Yaiza Santana: “Els moviments socials funcionen i poden canviar el que passa a un espai”
Des de fa més de dos anys, la Xarxa Dragonera Blava ha obert un procés participatiu per a implicar a la comunitat local en la gestió de la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera. Yaiza Santana, coordinadora del Projecte Dragonera Blava i biòloga marina, destaca que aquesta Xarxa és hereva d’aquell moviment social dels anys 70 que va permetre protegir l’illot. La idea que comparteixen és que és imprescindible que la comunitat s’impliqui i es senti seu un territori per a conservar-lo. Santana destaca diferents iniciatives que han sorgit dels fòrums que organitzen cada tres mesos, com per exemple, posar a l’agenda política la regulació de la velocitat màxima de les embarcacions en aigües de la reserva marina. Una regulació que ara està en tramitació i és a informació pública fins al al 14 de febrer.
Pregunta.-Es compleixen 30 anys de la declaració de sa Dragonera com a Parc Natural. Quina reflexió feis des de la xarxa Dragonera Blava amb motiu d’aquest aniversari?
Resposta.-La primera part més interessant de l’aniversari de la declaració del Parc Natural de sa Dragonera és que ve d’un moviment social, i això si que té un paral·lelisme molt gran amb la Xarxa Dragonera Blava. L’ocupació de la Dragonera als anys 70 i tot el moviment social que hi va haver al darrera va ser clau perquè ara mateix poguem veure sa Dragonera i Sant Elm tal i com els veim. Aquests 30 anys és una fita per dir-mos que els moviments socials funcionen i poden canviar moltíssim el que passa a un espai, poden aturar projectes que haguessin canviat totalment la cultura i la vida de la gent de Sant Elm, de s’Arracó, d’Andratx, i fins i tot dels visitants i els turistes. I la Xarxa Dragonera Blava és una mica el nét d’aquest moviment social del 70 que va fer que es creés el parc natural l’any 1995.
P.- Què és la Xarxa Dragonera Blava?
R.- La Xarxa Dragonera Blava sorgeix del projecte Dragonera Blava, una iniciativa de Save the Med en resposta a la creació de la Reserva Marina del Freu de Sa Dragonera. En veure que la gent local no se sentia la reserva molt pròpia sinó que sentia que era imposada, la intenció era apropar-la a les persones, intentar que participin en la presa de decisions, en la gestió de l’espai i que siguin escoltats.
“A cada reunió intentam qui hagi representants de cada sector que té relació amb sa Dragonera: pescadors professionals, sector nàutic, administració pública, comerços, veïns…”
P.- Quin és l’objectiu de la Xarxa Dragonera Blava?
R.- El seu objectiu és comptar amb una entitat que representi a la societat que té relació amb l’espai protegit de sa Dragonera, i que aquesta entitat sigui representativa i multi sectorial. A cada procés participatiu i a cada reunió intentam qui hagi representants de cada sector que té relació amb sa Dragonera: pescadors professionals, sector nàutic, administració pública, comerços, veïns… Si que és veritat que va néixer entorn a la gestió de l’espai protegit marí, però sense treure els ulls de la part del parc natural. Ara fa un any i mig el parc natural va treure un projecte per incentivar i fomentar els processos participatius i vàrem incloure aquesta línia dins la Xarxa Dragonera blava i dins dels fòrums participatius. Així que actualment la Xarxa Dragonera Blava és una entitat creada per donar resposta i adquirir coneixements sobre la gestió de l’espai protegit de sa Dragonera, marí i terrestre, tenint en compte que estam fent feina una mica mes a nivell marí, però també estam fent feina amb mirada terrestre.
P.- Com vos organitzau per dur a terme aquesta gestió de l’espai protegit de sa Dragonera?
R.- Ens organitzam amb fòrums participatius que tenen lloc cada 3 mesos. Són fòrums amb facilitació externa, i a través dels fòrums hem instaurat unes taules de feina on es treballen els temes més prioritaris pels participants a la xarxa: la qualitat de l’aigua, la gestió dels fondejos i les bones pràctiques i l’educació. D’aquestes taules surt la feina concreta que hem fet.
“Ja des del principi es va identificar una problemàtica grossa que era el tema del trànsit marítim i la velocitat de les embarcacions a la zona.”
P.- Quins han estat els resultats d’aquestes taules de feina?
R.- Per exemple, a la taula d’educació i bones pràctiques, una de les primeres idees que va sorgir va ser que no hi ha prou informació sobre què tenim i sobre les bones pràctiques. Arran d’això vàrem treure una guia de bones pràctiques pel litoral d’Andratx, terrestre i marí. Aquesta guia no només està en paper, sinó que a més hem fet unes banderoles itinerants per diferents nuclis del municipi, i estam a punt d’instal·lar uns panells de fusta amb certes bones pràctiques que es demanen en certs punts concrets, també hem desenvolupat una campanya de comunicació en aquest sentit.
Després a la taula de gestió de fondejos estam acompanyant a la població local perquè regularitzi una zona de fondejos que hi ha a Sant Elm. Aquí estam aconseguint suport polític i administratiu perquè això sigui una realitat.
A partir de la feina de les tres taules, ja des del principi es va identificar una problemàtica grossa que era el tema del trànsit marítim i la velocitat de les embarcacions a la zona. Duim uns anys darrera això, vàrem fer una reivindicació aquest estiu durant la volta a la Dragonera en caiac, i això va es va materialitzar en una moció a l’Ajuntament d’Andratx que demanava que es regulés la velocitat de les embarcacions. A dia d’avui el projecte d’ordre per la qual es regula la velocitat de les embarcacions a la Reserva Marina de del Freu de sa Dragonera és a informació pública fins al 14 de febrer. És una regulació que és a punt d’aplicar-se a la zona i que és fruit de la feina que hem fet. L’ordre també estableix una zona d’alta protecció a les aigües interiors de sa Dragonera, a l’entorn dels illots dels Calafats, i això també és fruit de la feina que hem estat fent.
P.- Poc a poc anau aconseguint resultats, perquè no és fàcil que aquestes propostes puguin arribar a entrar a l’agenda política.
R.- No, i valoram molt positivament la rebuda que està tenint el procés participatiu a nivell de l’administració publica perquè s’estan assolint fites importants com aquestes dues regulacions. Si que creim que aquesta governança participativa o aquesta custodia marina, que al final és com deixar implicar a la comunitat local als espais de presa de decisió, això es una cosa que trigarà més temps perquè és un canvi de cultura, però si que poc a poc s’estan fent passes. Per exemple, hem estat ja convidats a espais de consulta com la comissió de seguiment de la reserva marina, o estam dins la junta rectora del parc natural. Això ho valoram molt positivament, dona energia per continuar i que aquest no sigui només un moviment que intenta fer alguna cosa, sinó un moviment que realment està fent coses.
“Si una cosa deixarà el projecte al municipi és una certa experiència en projectes participatius i això ja és tota una fita també.”
P.- Quina és la participació als fòrums? Costa engrescar a la gent?
R.- Hem tingut algun fòrum que a lo millor ha vingut menys gent, però en general la participació ha sigut molt bona, normalment sempre hi ha 30-40 persones. En general crec que s’estan donant dinàmiques positives, i es nota també aquesta cultura participativa quan arriba una persona nova. Hi ha una altra part molt interessant, si una cosa deixarà el projecte al municipi és una certa experiència en projectes participatius i això ja és tota una fita també. En general, després de 2 anys i mig de procés participatiu, es manté i això és positiu.
P.- Teniu previstes noves trobades?
R.- Ara el proper fòrum serà a mitjans del mes de març. El farem segurament a l’Ajuntament d’Andratx i estarà obert a tothom, per tant, fer una crida a qui vulgui venir. Ara estam treballant sobre la implementació d’aquesta nova regulació de la velocitat de les embarcacions, dissenyant una campanya de comunicació en aquest sentit, i també estam fent feina en definir millor la governança interna de la xarxa: com prenem les decisions i com ens organitzam. Les persones que vulguin participar poden consultar tota la informació a la web sadragonera.org.