Yaiza Santana i Olivia Mas (Xarxa Dragonera Blava): “La protecció de Sa Dragonera passa per implicar tots els sectors”

La Xarxa Dragonera Blava va néixer el març de 2022 amb l’objectiu de donar veu als sectors vinculats a Sant Elm i Sa Dragonera. Després de quinze fòrums participatius i més de 165 participants, el projecte ha impulsat iniciatives com la regulació de la velocitat de les embarcacions i treballa en la gestió dels fondejos, la qualitat de l’aigua i la protecció dels hàbitats marins.

P.- La Xarxa Dragonera Blava va néixer el març de 2022 amb la voluntat de donar veu als sectors vinculats a Sant Elm i Sa Dragonera. Quina necessitat vàreu detectar en aquell moment i com ha evolucionat el projecte durant aquests quatre anys?

R.- En els seus inicis, la Xarxa va passar per una primera fase d’indagació col·lectiva per identificar quines eren les preocupacions, però també les aspiracions de les persones que representaven els diferents sectors vinculats a Sant Elm i Sa Dragonera. D’aquest procés varen sorgir diversos focus de tensió. Un dels més clars estava relacionat amb la qualitat de l’aigua, la contaminació de la mar i la gestió de les aigües residuals. També hi havia una preocupació important per l’educació, l’accés a la informació i la necessitat de fomentar bones pràctiques, així com pels impactes de la nàutica, especialment els fondejos sobre les praderies de posidònia.

A partir d’aquí vàrem crear tres taules de feina: una sobre la qualitat de l’aigua, una altra sobre educació i bones pràctiques i una tercera centrada en la gestió dels fondejos. Aquesta darrera va acabar convertint-se en un projecte propi per cercar fórmules que permetin gestionar els fondejos de Sant Elm i el Pantaleu i minimitzar-ne l’impacte sense que la població local perdi l’accés a la mar.

Una altra línia de feina que ha anat agafant força és la regulació de la velocitat de les embarcacions dins la reserva marina. Inicialment semblava una fita difícil d’aconseguir, però, arran dels accidents mortals que hi ha hagut a Mallorca durant diversos estius i de la perillositat que generava el tràfic marítim a la zona, vàrem començar a treballar-hi de manera més intensa. Des de 2023 i 2024 hem impulsat aquesta reivindicació, que va passar per la comissió de seguiment de la reserva marina, va comptar amb el posicionament de l’Ajuntament i finalment es va traduir en una ordre de regulació de la velocitat i una campanya de comunicació.

Paral·lelament, hem continuat treballant en la qualitat de l’aigua, les guies de bones pràctiques i la divulgació. El projecte ha evolucionat cap a línies de feina i iniciatives més concretes, però sempre amb la voluntat de donar resposta a les necessitats que expressa la mateixa comunitat.

P.- Després de quinze fòrums i més de 165 participants, quina valoració feis de la participació ciutadana? S’han aconseguit implicar tots els sectors?

R.- La valoració és positiva. Creim que el procés participatiu de la Xarxa Dragonera Blava ha tengut un impacte i que val la pena dedicar-hi temps, tant per part de les entitats que l’impulsen com de les persones que hi participen. Una de les nostres preocupacions inicials era no fer perdre el temps a la gent, i consideram que el procés ha demostrat que aquesta dedicació té un resultat.

És cert que hi ha hagut fluctuacions en la participació: alguns fòrums han comptat amb més assistència que d’altres i també hi ha persones que han participat durant una etapa i després han deixat de fer-ho. Per a nosaltres, però, el més important és aconseguir una representació tan fidel com sigui possible de la realitat i dels diferents actors vinculats a Sant Elm i Sa Dragonera. També és significatiu que les administracions hagin començat a reconèixer aquest procés participatiu com una veu necessària i que s’ha d’escoltar.

En qualsevol cas, sempre és un procés que es pot millorar i aprofundir. Creim que cal formalitzar més aquests espais de participació vinculats al territori, que no depenguin únicament de procediments administratius o de canals d’al·legacions en línia. Encara falta molta participació real de les persones en la gestió dels espais naturals. També és important tenir en compte que aquests processos necessiten recursos: tots els territoris mereixen disposar d’un espai participatiu cuidat i connectat amb la presa de decisions.

Hi ha sectors, com el de la pesca professional, que per les característiques de la seva activitat econòmica ens costa més involucrar en les activitats que organitzam. Continua sent un repte aconseguir que hi participin, tot i que continuam treballant per incorporar-ne la perspectiva.

P.- La regulació de la velocitat de les embarcacions, aprovada el març de 2025, ha estat una de les fites més destacades de la Xarxa. Què ha suposat aquesta mesura i quin impacte pot tenir en la seguretat i la protecció de l’entorn marí?

R.- N’estam molt orgulloses, tant nosaltres com la comunitat, perquè ha estat el resultat d’un esforç prolongat en el temps i d’una reivindicació que feia anys que plantejava la mateixa ciutadania. Haver aconseguit aquesta regulació té un impacte social molt important, perquè genera un sentiment d’orgull per poder protegir el mateix espai i, sobretot, empodera la comunitat en veure que és capaç d’aconseguir que les seves reivindicacions es converteixin en mesures concretes.

A més de reduir la perillositat per a les persones que fan activitats a la mar, com el caiac o el paddle surf, regular la velocitat també permet reduir l’impacte del tràfic marítim sobre la fauna i els hàbitats. Hi ha menys risc de col·lisions amb animals marins i es poden reduir altres efectes associats a la navegació, com el renou submarí i la terbolesa de l’aigua.

També hi ha una dimensió relacionada amb la manera com les persones es vinculen amb la reserva marina. Si algú veu que les embarcacions passen a gran velocitat pel canal de Dragonera i que hi ha un tràfic marítim molt elevat, pot acabar sentint que necessita una embarcació més potent per accedir a la mar amb seguretat. En canvi, una reducció real de la velocitat, acompanyada d’una bona vigilància i d’un marc sancionador adequat, pot afavorir una relació més propera i respectuosa amb l’espai marí. Això també contribueix a la conservació i la regeneració dels hàbitats i les espècies.

P.- La regulació, però, encara presenta mancances pel que fa al compliment. Quins mecanismes de control serien necessaris perquè es pugui aplicar de manera efectiva?

R.- Aquesta regulació encara no disposa d’un marc sancionador que permeti traslladar-la plenament a la pràctica i establir conseqüències directes per a aquells que incompleixin la normativa. Per tant, tot i que és una mesura que estableix les bases per avançar, encara queda camí per recórrer i hi estam dedicant esforços.

En qualsevol cas, la comunitat disposa ara d’una eina que li permet assenyalar aquests comportaments com a incompliments i treballar en la conscienciació sobre les bones pràctiques dins l’espai marí protegit. Perquè la regulació sigui efectiva, però, és necessari que vagi acompanyada d’una vigilància adequada i d’un marc sancionador que en garanteixi el compliment.

P.- El darrer fòrum va servir per recollir propostes de cara al futur pla de gestió del LIC de Sa Dragonera. Quines són les principals preocupacions i prioritats que han expressat els participants?

R.- En aquest fòrum ens hem centrat a recollir les perspectives dels participants al voltant de quatre eixos que consideràvem prioritaris: la gestió de les activitats nàutiques, les activitats de busseig, la qualitat de l’aigua i altres impactes, així com les activitats de la mateixa comunitat en relació amb l’espai protegit. Evidentment, el futur pla de gestió del LIC haurà d’abordar molts altres àmbits.

Una de les qüestions que ha quedat més clara és la reivindicació de la comunitat i dels diferents sectors per ampliar la vigilància i destinar-hi més recursos. Hi ha la sensació que existeixen regulacions, però que no sempre es poden aplicar perquè no hi ha prou recursos humans disponibles per garantir-ne el compliment.

D’altra banda, també es reclama una major coordinació entre les diferents administracions que tenen competències sobre aquest espai. Actualment hi coincideixen diverses figures de protecció amb responsabilitats diferents, fet que provoca una gestió molt compartimentada. El que proposam, i que també veim que la comunitat comparteix, és avançar cap a una governança conjunta i integrada entre les administracions, els diferents sectors i la mateixa ciutadania.

També consideram important començar a preveure possibles impactes futurs. Dragonera és un espai protegit que està responent positivament a les mesures de conservació, però això no impedeix que pugui patir una major pressió per l’augment del turisme nàutic i de les activitats recreatives. Per això, el pla de gestió hauria de contemplar mesures preventives, com establir límits de fondejos per zones, regular el nombre de bussejadors o determinar restriccions d’accés a espais sensibles, com les coves submarines o determinats trams de penya-segats durant els períodes de cria d’aus. Es tracta d’aplicar el principi de precaució i establir mesures abans que els impactes siguin més difícils de revertir.

P.- Pel que fa als fondejos a Sant Elm i al Pantaleu, quines problemàtiques específiques heu detectat i quines solucions defensau per compatibilitzar l’accés a la mar amb la conservació de la posidònia?

R.- Un dels principals impactes identificats a través del procés de la Xarxa i dels fòrums participatius són els fondejos sobre les praderies de posidònia, especialment els relacionats amb les visites diàries d’embarcacions a Sant Elm durant els mesos de temporada alta. Cada vegada n’hi ha menys, en part per la presència de vigilància, però continuen produint-se, sobretot durant els mesos de juliol i agost, quan la massificació nàutica arriba al seu punt més elevat i no hi ha espai per a totes les embarcacions.

També hem identificat una problemàtica relacionada amb els fondejos fixos a Sant Elm, que no es limita al Pantaleu, sinó que afecta altres cales com Cala S’Algar, Cala s’Arracador i Cala Conills. Històricament s’hi han instal·lat diferents elements que permeten mantenir les embarcacions amarrades al fons, sovint amb blocs i peces de ciment, motors fora borda o altres materials que, en alguns casos, s’abandonen o es perden i són substituïts per altres.

El Pantaleu, a més, ha estat tradicionalment una zona de fondeig per als pescadors artesanals, perquè és un espai arrecerat dels vents i de la mar. Amb el pas del temps i l’augment del nombre de persones que poden accedir a una embarcació, aquesta activitat també ha crescut. Hi ha un sistema de fondejos creat pels mateixos veïns i gestionat per una entitat local que consideram que s’ha de millorar, perquè no està del tot ben mantingut.

Ara bé, també creim que és essencial que les persones locals no perdin l’accés a la mar. Cada vegada és més car i difícil aconseguir un lloc dins una marina o un port de les Illes Balears, i les persones arrelades al territori i vinculades a la mar poden tenir un paper fonamental en la seva conservació. Són persones que coneixen l’entorn, que poden detectar-ne les problemàtiques i que poden convertir-se en custodis i custòdies de l’espai marí.

El nostre posicionament és clar: accés a la mar per a les persones locals, sí; fondejos a Sant Elm, també, però amb el mínim impacte possible sobre les praderies de posidònia i els altres hàbitats essencials. Defensam fórmules com els ecofondejos o zones ben gestionades per la mateixa població local. També caldrà estudiar si, en determinats casos, s’han de compartir fondejos o establir altres sistemes que permetin mantenir l’accés a la mar sense comprometre la conservació.

Actualment estam acompanyant tècnicament els veïns i veïnes i treballant amb l’Administració per trobar solucions que tenguin en compte tant la dimensió ecològica com la social. La gestió també hauria de permetre, si és possible, impulsar actuacions de restauració activa de les praderies de posidònia i de les zones impactades, amb la implicació de les persones que tenen fondejos.

P.- Quins són els problemes ambientals més urgents que afecten aquesta zona i quina informació científica encara falta per poder-hi actuar amb garanties?

R.- Des del nostre punt de vista, un dels principals problemes ambientals és el conjunt d’impactes derivats de la nàutica. Hi ha un nivell elevat de tràfic marítim, embarcacions que naveguen a gran velocitat i una massificació de barques durant l’estiu que pot afectar hàbitats sensibles. També hi ha embarcacions que no disposen d’una gestió adequada de les aigües grises i negres, fet que pot tenir conseqüències sobre la qualitat de l’aigua.

El tràfic marítim també genera renou submarí i, en alguns casos, les embarcacions s’acosten massa a zones sensibles de Dragonera, com els espais de nidificació i de cria d’aus. Hi ha espècies especialment sensibles, com el virot, les nonetes o l’àguila peixatera, que es poden veure afectades per aquests impactes.

Per això consideram necessaris estudis sobre la capacitat de càrrega de l’espai, els nivells de renou submarí i els possibles efectes del tràfic marítim sobre la distribució dels peixos i el risc de col·lisions. També cal estudiar com afecten els fondejos i la massificació d’embarcacions la qualitat ambiental de l’aigua i els hàbitats.

Un altre impacte molt important és l’augment de la temperatura de l’aigua i les conseqüències que té sobre les espècies i els hàbitats que estructuren l’ecosistema marí de Dragonera. Ja s’observen efectes sobre la posidònia i, des de fa uns anys, també sobre alguns invertebrats, com els briozous. En aquest àmbit falten dades de monitoratge i seguiment que permetin entendre com està canviant la zona.

Tot i que Dragonera és una reserva marina d’interès pesquer i forma part de la Xarxa Natura 2000, es fa seguiment dels peixos d’interès pesquer, però no hi ha un seguiment equivalent de l’estat dels hàbitats i dels impactes que pateixen. Ens referim, per exemple, a les praderies de posidònia, el coral·ligen, les coves i altres espècies sensibles. Sense una línia de base que permeti comparar l’evolució d’aquests hàbitats, serà molt difícil determinar l’abast dels impactes actuals.

Finalment, també cal prestar atenció a la qualitat de l’aigua. No consideram que sigui una situació terrible, però és una qüestió important que necessita seguiment. En definitiva, és essencial disposar d’un monitoratge ambiental continuat dels hàbitats i dels impactes, tant els derivats de l’activitat humana com els relacionats amb els canvis de temperatura.

P.- Hi ha tensions entre sectors com la pesca professional i recreativa, les empreses nàutiques, els bussejadors i les entitats ecologistes. Com treballau per gestionar aquestes discrepàncies?

R.- Evidentment, hi ha moltes tensions entre la pesca professional i la recreativa, així com entre els usos recreatius dels espais naturals i les activitats professionals. La nostra proposta per gestionar aquestes discrepàncies passa per establir una comunicació tan horitzontal com sigui possible, a través d’espais de trobada on cada sector pugui exposar les seves problemàtiques i dificultats, però que no siguin només espais d’exposició, sinó també d’escolta.

Precisament, els fòrums faciliten aquesta comprensió dels diferents punts de vista. El fet que, després de tots aquests anys, continuïn participant-hi de manera recurrent sectors que, en principi, poden tenir més tensions o discrepàncies és un indicador que aquest model pot funcionar. Es continuen trobant i posant en comú unes dificultats que, en molts casos, són compartides.

Per a les entitats ecologistes, les administracions i les empreses que desenvolupen activitats dins l’espai marí protegit, aquests fòrums s’han convertit en un punt de trobada molt funcional. La possibilitat de conversar i escoltar les diferents perspectives permet abordar els conflictes des d’una posició més constructiva.

P.- Més enllà de la regulació de la velocitat, quin pes han tengut les aportacions de la ciutadania en les decisions de les administracions? Hi ha hagut altres exemples concrets d’incidència?

R.- La regulació de la velocitat va ser una fita molt destacable i concreta, per això hi feim tanta referència. Però també observam altres impactes, potser menys evidents, com un canvi en la cultura de les mateixes administracions en els espais on treballam.

Una mostra d’aquesta evolució ha estat el darrer fòrum, en què vàrem aconseguir reunir l’Administració al nostre territori i asseure-la amb els diferents sectors locals perquè poguessin incidir en la redacció de l’esborrany del pla de gestió. En lloc de limitar-nos a les eines de participació disponibles, com els portals de transparència o els canals habilitats per les administracions, que sovint són insuficients per garantir una participació ciutadana real, vàrem crear un espai que consideram molt més adequat per aconseguir aquesta incidència.

El mateix fòrum representa una fita i marca un canvi en la manera de fer les coses. Ara se’ns obre la possibilitat de continuar col·laborant i incidint des d’una posició més madura, una oportunitat que no hauria estat possible sense els quatre anys de feina prèvia.

P.- Com es pot aconseguir que la sensibilització, les activitats educatives i les guies de bones pràctiques es tradueixin en canvis duradors en els hàbits de la ciutadania?

R.- És un repte enorme, perquè estam parlant d’un canvi cultural. Una de les línies de feina de la Fundació Save the Med és precisament treballar amb la comunitat per reforçar la seva vinculació amb el territori. Organitzam diferents activitats perquè les persones puguin connectar amb l’entorn que les envolta, tant si hi viuen com si el visiten habitualment.

A través d’activitats educatives, propostes de descoberta, xerrades i fòrums, pretenem enfortir aquest vincle amb el territori perquè es transformi en una actitud de conservació i cura. La idea és que les mateixes persones es converteixin en cuidadores i protectores de l’entorn, però també en difusores dels coneixements que han adquirit.

Al cap i a la fi, parlam de custòdia del territori: aconseguir que les persones que hi viuen i hi desenvolupen la seva activitat quotidiana assumeixin la responsabilitat de cuidar-lo, protegir-lo i estimar-lo.

P.- Quines són les claus del model de la Xarxa Dragonera Blava? Creis que aquesta manera de treballar es podria reproduir en altres territoris?

R.- Crec que hi ha un element fonamental: ser-hi i mantenir-se en el territori. La gent confia en nosaltres perquè continuam presents, ens relacionam amb les persones, mantenim converses i recorrem el territori. El projecte de Save the Med a Andratx va començar amb una primera proposta més concreta el 2019 i s’ha anat transformant al llarg dels anys. Ja fa quatre anys que organitzam fòrums i hem establert relacions personals amb les persones que habiten aquest entorn. Aquesta és la clau de qualsevol iniciativa que vulgui transformar un territori: ser-hi i mantenir aquesta presència.

L’altre element fonamental és la proposta de governança participativa que representen els fòrums. Creim que la manera d’abordar problemàtiques complexes és involucrar tots els sectors i les entitats que, d’una manera o altra, en formen part. Cada territori té unes particularitats, però, en el cas de les Illes Balears, els actors implicats són bastant semblants, de manera que és un model fàcilment reproduïble.

De fet, des de Save the Med ja estam començant a traslladar aquesta manera de treballar a altres indrets. Treballam a Andratx, fa anys que ho feim a Pollença i ara començam a impulsar-ho també a Sóller. A més, cercam que la nostra experiència pugui servir de referència per a altres entitats amb les quals col·laboram.

P.- Quins són els principals objectius i reptes de futur de la Xarxa Dragonera Blava? I quin compromís esperau de les administracions per continuar avançant?

R.- Un dels nostres principals objectius és consolidar-nos com una entitat de participació ciutadana arrelada al territori i convertir-nos en el punt de trobada de referència dels diferents sectors del municipi i de la ciutadania. Volem que la Xarxa sigui un espai on poder abordar conjuntament els problemes i els conflictes que vagin sorgint. És un objectiu que cada vegada és més tangible, com hem pogut comprovar amb el darrer fòrum, i ara es tracta de continuar aprofundint en aquesta línia.

Paral·lelament, continuam treballant en moltes mesures perquè encara queda molt de camí per recórrer en la protecció de l’espai marí. Tot i que es troba en unes condicions relativament bones, encara detectam nombrosos problemes. La regulació de la velocitat de les embarcacions, per exemple, encara té molt recorregut, i l’estat de les praderies de posidònia és clarament millorable. També queda molta feina per aconseguir que la comunitat incorpori de manera generalitzada unes bones pràctiques i una actitud de respecte envers l’entorn.

Pel que fa a les administracions, esperam un compromís real per escoltar i tenir profundament en compte la veu de les persones que viuen i desenvolupen la seva activitat econòmica en un territori. Sabem que les administracions tenen molta feina i que les seves oficines estan saturades, però els plans de gestió i les regulacions no es poden dissenyar d’esquena al territori ni desconnectats de la seva realitat.

Un compromís concret seria participar activament en els espais que hem creat i ajudat a consolidar durant aquests anys. També és important entendre que les aportacions que sorgeixen d’un fòrum participatiu com el de la Xarxa Dragonera Blava tenen un gran valor: són el resultat de reflexions llargues i profundes i, per tant, mereixen ser escoltades i tingudes en compte.