R.– Es pot fer de diverses maneres. De fet, hi ha llibres que en parlen (jo en tenc un en holandès i un en castellà), però les més precises són amb un pèndol de quars amb una cadena de metall o amb dues varetes també de metall, encara que també va bé, per a les persones més veteranes i experimentades, qualsevol tipus de pèndol, fins i tot una pedra fermada a una corda. Per detectar-les és important passar de manera perpendicular per damunt les corrents.

P.- I com sap que es troba damunt un corrent?

R.– Primer cal caminar lentament pel terreny en qüestió amb el pèndol sostingut amb la mà. Quan el pèndol comença a moure’s formant una línia recta significa que estic molt a prop d’un corrent, ja sigui d’aigua o d’aire. Després comença a girar dibuixant cercles petits. A mesura que em vaig aproximant a la corrent, el pèndol comença a fer cercles més grans i definits fins que gira amb una intensitat molt alta. Llavors, sé que estic ben damunt el corrent. Respecte a les varetes, cal sostenir-ne una amb cada mà i han de mirar cap endavant. Quan pas per damunt el corrent, es giren en la direcció d’aquesta. Després hi ha una altra tècnica, que consisteix en agafar una branca d’ullastre o de qualsevol planta i, amb les dues mans, fer-ne un cercle cap amunt. Quan pas per damunt el corrent, la branca es gira formant el cercle cap avall.

P.- És tothom que pugui detectar aquestes corrents?

R.– No, no tothom serveix, però hi ha persones que sí serveixen i no ho saben.  En realitat, nosaltres no detectam l’aigua, sinó l’energia. Per exemple, es pot donar la casualitat que detectem aquesta energia però que en comptes d’aigua hi hagi aire. La Serra de Tramuntana és un ambient on podem trobar bosses d’aire subterrània i per això és important saber distingir els corrents d’aigua dels d’aire.

P.– I com ho diferencia?

R.– Això és qüestió de cada un. Amb els anys i l’experiència s’ha d’aprendre. Són els anys que t’ho diuen. Si més no, hi ha una manera molt curiosa de saber-ho: emprant un pèndol buit o penjant una botelleta a una corda. Si quan està plena d’aigua roda i buida no, es tractarà d’un corrent d’aigua subterrània; però si quan està buida sí roda i plena no, es tractarà d’una cova d’aire. També tenc un altre pèndol diferent que em permet saber si l’aigua és dolça o salada.

P.- A part de detectar aquestes corrents, sap el cabal o a quins metres es troben?

R.- Sí, jo puc saber la quantitat aproximada de litres d’aigua que passen cada hora per una vena d’aigua subterrània i també puc detectar a quants metres de profunditat es troba.

P.- I com ho fa per saber-ho?

R.-. Cadascú té el seu secret per detectar-ho. Això ho diré a la meva neta Aina. L’estic ensenyant perquè ella també té aquesta capacitat i, a més, hi mostra molt interès. He esperat a que sigui gran perquè això, encara que no ho pareixi, pega fortes pallisses.

P.- Vol dir que ser un saurí té efectes secundaris?

R.- Sí. Et consumeix molta energia. Per exemple, si durant el dia he cercat corrents, quan arriba el vespre estic molt cansat i em fan mal diferents parts del cos. A més, també em va passar una cosa molt curiosa. Quatre metres avall del nostre dormitori hi passa una vena d’aigua. Jo sempre solia dormir ben damunt aquesta corrent i notava que no descansava així com tocava. Per això, vaig haver de canviar-li el lloc a la meva dona, ja que a ella no li passa res si hi dorm damunt. Fins que no vaig canviar el lloc on dormia, no vaig poder descansar bé.

P.- Des de quan existeixen els saurins?

R.- És una pràctica duta a terme des de fa almenys 4.500 anys a tot el món. S’ha practicat des de temps remots, a falta de coneixement geològic o d’instrumental científic.

P.- Com va aprendre les tècniques?

R.- Jo tenia un amic que era saurí i va ser ell qui va notar que jo també ho era. Ell em va transmetre tots els seus coneixements.

P.- Per a què serveix tenir aquesta capacitat?

R.- Sobretot a l’hora de fer un pou, perquè es necessita saber on exactament s’ha de fer el forat i quin cabal duu la corrent d’aigua. A més, és clar, s’ha de saber a quants metres es troba el corrent. No costa el mateix fer un pou de 50 metres que un altre de 100 de profunditat. Per això és important que les persones que volen fer un pou acudeixin a saurins que sàpiguen fer-ho bé. Per altra banda, només pel fet de trobar aigua i fer un pou a una finca, per exemple, ja t’han de donar xarxa elèctrica i automàticament la finca passa a tenir un valor econòmic molt superior al que tenia abans sense aigua.

P.- Vostè ha ajudat a fer pous?

R.- Sí, moltíssims. Per exemple aquí, a la Serra de Tramuntana, hi ha moltes coves i no tots els saurins saben diferenciar-les de les venes d’aigua. Sobretot els que venen del pla de Mallorca o de fora. És per això que moltes persones i fins i tot empreses de sondejos i perforacions acudeixen a mi. Antigament, però, qui més necessitava la meva ajuda eren els pagesos. També he anat a Sencelles, a Felanitx i a altres indrets a marcar pous.

P.- Quins són els millors mesos per fer pous?

R.- El moment ideal és a partir del juny fins el setembre. Aquest és el moment clau perquè és quan no ha plogut. És quan hi ha menys aigua, menys humitat. Això permet assegurar que quan es troba una vena d’aigua no sigui degut a la pluja i a la humitat.

P.- S’ha equivocat qualque vegada?

R.- Que jo recordi, ben poques. Però a vegades el que ha passat és que el propietari de la finca no ha fet el pou exactament on l’havia marcat jo. Això pot ser perquè o bé la màquina no hi arribava bé o degut a algun malentès. I, aleshores, no troben l’aigua. És per això que sempre vull estar-hi present quan duen a terme la perforació.

P.- Quines anècdotes podria contar?

R.- N’hi ha moltes. Una vegada varen fer un forat per un pou i jo no hi era. El varen fer uns metres més lluny de la meva marca i en comptes de trobar aigua dolça, trobaren aigua salada. Un altre fet curiós va ser el d’una persona que volia fer una piscina a casa seva. Em va demanar si hi passava qualque vena d’aigua i, efectivament, allà on la volia fer n’hi havia una. Jo l’hi vaig aconsellar no fer-la i, així i tot, la va fer. Després, va venir l’hivern i les pluges van fer que la piscina es desclavés del sòl, tot i que era de material. La vena d’aigua va desferrar la piscina i la va fer surar.

P.- Quina creu que és l’explicació científica de la tècnica del saurí?

R.- Això és una qualitat que tenim. Jo crec que els saurins tenim molta més sensibilitat que les altres persones per detectar aquestes corrents. Això sí, si fóssim a l’Edat Mitjana, ja ens haurien cremat a tots.

P.- Hi ha altres maneres de detectar corrents d’aigua o aire?

R.- Sí. De fet, avui en dia existeixen maneres molt més tècniques i modernes per detectar les venes d’aigua. Imagín que les persones que cerquen bosses de petroli també poden trobar-les. Ells duen uns altres tipus de sensors, posen ànodes pertot i fan descàrregues elèctriques.

P.- Hi ha persones que intenten enganyar a altres fent-se passar per saurins?

R.- Sí. Hi ha persones que diuen que tenen aquesta capacitat i després, quan es fa el pou on han dit, no hi troben aigua. Després hi ha altres persones que també diuen que són saurins però no van a la finca. La seva tècnica consisteix en detectar les corrents sobre un dibuix de la finca fet pel propietari. Però jo no hi crec en això. Crec que això és prendre el pèl a la gent. A més, no pot ser mai exacte.